{"id":3143,"date":"2021-03-17T18:48:28","date_gmt":"2021-03-17T17:48:28","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3143"},"modified":"2026-05-05T09:12:00","modified_gmt":"2026-05-05T07:12:00","slug":"lestat-de-benestar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/c-soc-educacio-ciutadania\/lestat-de-benestar\/","title":{"rendered":"L’Estat de Benestar"},"content":{"rendered":"

L’estat del benestar<\/b>\u00a0\u00e9s un gran conjunt de\u00a0pol\u00edtiques<\/a>\u00a0consistents en la implantaci\u00f3, amb car\u00e0cter universal, de\u00a0serveis p\u00fablics<\/a>\u00a0i\u00a0socials<\/a>\u00a0que no s\u00f3n rendibles econ\u00f2micament per al\u00a0sector privat<\/a>.<\/sup>\u00a0Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la poblaci\u00f3 (ensenyament, sanitat…) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumst\u00e0ncies de car\u00e0cter problem\u00e0tic (jubilaci\u00f3, malaltia, incapacitat…). L’estat garanteix l’acc\u00e9s m\u00e9s o menys universal a aquests serveis. Sol finan\u00e7ar-se a trav\u00e9s dels\u00a0impostos directes<\/a>\u00a0progressius<\/a>\u00a0per tal de contribuir a una veritable\u00a0redistribuci\u00f3 de la riquesa<\/a>.<\/sup><\/p>\n

L’estat del benestar es diferencia del sistema\u00a0liberal<\/a>\u00a0absolut, que refusa qualsevol intervenci\u00f3 de l’estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la benefic\u00e8ncia de fundacions i esgl\u00e9sies. Els sistemes europeus s\u00f3n mixts i la repartici\u00f3 de les tasques entre l’estat i el privat \u00e9s el resultat de compromisos pol\u00edtics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.<\/p>\n

El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d’assegurament establert per\u00a0Otto von Bismarck<\/a>\u00a0a Alemanya al segle\u00a0xix<\/span>. Seguidament els pa\u00efsos escandinaus van establir sistemes mutualistes que a poc a poc es varen anar integrant durant la primera meitat del segle\u00a0xx<\/span>, i despr\u00e9s de la seva crisi arran de la gran depressi\u00f3 dels\u00a0anys 1930<\/a> es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, especialment liderats per les reformes proposades per\u00a0Sir William Beveridge<\/a>, qui va establir un sistema d’asseguran\u00e7a nacional per fer front a les necessitats socials. S’havia constatat que el capitalisme desenfrenat va ser una de les causes majors de les dues guerres mundials i que calia un sistema m\u00e9s equilibrat per tal de prevenir un nou malestar social generalitzat.<\/sup><\/p>\n

Amb la\u00a0crisi financera global del 2007-2015<\/a>\u00a0molts estats van tenir problemes pressupostaris. Organismes com la\u00a0Comissi\u00f3 Europea<\/a>\u00a0o el\u00a0Fons Monetari Internacional<\/a> van exigir reformes per tal de reduir la despesa p\u00fablica dels serveis socials en nom d’una imprescindible austeritat. Molts observadors ans al contrari van veure en la creixent disparitat entre rics i pobres no solament una injust\u00edcia sin\u00f3 un risc per a la cohesi\u00f3 social. Tot i el FMI s’adona que l’austeritat crea un problema m\u00e9s gran que el que vol resoldre<\/p>\n

Mireu aquesta presentaci\u00f3 sobre l\u2019estat de benestar<\/strong><\/p>\n