{"id":3138,"date":"2021-03-17T18:36:32","date_gmt":"2021-03-17T17:36:32","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3138"},"modified":"2026-04-21T19:41:52","modified_gmt":"2026-04-21T17:41:52","slug":"els-estats-del-mon-i-els-sistemes-politics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/c-soc-educacio-ciutadania\/els-estats-del-mon-i-els-sistemes-politics\/","title":{"rendered":"Els Estats del m\u00f3n i els sistemes pol\u00edtics"},"content":{"rendered":"

Sistema de govern<\/h3>\n
\n
<\/div>\n
.<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"PA\u00cfSOS<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Forma de govern, forma pol\u00edtica, r\u00e8gim pol\u00edtic, r\u00e8gim de govern, sistema de govern, model de govern<\/b>\u00a0o\u00a0model pol\u00edtic<\/b>\u00a0s\u00f3n alguna de les diverses maneres de nomenar un\u00a0concepte<\/a>\u00a0essencial<\/a>\u00a0de la\u00a0ci\u00e8ncia pol\u00edtica<\/a>\u00a0i la\u00a0teoria de l’estat<\/a>\u00a0o\u00a0dret constitucional<\/a>. Fa refer\u00e8ncia al\u00a0model<\/a>\u00a0d’organitzaci\u00f3<\/a>\u00a0del\u00a0poder constitucional<\/a>\u00a0que adopta un\u00a0Estat<\/a>\u00a0en funci\u00f3 de la relaci\u00f3 existent entre els diferents\u00a0poders<\/a>. La manera en qu\u00e8 s’estructura el\u00a0poder pol\u00edtic<\/a>\u00a0per exercir la seva\u00a0autoritat<\/a>\u00a0en l’Estat, coordinant totes les\u00a0institucions<\/a>\u00a0que el formen, fa que cada forma de\u00a0govern<\/a>\u00a0necessiti uns mecanismes de\u00a0regulaci\u00f3<\/a>\u00a0que li s\u00f3n caracter\u00edstics. Aquests models pol\u00edtics varien d’un estat a un altre i d’una \u00e8poca\u00a0hist\u00f2rica<\/a>\u00a0a una altra. La seva formulaci\u00f3 se sol justificar ludint a moltes diferents causes: estructurals o idiosincr\u00e0tiques (imperatius\u00a0territorials<\/a>, hist\u00f2rics,\u00a0culturals<\/a>,\u00a0religiosos<\/a>, etc.) o conjunturals (per\u00edodes de\u00a0crisi econ\u00f2mica<\/a>, cat\u00e0strofes,\u00a0guerres<\/a>, perills o “emerg\u00e8ncies” de molta diferent naturalesa, buits de poder, manca de\u00a0consens<\/a>\u00a0o de lideratge, etc.), per\u00f2 sempre com plasmaci\u00f3\u00a0pol\u00edtica<\/a>\u00a0d’un projecte\u00a0ideol\u00f2gic<\/a>\u00a0(ideologia pol\u00edtica<\/a>).<\/p>\n

La denominaci\u00f3<\/a>\u00a0corresponent a la forma o model de govern (a m\u00e9s de refer\u00e8ncies a la forma d’Estat, que indica l’estructura territorial) sol fins i tot incorporar-se al nom o denominaci\u00f3 oficial de l’estat, amb termes de gran diversitat i que, tot i que proporcionen certa\u00a0informaci\u00f3<\/a>\u00a0sobre el que proclamen, no responen a criteris comuns que permetin definir per si sols el seu r\u00e8gim pol\u00edtic. Per exemple:\u00a0Rep\u00fablica del Per\u00fa<\/a>,\u00a0M\u00e8xic<\/a>,\u00a0Vene\u00e7uela<\/a>,\u00a0Espanya<\/a>,\u00a0Principat d’Andorra<\/a>,\u00a0Luxemburg<\/a>,\u00a0Federaci\u00f3 Russa<\/a>,\u00a0Nig\u00e8ria<\/a>,\u00a0Rep\u00fablica Popular Democr\u00e0tica de Corea<\/a>,\u00a0Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs Units<\/a>,\u00a0Iran<\/a>\u00a0o\u00a0L\u00edbia<\/a>. Entre els gaireb\u00e9 dos-cents estats, nom\u00e9s hi ha divuit que no afegeixen cap paraula m\u00e9s al seu nom\u00a0geogr\u00e0fic<\/a>, com per exemple:\u00a0Jamaica<\/a>, mentre que onze nom\u00e9s indiquen que s\u00f3n “estats”. La forma m\u00e9s comuna \u00e9s “rep\u00fablica<\/a>“, amb 132 casos de molt diferent tipus. Les\u00a0monarquies<\/a>\u00a0s\u00f3n 33 (18 d’elles “regnes<\/a>“).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Mireu aquestes presentacions sobre els estats <\/strong><\/p>\n