{"id":3122,"date":"2021-03-15T16:47:26","date_gmt":"2021-03-15T15:47:26","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3122"},"modified":"2026-04-07T08:43:31","modified_gmt":"2026-04-07T06:43:31","slug":"estereotips-femenins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/c-soc-educacio-ciutadania\/estereotips-femenins\/","title":{"rendered":"Estereotips femenins"},"content":{"rendered":"

Rol de g\u00e8nere<\/h3>\n
\n
<\/div>\n
\"\"<\/a><\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Els\u00a0estereotips i rols de g\u00e8nere<\/b>\u00a0s\u00f3n\u00a0creences<\/a>, idees preconcebudes i\u00a0prejudicis<\/a>\u00a0que s’han anat construint i transmetent\u00a0culturalment<\/a>\u00a0en les\u00a0societats<\/a>\u00a0al llarg del temps i que reparteixen atributs de les\u00a0persones<\/a>\u00a0entre\u00a0homes<\/a>\u00a0i\u00a0dones<\/a>, limitant les seves respectives\u00a0expectatives<\/a>\u00a0de vida i possibilitats de desenvolupament personal.[1]<\/a><\/sup><\/p>\n

La\u00a0sociologia<\/a>\u00a0estudia els\u00a0rols socials<\/a>\u00a0de\u00a0g\u00e8nere<\/a>\u00a0que hi ha en el\u00a0comportament<\/a>\u00a0dels homes i les dones, aix\u00ed com les importants difer\u00e8ncies que hi ha en la repartici\u00f3 dels\u00a0rols<\/a>\u00a0entre ambd\u00f3s g\u00e8neres, que depenen de cada societat, cultura, lloc i \u00e8poca determinats. Estan molt presents en la nostra societat: en els mitjans de comunicaci\u00f3, en la publicitat, en el llenguatge, en l’assignaci\u00f3 de responsabilitats i obligacions dins de la fam\u00edlia i en el desenvolupament de les relacions afectives. Per exemple, al m\u00f3n occidental, un dels\u00a0rols<\/a>\u00a0assignats tradicionalment als\u00a0homes<\/a>\u00a0\u00e9s el de ser responsables de les activitats productives i les activitats de representaci\u00f3 pol\u00edtica, mentre que un dels rols assignats tradicionalment a les\u00a0dones<\/a>\u00a0\u00e9s el de ser responsables de les relacions afectives i tenir cura de la llar i les persones dependents.[1]<\/a><\/sup><\/p>\n

Als\u00a0anys 70<\/a>\u00a0del\u00a0segle XX<\/a>\u00a0es va comen\u00e7ar a parlar del g\u00e8nere d’una persona referit a la construcci\u00f3 dels diferents rols que la societat associa al\u00a0sexe<\/a>, mascle o femella, home o dona, b\u00e0sicament substituint la paraula\u00a0sexe<\/i>\u00a0per\u00a0g\u00e8nere<\/i>, cosa que assumia impl\u00edcitament que\u00a0dona<\/a>\u00a0equivalia a\u00a0feminitat<\/a>\u00a0i\u00a0home<\/a>\u00a0a\u00a0masculinitat<\/a>. A partir dels\u00a0anys 90<\/a>, el\u00a0postmodernisme<\/a>\u00a0va fer notar que aquesta manera d’entendre la\u00a0sexualitat<\/a>\u00a0i la societat,\u00a0dual amb els conceptes mascul\u00ed-femen\u00ed<\/a>, era gaireb\u00e9 sempre pr\u00f2pia d’una societat\u00a0androc\u00e8ntrica<\/a>\u00a0i\u00a0patriarcal<\/a>, que a m\u00e9s considerava inferior all\u00f2 femen\u00ed a la masculinitat. Altres models, en canvi, avui consideren que cap persona \u00e9s \u00fanicament femenina ni masculina, que de tota manera aquests dos conceptes s\u00f3n “construccions\u00a0te\u00f2riques<\/a>\u00a0de contingut incert” i posen en q\u00fcesti\u00f3 els diferents rols de g\u00e8nere, atribuint-los \u00fanicament funcions limitants, condicionants i reduccionistes en la construcci\u00f3 de la pr\u00f2pia\u00a0identitat<\/a>\u00a0i de la\u00a0llibertat<\/a>\u00a0personal.[<\/a><\/sup><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Visioneu aquest v\u00eddeo sobre estereotips. <\/strong><\/p>\n