{"id":1173,"date":"2022-04-04T18:36:10","date_gmt":"2022-04-04T16:36:10","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/?p=1173"},"modified":"2022-04-04T19:09:58","modified_gmt":"2022-04-04T17:09:58","slug":"documental-breathe-les-veus-que-ningu-escolta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/general\/documental-breathe-les-veus-que-ningu-escolta\/","title":{"rendered":"Documental: Breathe, les veus que ning\u00fa escolta"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<header class=\"R-itemNotiInfo\"><span class=\"avantitol\">UN RETRAT \u00cdNTIM DE LA VIDA A LA PRES\u00d3<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<h5 class=\"entradeta\">El documental \u00e9s la hist\u00f2ria d&#8217;unes vides trencades ja molt abans d&#8217;arribar a la pres\u00f3. Set internes de Brians 1 parlen sobre com \u00e9s la seva vida entre reixes, les circumst\u00e0ncies que els hi han portat i el que representa viure sense llibertat. El retrat \u00edntim, escruixidor i respectu\u00f3s d&#8217;unes dones a qui ning\u00fa escolta per\u00f2 que tenen molt a dir<\/h5>\n<\/blockquote>\n<h2><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/player.vimeo.com\/video\/310532644?title=0&amp;byline=0&amp;portrait=0&amp;color=8dc7dc\" width=\"800\" height=\"659\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h2>\n<h2><a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/sense-ficcio\/breathe\/video\/6150958\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Prem aqu\u00ed per veure&#8217;l sencer<\/a><\/h2>\n<div class=\"M-htmltwig-pmtard\"><\/div>\n<\/header>\n<div class=\"R-itemNotiCos\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>L&#8217;\u00cdndia, la Thalita, la Pili, la Paula, la Safeta, la Maribel i l&#8217;Alba,<\/strong>\u00a0les protagonistes del documental, han parlat durant dos anys amb\u00a0<strong><a href=\"https:\/\/www.susannabarranco.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Susanna Barranco<\/a><\/strong>, la directora del documental, des de la quotidianitat de la pres\u00f3. En bons i mals moments, amb una confian\u00e7a creixent que permet aprofundir m\u00e9s i m\u00e9s en el que han estat les seves vides.\u00a0<strong>&#8220;<a href=\"http:\/\/labarrancofilms.com\/ca\/portfolio\/breathe-en-proceso\/breathe\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Breathe<\/a>&#8220;<\/strong>\u00a0ens obre les portes no nom\u00e9s de la pres\u00f3 f\u00edsica, que retrata amb una llibertat d&#8217;acc\u00e9s ins\u00f2lita, sin\u00f3 tamb\u00e9 les portes de les emocions, les viv\u00e8ncies i els sentiments de les dones que hi viuen.<\/p>\n<p>Algunes d&#8217;elles porten molts anys en captivitat, altres acaben d&#8217;arribar-hi. Tenen condemnes m\u00e9s o menys llargues i procedeixen d&#8217;entorns diferents.<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 hi han arribat, un cop vist el documental, \u00e9s gaireb\u00e9 irrellevant: les seves hist\u00f2ries comencen molt abans. Inf\u00e0ncies desvalgudes, precarietat absoluta, relacions catastr\u00f2fiques, maltractaments i abusos i, sobretot, droga. Molta droga com a via d&#8217;escapament, com a consumidores o traficants, la majoria ambdues coses. Quan agafen la paraula, per\u00f2, \u00e9s dif\u00edcil que els prejudicis no trontollin.<\/p>\n<figure class=\"imatge\"><img decoding=\"async\" class=\"CKEditorImageContainer_670x378 alignleft\" src=\"https:\/\/img.ccma.cat\/multimedia\/jpg\/1\/9\/1647514916891_670.jpg\" alt=\"\" \/><figcaption>L&#8217;\u00cdndia: &#8220;Em veig en una g\u00e0bia, tancada per uns barrots, com un ocell. Aix\u00ed se sent un ocell, i aix\u00ed em sento jo, perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s vida&#8221; (&#8220;Breathe&#8221;, de Susanna Barranco)<\/figcaption><\/figure>\n<p><span style=\"color: #6f6f6f; font-family: inherit; font-size: 1em;\">&#8220;Jo tenia 17 anys i vaig pensar que se&#8217;m menjarien, que ser a la pres\u00f3 seria el pitjor. Per\u00f2 qu\u00e8 va passar? Que jo vinc de centres per a nenes orfes. I quan vaig arribar i vaig sortir al pati, vaig dir, \u0091<\/span><em style=\"color: #6f6f6f; font-family: inherit; font-size: 1em;\">Joder,\u00a0<\/em><span style=\"color: #6f6f6f; font-family: inherit; font-size: 1em;\">per\u00f2 si aix\u00f2 \u00e9s millor que el col\u00b7legi de nenes orfes&#8217;, m&#8217;entens? Nom\u00e9s he de fer el mateix que feia al col\u00b7legi: anar-me&#8217;n al llit a tal hora, fer el que em diuen els tutors\u0085 al cap i a la fi, el mateix.\u00a0 No buscar-te problemes, entens? L&#8217;\u00fanic \u00e9s que aqu\u00ed hi ha droga, i all\u00e0 no hi havia droga, perqu\u00e8 \u00e9rem menors, per\u00f2 com que jo em faig respectar a base de for\u00e7a o de psicologia\u0085 El que faig \u00e9s no acostar-me al pati, procuro no ser al pati, que \u00e9s d&#8217;on venen tots els problemes.&#8221;, \u00cdndia<\/span><\/p>\n<figure class=\"imatge\"><img decoding=\"async\" class=\"CKEditorImageContainer_670x378 alignleft\" src=\"https:\/\/img.ccma.cat\/multimedia\/jpg\/7\/6\/1647514917467_670.jpg\" alt=\"\" \/><figcaption>Pili: &#8220;Qu\u00e8 hi faig, al pati? Doncs fumar-me un porro. A mi les drogues m&#8217;agraden. \u00c9s molt dif\u00edcil controlar les drogues: la gent diu &#8216;jo controlo&#8217;, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s quan tens vint anys&#8221; (&#8220;Breathe&#8221;, de Susanna Barranco)<\/figcaption><\/figure>\n<p>No totes viuen de la mateixa manera l&#8217;experi\u00e8ncia de la pres\u00f3. La pres\u00f3, diu la Thalita, \u00e9s &#8220;<strong>que et prenguin la teva voluntat, les teves decisions, que no puguis decidir per tu mateixa, que hagis d&#8217;abaixar el cap i dir que s\u00ed. S\u00f3n les portes tancant-se cada dia a la teva cara<\/strong>&#8220;. Per a l&#8217;Alba,\u00a0<strong>&#8220;la pres\u00f3 ha estat un escarment a la meva vida, un punt\u00a0 i apart per comen\u00e7ar una vida nova i deixar enrere un passat que he tingut molt dif\u00edcil&#8221;.\u00a0<\/strong>Per a ella, en certa manera, ha estat positiu: &#8220;<strong>\u00c9s un c\u00e0stig, un bon c\u00e0stig, qui vol en pot aprendre per no tornar a cometre els mateixos errors&#8221;<\/strong>. (Alba)<\/p>\n<p><strong>&#8220;La vida de la pres\u00f3 \u00e9s una merda, en poques paraules&#8221;<\/strong>, diu la Maribel. &#8220;<strong>\u00c9s una merda ser aqu\u00ed: et separa de tot, et canvia el xip, no tornes a ser la mateixa persona d&#8217;abans.&#8221;<\/strong><\/p>\n<figure class=\"imatge\"><img decoding=\"async\" class=\"CKEditorImageContainer_670x378 alignleft\" src=\"https:\/\/img.ccma.cat\/multimedia\/jpg\/3\/3\/1647514924233_670.jpg\" alt=\"\" \/><figcaption>Nom\u00e9s el 6% de la poblaci\u00f3 reclusa a Catalunya s\u00f3n dones. El 70% no reincidiran despr\u00e9s de la primera condemna (&#8220;Breathe&#8221;, de Susanna Barranco)<\/figcaption><\/figure>\n<p>Totes necessiten, f\u00edsica i psicol\u00f2gicament, aquest respir que dona t\u00edtol al documental, &#8220;Breathe&#8221;. Perqu\u00e8 no enyoren nom\u00e9s la llibertat de moviments, la vida i la fam\u00edlia que han quedat fora i l&#8217;aire lliure, sin\u00f3 tamb\u00e9 la intimitat, que lliguen a la dignitat. Paraules sense filtres que reivindiquen el m\u00e9s b\u00e0sic. &#8220;Dignitat? Qu\u00e8 va! Aqu\u00ed no tens dignitat de res, tampoc tens intimitat de cap mena, si tens una companya de cel\u00b7la, quina intimitat tens? Si em vull fer una palla, quina intimitat tinc?&#8221; La \u00cdndia, mare de quatre fills de pares diferents, ha estat reiteradament abusada i maltractada al llarg de la seva vida.<\/p>\n<p>Les hist\u00f2ries del passat, enganxades al present, van aprofundint un relat que va in crescendo. Les paraules d&#8217;una servirien per a moltes de les altres. &#8220;En la meva vida he sentit terror amb el pare dels meus fills. Passava terror. Amb el pare dels meus fills. Per aix\u00f2 vaig agafar i vaig marxar. Per\u00f2 abans hi vaig estar cinc anys, cinc anys vaig trigar a anar-me&#8217;n. Jo entenc les persones que no tenen la valentia, perqu\u00e8 cal ser molt valenta quan tens terror, que el terror et paralitza.&#8221;<\/p>\n<p>A la pres\u00f3 hi ha molt de temps per pensar, i a moltes, com a la Pili o la Paula, els ha servit per replantejar moltes coses. &#8220;Ja no em tornaran a tocar la cara, no em tornaran a pegar, sigui un home o una dona, en una relaci\u00f3 d&#8217;amistat o de parella. Mai m\u00e9s. No em tornar\u00e0s a tocar, ja no. Ja no em toques m\u00e9s.&#8221;<\/p>\n<figure class=\"imatge\"><img decoding=\"async\" class=\"CKEditorImageContainer_670x378 alignleft\" src=\"https:\/\/img.ccma.cat\/multimedia\/jpg\/4\/0\/1647514931104_670.jpg\" alt=\"\" \/><figcaption>Paula: &#8220;Sabem que estem condemnades, que hem fet coses malament i que el que hem fet no ho podem desfer, per\u00f2 tothom t\u00e9 dret a recuperar-se, a reinserir-se, a l&#8217;opci\u00f3 de tenir una vida&#8221; (&#8220;Breathe&#8221;, de Susanna Barranco)<\/figcaption><\/figure>\n<p>Les preses de &#8220;Breathe&#8221;, com la resta, tenen un patiment constant: els seus fills. I un agra\u00efment immens a les seves mares. L&#8217;abans i el despr\u00e9s de la pres\u00f3 el mesuren sovint en funci\u00f3 d&#8217;aquestes relacions, m\u00e9s poderoses que cap altra. Diu una d&#8217;elles:\u00a0<strong>&#8220;Ara soc d<\/strong><strong><span dir=\"RTL\">&#8216;<\/span><\/strong><strong>una altra manera. Abans era una persona egoista, ambiciosa. Nom\u00e9s mirava per mi i pels meus fills, pels meus pares, i tota la resta m<\/strong><strong><span dir=\"RTL\">&#8216;<\/span><\/strong><strong>era igual. Vaig ser una bona mare, una bona filla, per\u00f2 no una bona persona per a la resta del m\u00f3n. Ara soc una bona persona i una mala mare, perqu\u00e8 soc aqu\u00ed i he deixat els meus fills abandonats, quan mai m<\/strong><strong><span dir=\"RTL\">&#8216;<\/span><\/strong><strong>havia separat d<\/strong><strong><span dir=\"RTL\">&#8216;<\/span><\/strong><strong>ells abans.&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>La majoria han trencat bona part de les relacions que tenien a l&#8217;exterior. Nom\u00e9s la fam\u00edlia, i no sempre, mant\u00e9 el vincle amb la vida anterior. Les mares, sempre:\u00a0<strong>&#8220;El dia que vaig caure presa jo era amb el meu fill, no tenia amb qui deixar-lo. La meva mare ni el coneixia, el meu fill tenia dos anyets. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que li agrair\u00e9 tota la vida, perqu\u00e8 si no hagu\u00e9s sigut per ella, no s\u00e9 qu\u00e8 hauria estat del meu fill.&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>Al llarg del documental veiem les set protagonistes a les seves cel\u00b7les, al pati i als tallers, a la consulta m\u00e8dica i a la sala d&#8217;actes, a classe de catal\u00e0, preparant obres de teatre, ballant, llegint, xerrant, plorant o cantant. En tots els estats d&#8217;\u00e0nim, esperan\u00e7ades i desesperades. Dos anys de conviv\u00e8ncia han perm\u00e8s a Susanna Barranco, la directora, trencar les urg\u00e8ncies i entrar al fons de la q\u00fcesti\u00f3, sempre des del respecte. S&#8217;haurien pogut evitar, els errors que les han dut a Brians 1? Quines oportunitats han tingut? Haurien pogut tenir una altra vida, en condicions diferents, en un m\u00f3n diferent? Hi descobrim, en la veu parlada i escrita de les internes, en la interpretaci\u00f3 de petits mon\u00f2legs, en el cant o el dibuix, talents insospitats. Com en el llarg rap de la Thalita, ja a prop del final:<\/p>\n<blockquote><p>Ning\u00fa em pot dir el que \u00e9s correcte i incorrecte,<br \/>\nJa estic cansada, tres anys aqu\u00ed tancada<br \/>\nEstic tan can-canviada, i aix\u00f2 no para<br \/>\nAixafada, dono la cara<br \/>\nSi em miro al mirall reflecteix els meus ulls vermells<br \/>\nLa vida em dona un cop prec\u00eds<br \/>\nI jo em torno a crear tot el dia<br \/>\nJa que tot \u00e9s passatger, per qu\u00e8 no passa?<br \/>\nD\u00e9u, porta&#8217;m a casa meva.<\/p><\/blockquote>\n<figure class=\"imatge\"><img decoding=\"async\" class=\"CKEditorImageContainer_670x378 alignleft\" src=\"https:\/\/img.ccma.cat\/multimedia\/jpg\/8\/3\/1647514937538_670.jpg\" alt=\"\" \/><figcaption>Thalita: &#8220;La pres\u00f3 \u00e9s que et prenguin la teva voluntat, les teves decisions, que no puguis decidir per tu mateixa, que hagis d&#8217;abaixar el cap i dir que s\u00ed. S\u00f3n les portes que es tanquen cada dia a la teva cara&#8221; (&#8220;Breathe&#8221;, de Susanna Barranco)<\/figcaption><\/figure>\n<p>Les dades ens diuen que el 70% de les preses no reincideixen, i que nom\u00e9s el 6% de la poblaci\u00f3 reclusa a Catalunya s\u00f3n dones, doblement castigades en centres que tenen menys mitjans i suport que els centres d&#8217;homes, i que reben molta menys atenci\u00f3 medi\u00e0tica. &#8220;Breathe&#8221; ens fa reflexionar sobre la utilitat de la pres\u00f3 per redre\u00e7ar unes vides de dones que ja venien destrossades abans d&#8217;arribar-hi, a les que caldr\u00e0 molta ajuda -m\u00e9s que l&#8217;internament- per reinserir-se quan surtin. Mereixen una segona oportunitat? Escoltant-les, \u00e9s dif\u00edcil no matar el prejudici per identificar-se amb anhels, pors i sentiments universals. No \u00e9s que no tinguessin veu: \u00e9s que els faltava l&#8217;altaveu amb qu\u00e8 &#8220;Breathe&#8221; trenca els murs de la pres\u00f3. I val molt la pena parar l&#8217;orella al que diuen.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8220;Breathe&#8221; segueix dos anys en la vida de set dones internes a la pres\u00f3 de Brians 1, ens mostra la vida quotidiana a la pres\u00f3 i recull sense filtres les seves hist\u00f2ries i les seves reflexions.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1174,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-1173","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1173"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1180,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions\/1180"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfaconcepcioarenal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}