{"id":3145,"date":"2021-03-17T18:54:17","date_gmt":"2021-03-17T17:54:17","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3145"},"modified":"2026-05-05T09:12:30","modified_gmt":"2026-05-05T07:12:30","slug":"la-violencia-versus-la-pau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/c-soc-educacio-ciutadania\/la-violencia-versus-la-pau\/","title":{"rendered":"La viol\u00e8ncia versus la pau"},"content":{"rendered":"

Viol\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n

\"Violencia,La\u00a0viol\u00e8ncia<\/b>\u00a0\u00e9s l’\u00fas de la\u00a0for\u00e7a<\/a>\u00a0o de\u00a0poder<\/a>\u00a0usat per a\u00a0dominar<\/a>, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucci\u00f3 d’elements naturals, b\u00e9ns humans, etc. En general pot ser descrit com a “violent” qualsevol\u00a0comportament<\/a>,\u00a0ideologia<\/a>,\u00a0actitud<\/a>\u00a0o\u00a0conducta<\/a>\u00a0agressiva<\/a>, no\u00a0amistosa<\/a>, no\u00a0pacifista<\/a>, bel\u00b7ligerant, enemiga, que provoca\u00a0dolor<\/a>\u00a0o\u00a0sofriment<\/a>, f\u00edsic o psicol\u00f2gic.<\/p>\n

Segons l’OMS<\/a>\u00a0\u00e9s “l’\u00fas intencionat de la for\u00e7a f\u00edsica o del poder, sia en grau d’amena\u00e7a o de fet, contra un mateix, una altra persona, un grup o una comunitat que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia o \u00e9s molt probable que tingui com a conseq\u00fc\u00e8ncia un\u00a0traumatisme<\/a>, o la mort, danys psicol\u00f2gics, problemes de desenvolupament o privacions.<\/sup><\/p>\n

La viol\u00e8ncia apareix quan en una confrontaci\u00f3 hi ha\u00a0ab\u00fas<\/a>, prepot\u00e8ncia o\u00a0crueltat<\/a>, o sempre que s’atropelli la integritat f\u00edsica, psicol\u00f2gica o social d’alguna persona. Tamb\u00e9 pot ser una manifestaci\u00f3 extrema del\u00a0conflicte<\/a>, tot i que qualsevol conflicte es pot gestionar altrament d’una manera\u00a0no violenta<\/a>.[3]<\/a><\/sup>[4]<\/a><\/sup><\/p>\n

L’objecte de la viol\u00e8ncia pot ser un \u00e9sser viu, un grup hum\u00e0, una cultura, una obra, un espai f\u00edsic natural o no natural. Fil\u00f2sofs com\u00a0Max Weber<\/a>\u00a0o\u00a0Hannah Arendt<\/a>, per exemple, estudien el\u00a0monopoli de la viol\u00e8ncia<\/a>\u00a0pol\u00edtica<\/a>, com el poder impositiu de policia o l’ex\u00e8rcit<\/a>\u00a0al conjunt de la\u00a0societat<\/a>.<\/p>\n

\"MakePau<\/strong><\/h3>\n

La\u00a0pau<\/b>\u00a0\u00e9s l’estat en qu\u00e8 una\u00a0societat<\/a>\u00a0gaudeix de\u00a0just\u00edcia<\/a>,\u00a0llibertat<\/a>\u00a0i\u00a0igualtat social<\/a>, i no est\u00e0 ni en\u00a0viol\u00e8ncia<\/a>\u00a0ni en\u00a0guerra<\/a>.<\/p>\n

Des del punt de vista del\u00a0dret internacional<\/a>, com a instrument d’endegament de les relacions internacionals i canal de racionalitzaci\u00f3 del poder\u00a0pol\u00edtic<\/a>\u00a0dels estats, el dret internacional t\u00e9 entre els seus\u00a0valors<\/a>\u00a0fonamentals la pau i per tant estableix com a principi\u00a0jur\u00eddic<\/a>\u00a0fonamental la prohibici\u00f3 de l’\u00fas de la\u00a0for\u00e7a armada<\/a>.[1]<\/a><\/sup>\u00a0Amb el terme\u00a0pau<\/i>\u00a0incl\u00f2s en un conveni o\u00a0tractat<\/a>\u00a0s’ent\u00e9n que es posa fi a la guerra, per exemple la\u00a0Pau de Westf\u00e0lia<\/a>.<\/p>\n

Es pot parlar d’una “pau social” com de l’entesa i les bones relacions entre els grups, classes o estaments socials dins d’un pa\u00eds. En el pla individual, la pau pot designar un estat interior exempt de c\u00f2lera u\u00a0odi<\/a>. En aquest sentit, pot trobar-se-la en la\u00a0salutaci\u00f3<\/a>\u00a0tradicional<\/a>\u00a0“la pau estigui amb vos” (o\u00a0xalom<\/a><\/i>\u00a0en\u00a0hebreu<\/a>,\u00a0salam<\/a><\/i>\u00a0en\u00a0\u00e0rab<\/a>).<\/p>\n

Vinculat al concepte de pau hi ha el\u00a0pacifisme<\/a>, que \u00e9s l’actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions.<\/p>\n

Mireu aquesta presentaci\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia i la pau<\/strong><\/p>\n