{"id":2737,"date":"2026-05-20T10:30:54","date_gmt":"2026-05-20T08:30:54","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/?page_id=2737"},"modified":"2026-06-10T19:44:48","modified_gmt":"2026-06-10T17:44:48","slug":"maria-verdaguer-i-nicolau","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/el-centre\/maria-verdaguer-i-nicolau\/","title":{"rendered":"Maria Verdaguer i Nicolau"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">Maria Verdaguer i Nicolau (Barcelona, 1925)\u00a0 va ser una figura clau en la recuperaci\u00f3 i la dignificaci\u00f3 de la llengua catalana a l\u2019Alt Empord\u00e0 durant les \u00faltimes d\u00e8cades del franquisme, \u00e8poca en la qual l\u2019ensenyament de la nostra llengua implicava importants dificultats degudes a la supressi\u00f3 de llibertats i la prohibici\u00f3 del catal\u00e0 en els \u00e0mbits p\u00fablics.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Pionera en l\u2019ensenyament del catal\u00e0, Maria Verdaguer, juntament amb el seu marit, Ernest Fortiana, coneguts com els Fortiana, amb qui formava un t\u00e0ndem indissociable, va formar centenars d\u2019adults, mestres i alumnes, establint aix\u00ed les bases de la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les escoles de Figueres, de l\u2019Alt Empord\u00e0 i de la Catalunya Nord.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La seva tasca docent s\u2019entrella\u00e7a amb un activisme cultural intens: la cofundaci\u00f3 d\u2019\u00d2mnium Cultural a Figueres, l\u2019organitzaci\u00f3 de confer\u00e8ncies, concursos i homenatges, i la defensa constant de la llengua i la cultura catalana malgrat la censura i els obstacles pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La traject\u00f2ria de Maria Verdaguer es va veure truncada al 1990 a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un accident que li va deixar greus lesions i que va enlla\u00e7ar amb una greu malaltia.<\/span><\/p>\n<p><b>Formar per transformar. La seva tasca docent<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La tasca docent de Maria Verdaguer i Nicolau va ser fonamental per a l\u2019ensenyament del catal\u00e0 a l\u2019Alt Empord\u00e0 i la Catalunya Nord. L\u2019any 1968 va obtenir el T\u00edtol de professora de catal\u00e0 atorgat per la JAEC (Junta Assessora per als Estudis de Catal\u00e0), t\u00edtol que per a l\u2019Alt Empord\u00e0 nom\u00e9s havia aconseguit anteriorment el seu marit, Ernest Fortiana. El tribunal examinador estava format per figures cabdals de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans com Joan Coromines.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Immediatament despr\u00e9s d\u2019obtenir el t\u00edtol i fins al 1978, Maria Verdaguer va fer classes de catal\u00e0 per a adults al Patronat de la Catequ\u00edstica de Figueres sota el patrocini de la Cambra de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de Girona. Hi havia dos nivells, elemental i mitj\u00e0, i tamb\u00e9 es podien fer els cursos per correspond\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019estil docent de Maria Verdaguer es basava en el rigor combinat amb una familiaritat que creava un clima agradable i dist\u00e8s a l\u2019aula. Els seus alumnes, alguns dels quals s\u2019han dedicat despr\u00e9s a la divulgaci\u00f3 i ensenyament de la llengua catalana, la recorden com una persona pausada, pacient, i sempre amatent a repetir conceptes tants cops com calgu\u00e9s. Entre ells s\u2019hi compten figures com Isabel-Clara Sim\u00f3 i Maria Merc\u00e8 Roca, la qual seguia els cursos per correspond\u00e8ncia des de Portbou.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Paral\u00b7lelament, a partir d\u2019aquell mateix any 1969, va estendre la seva doc\u00e8ncia a diversos centres de la ciutat, comen\u00e7ant a l\u2019Institut Ramon Muntaner. Successivament, va impartir catal\u00e0 en escoles com el col\u00b7legi \u201cLes Franceses\u201d (actualment Josep Pallach), el Salvador Dal\u00ed i l\u2019Institut de Formaci\u00f3 Professional, nom amb qu\u00e8 es coneixia llavors l\u2019 <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">I<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">nstitut Narc\u00eds Monturiol. Tamb\u00e9 es va encarregar dels cursos de catal\u00e0 per als funcionaris municipals de l\u2019Ajuntament de Figueres l\u2019any 1976.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A partir de l\u2019any 1978, i arran dels canvis pol\u00edtics al pa\u00eds, l\u2019ensenyament de la llengua catalana va experimentar un fort impuls i Maria Verdaguer va passar a formar part del cos de mestres del col\u00b7legi Pous i Pag\u00e8s, contractada primer pel Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia i posteriorment, a partir del 1981, per la Generalitat. La tasca docent de Maria Verdaguer no es va limitar nom\u00e9s a l\u2019ensenyament de la llengua, sin\u00f3 que s\u2019encarregava tamb\u00e9 de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019altres activitats per fomentar l\u2019\u00fas i el coneixement de la llengua com ara l\u2019edici\u00f3 de la revista <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Oreneta<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Paral\u00b7lelament, a partir d\u2019aquell mateix any 1969, va estendre la seva doc\u00e8ncia a diversos centres de la ciutat, comen\u00e7ant a l\u2019Institut Ramon Muntaner. Successivament, va impartir<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">catal\u00e0 en escoles com el col\u00b7legi \u201cLes Franceses\u201d (actualment Josep Pallach), el Salvador Dal\u00ed i l\u2019Institut de Formaci\u00f3 Professional, nom amb qu\u00e8 es coneixia llavors l\u2019 Institut Narc\u00eds Monturiol.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tamb\u00e9 es va encarregar dels cursos de catal\u00e0 per als funcionaris municipals de l\u2019Ajuntament <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">de Figueres l\u2019any 1976.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A partir de l\u2019any 1978, i arran dels canvis pol\u00edtics al pa\u00eds, l\u2019ensenyament de la llengua catalana va experimentar un fort impuls i Maria Verdaguer va passar a formar part del cos de mestres del col\u00b7legi Pous i Pag\u00e8s, contractada primer pel Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia i posteriorment, a partir del 1981, per la Generalitat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La tasca docent de Maria Verdaguer no es va limitar nom\u00e9s a l\u2019ensenyament de la llengua, sin\u00f3 que s\u2019encarregava tamb\u00e9 de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019altres activitats per fomentar l\u2019\u00fas i el coneixement de la llengua com ara l\u2019edici\u00f3 de la revista L\u2019Oreneta.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Empord\u00e0<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Despr\u00e9s d\u2019assistir a la Universitat Catalana d\u2019Estiu de la Catalunya Nord el 1969, i tot constatant la necessitat urgent de formar docents de catal\u00e0, Maria Verdaguer va comen\u00e7ar a impartir classes al Palau de Congressos de Perpiny\u00e0.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els cursos, amb una trentena d\u2019alumnes \u2014majorit\u00e0riament mestres\u2014, es van mantenir durant cinc anys.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Paral\u00b7lelament, tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb el Grup Rossellon\u00e8s d\u2019Estudis Catalans traduint diversos textos per a la revista Sant Joan i Barres.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Activisme cultural i lluita des d&#8217;\u00d2mnium Cultural<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els Fortiana estaven molt implicats en la vida cultural i associativa de Figueres. Varen col\u00b7laborar amb entitats com \u00d2mnium Cultural, el Centre Excursionista Empordan\u00e8s o la revista Canig\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019any 1972, Maria Verdaguer i Ernest Fortiana van ser els promotors i fundadors de la delegaci\u00f3 figuerenca d\u2019\u00d2mnium Cultural. La seva implicaci\u00f3 va ser molt activa fins a final dels anys setanta i van organitzar moltes activitats culturals i a favor de la llengua, com, per exemple:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">Les exposicions d\u2019homenatge a Josep Pous i Pag\u00e8s i a Jacint Verdaguer.<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"><br \/>\n<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">Les Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabra.<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"><br \/>\n<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">Diverses confer\u00e8ncies al Museu de l\u2019Empord\u00e0 amb ponents tan destacats com Jaume Sobrequ\u00e9s, Josep M. Espin\u00e0s, Josep Pallach o Miquel Coll i Alentorn. L\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquestes activitats requeria sempre superar les nombroses traves administratives imposades pel Govern Civil de Girona.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Una de les grans d\u00e8ries de la Maria i l\u2019Ernest fou l\u2019excursionisme. Tal com recordava Montserrat Vayreda, <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">\u201cambd\u00f3s feien sis hores de cam\u00ed per veure una ermita closa, unes ru\u00efnes perdudes entre bardisses, el cloquer d\u2019una esglesiola rom\u00e0nica\u2026\u201d<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Aquest esperit explorador reflecteix la seva estima pel territori i pel patrimoni.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Maria Verdaguer tamb\u00e9 va col\u00b7laborar com a correctora de la revista <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Canig\u00f3<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, editada a Figueres entre 1954 i 1983 sota la direcci\u00f3 de Xavier Dalf\u00f3, marit d\u2019Isabel-Clara Sim\u00f3.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Reconeixements i llegat<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El seu comprom\u00eds i la seva dedicaci\u00f3\u00a0 es van veure recompensats amb diversos premis i reconeixements institucionals:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019any 2002 l\u2019Ajuntament de Figueres li atorga la Fulla de Figuera de Plata al M\u00e8rit, a t\u00edtol p\u00f2stum, juntament amb el seu marit, Ernest Fortiana, en reconeixement a la seva tasca en l\u2019ensenyament de la llengua i a la promoci\u00f3 de la cultura catalana.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019any 2003\u00a0 l\u2019Escola d\u2019Adults de Figueres \u00e9s batejada amb el nom de Centre de Formaci\u00f3 d\u2019Adults Maria Verdaguer.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019any 2003 el Consell Comarcal de l\u2019Alt Empord\u00e0 concedeix el Premi Indiketa a Maria Verdaguer i Ernest Fortiana. Aquest premi guardona persones i entitats que destaquen per la divulgaci\u00f3 i el manteniment de les arrels pr\u00f2pies de la comarca.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\">\u00d2mnium Cultural organitza cada any els Premis Maria Verdaguer adre\u00e7ats a l\u2019alumnat dels centres de prim\u00e0ria de l\u2019Alt Empord\u00e0. Enguany se n\u2019ha celebrat la 46a edici\u00f3.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>CENTENARI MARIA VERDAGAUER<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El CFA Maria verdaguer ha homenatjat l\u2019any 2025 (11 i 12 de desembre) la figura de Maria Verdaguer celebrant el centenari del seu naixement.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Maria Verdaguer i Nicolau (Barcelona, 1925)\u00a0 va ser una figura clau en la recuperaci\u00f3 i la dignificaci\u00f3 de la llengua catalana a l\u2019Alt Empord\u00e0 durant les \u00faltimes d\u00e8cades del franquisme, \u00e8poca en la qual l\u2019ensenyament de la nostra llengua implicava importants dificultats degudes a la supressi\u00f3 de llibertats i la prohibici\u00f3 del catal\u00e0 en els [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":261,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-2737","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2737"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2755,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2737\/revisions\/2755"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfamariaverdaguer\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}