{"id":2921,"date":"2025-09-03T16:47:20","date_gmt":"2025-09-03T14:47:20","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcordia\/?p=2921"},"modified":"2025-09-17T16:59:40","modified_gmt":"2025-09-17T14:59:40","slug":"au-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcordia\/general\/au-3\/","title":{"rendered":"Torre de l’Aigua (Sabadell)"},"content":{"rendered":"\n
\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

La Torre de l’Aigua<\/strong> de Sabadell<\/a> \u00e9s un dip\u00f2sit d’aigua<\/a> modernista<\/a> considerat un dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat, fins al punt de ser-ne el s\u00edmbol identificatiu.[1]<\/a><\/sup> S’aixeca a la banda est de la ciutat, gaireb\u00e9 al cantell mateix de la riba del riu Ripoll<\/a>, prop de la carretera de Caldes de Montbui<\/a>. Va funcionar com a dip\u00f2sit entre 1922<\/a> i 1967<\/a>.[2]<\/a><\/sup> \u00c9s considerat un dels 100 “Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya<\/a>” i s’hi poden fer visites guiades els dies de Festa Major<\/a>, el primer cap de setmana de setembre. La torre est\u00e0 catalogada com a B\u00e9 cultural d’inter\u00e8s local<\/a> amb el n\u00famero de registre 1508-I.[3]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una de les primeres construccions realitzades amb formig\u00f3 armat<\/a> a Sabadell (una barreja de grava, sorra i aigua, en combinaci\u00f3 amb barres d’acer), que va permetre aixecar una estructura esvelta que alhora havia de sustentar un dip\u00f2sit d’aigua. L’obra, iniciada el 1916 i acabada el 1918, va ser planejada per l’enginyer Francesc Izard<\/a>, projectada per l’arquitecte Llu\u00eds Homs<\/a>, i va comptar amb la direcci\u00f3 de l’arquitecte Josep Renom<\/a>.[4]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ria<\/h2>\n\n\n\n

[modifica<\/a>]<\/p>\n\n\n\n

El juny 1915, davant el problema de l’abastament d’aigua<\/a> de la ciutat, s’obr\u00ed un concurs de projecte i construcci\u00f3 d’una torre-dip\u00f2sit, amb l’objectiu d’acumular l’aigua extreta dels pous del riu Ripoll<\/a>. L’escassedat d’aigua a la ciutat vingu\u00e9 motivada per diversos factors: el desenvolupament de la ind\u00fastria<\/a>, l’augment de poblaci\u00f3 a causa de l’annexi\u00f3 de la Creu Alta<\/a> a la ciutat, el decrement en la mortalitat<\/a>, i la immigraci\u00f3<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El projecte tenia unes bases detallades per l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas<\/a> per\u00f2 que deixava llibertat quant a materials i forma. Es presentaren quatre projectes, sent el guanyador Llu\u00eds Homs Moncus\u00ed<\/a>. El febrer de 1916 es van comen\u00e7ar les obres, sota la direcci\u00f3 de Josep Renom i Costa<\/a>, com a arquitecte municipal. El cost de l’obra va ser de 104.422,70 pessetes<\/a>. L’agost de 1918 es va inaugurar amb l’assist\u00e8ncia de les autoritats, per\u00f2 no va entrar en funcionament fins al 1922.[5]<\/a><\/sup> L’aigua pujava per l’interior d’un dels pilars fins al dip\u00f2sit i baixava per un altre pilar per ser distribu\u00efda a la ciutat, principalment a les fonts p\u00fabliques i als safareigs. Aquesta distribuci\u00f3 era possible gr\u00e0cies al principi dels vasos comunicants<\/a>.[6]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

El 1949 l’explotaci\u00f3 de la torre, propietat de l’Ajuntament de Sabadell<\/a>, va ser cedida a una empresa concession\u00e0ria, la Companya d’Aig\u00fces de Sabadell<\/a> (CASSA), amb un contracte de 99 anys. La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967<\/a>. Vint anys despr\u00e9s, el 1987, es va dur una restauraci\u00f3 de l’edifici, mantenint-ne la fesomia original. El 1988 CASSA va retornar la torre a l’Ajuntament de Sabadell.<\/p>\n\n\n\n

Des de l’any 2000, compta amb il\u00b7luminaci\u00f3 nocturna.<\/p>\n\n\n\n

El 24 de novembre de 2018 es va commemorar el centenari de la inauguraci\u00f3 de la Torre de l’Aigua amb un espectacle que combin\u00e0 actuacions musicals, visites teatralitzades a la torre i un espectacle piromusical.[7]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Edifici<\/h2>\n\n\n\n

[modifica<\/a>]<\/p>\n\n\n\n

Estructuralment, l’obra remet als models alemanys. Dins l’arquitectura local, \u00e9s significativa pel fet que es tracta d’una de les primeres construccions realitzades amb formig\u00f3<\/a> armat. Est\u00e0 constitu\u00efda per vuit pilars<\/a>, disposats en forma de tronc de pir\u00e0mide<\/a>, i estan units pels diferents trams de l’escala helicoidal<\/a> que hi dona acc\u00e9s. Els pilars sostenen el cos elevat, de secci\u00f3 octogonal i cobert per un capitell de vuit plements<\/a>. Tot i que exteriorment t\u00e9 forma octogonal, l’interior \u00e9s circular, per evitar una excessiva pressi\u00f3 de l’aigua als angles.[6]<\/a><\/sup> Al damunt del dip\u00f2sit hi ha el mirador<\/a>, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro<\/a>. Uns equips de bombes instal\u00b7lades dins de la Caseta de les Aig\u00fces<\/a>[8]<\/a><\/sup> hi pujaven l’aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d’entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la c\u00fapula, t\u00e9 50 m. T\u00e9 una capacitat de 293,5 m\u00b3.<\/p>\n\n\n\n

<\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

VISITA<\/h3>\n\n\n\n