{"id":3119,"date":"2021-03-15T16:42:16","date_gmt":"2021-03-15T15:42:16","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3119"},"modified":"2026-03-23T16:35:58","modified_gmt":"2026-03-23T15:35:58","slug":"dones-al-passat-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/c-soc-educacio-ciutadania\/dones-al-passat-ii\/","title":{"rendered":"Dones al passat (II)"},"content":{"rendered":"

EL SUFRAGISME<\/strong><\/p>\n

El moviment internacional pel sufragi femen\u00ed dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic que promovia l’extensi\u00f3 del sufragi (aix\u00f2 \u00e9s, el dret al vot) a les dones, advocant pel \u00absufragi igual\u00bb (abolici\u00f3 de la difer\u00e8ncia de capacitat de votaci\u00f3 per g\u00e8nere) en lloc del \u00absufragi universal\u00bb (abolici\u00f3 de la discriminaci\u00f3 deguda principalment a l’\u00e8tnia), ja que aquest \u00faltim era considerat massa revolucionari.<\/p>\n

\"Quan<\/p>\n

Antisufragistes als EUA
\nLa configuraci\u00f3 del moviment feminista com a tal en el segle xix va lligat als moviments sufragistes que van apar\u00e8ixer a mitjans d’aquest segle als pa\u00efsos anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va n\u00e9ixer gr\u00e0cies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, per\u00f2 que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles tamb\u00e9 havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenci\u00f3 i posterior Declaraci\u00f3 de Seneca Falls, l’any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l’exist\u00e8ncia d’iniciatives anteriors, el moviment comen\u00e7a realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l’any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women’s Social and Political Union).[1]<\/p>\n

Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s’acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de m\u00e9s radical que, a m\u00e9s del vot, demanava canvis en la fam\u00edlia, el treball, la sexualitat… Segons aquest corrent, el vot es veu com a condici\u00f3 necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot.<\/p>\n

A l’estat espanyol, el pes cultural de la ideologia de la domesticitat i el pes de l’Esgl\u00e9sia, entre d’altres, van fer que el moviment feminista s’inici\u00e9s d\u00e8bilment i fos molt moderat en un principi. Durant el primer ter\u00e7 del segle\u00a0xx<\/span>, figures de la\u00a0burgesia<\/a>\u00a0catalana com\u00a0Dolors Monserd\u00e0<\/a>\u00a0(que escriu el seu\u00a0Estudi feminista<\/i>\u00a0el 1909) o\u00a0Francesca Bonnemaison<\/a>\u00a0estarien lligades m\u00e9s a la promoci\u00f3 de les dones vinculada al\u00a0catolicisme<\/a>\u00a0social que al\u00a0feminisme<\/a>.[1]<\/a><\/sup><\/p>\n

Espanya<\/p>\n

En comen\u00e7ar la\u00a0Segona Rep\u00fablica<\/a>, destacades diputades com\u00a0Clara Campoamor<\/a>\u00a0i\u00a0Victoria Kent<\/a>\u00a0van ser membres de l’ANME i\u00a0Margarita Nelken<\/a>. Malgrat aix\u00f2, en els debats parlamentaris sobre la inclusi\u00f3 del sufragi femen\u00ed en la\u00a0Constituci\u00f3 de 1931<\/a>, Clara Campoamor es va quedar sola, ja que Victoria Kent i Margarita Nelken s’hi va oposar seguint la disciplina del partit, \u00e9s a dir, al\u00b7legant que el vot de les dones donaria la vict\u00f2ria als partits de dretes per estar massa influenciades per l’Esgl\u00e9sia i pels seus marits. Malgrat aix\u00f2, Clara Campoamor va defensar, a costa de la pr\u00f2pia posici\u00f3 en el\u00a0Partit Radical<\/a>\u00a0en qu\u00e8 militava, el vot de les dones i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb suport cient\u00edfic o sense- que argumentaven la insufici\u00e8ncia en voluntat i intel\u00b7lig\u00e8ncia del sexe femen\u00ed. Gr\u00e0cies a la seva defensa en els debats parlamentaris, l’1 d’octubre de 1931,[1]<\/a><\/sup>\u00a0es va aprovar el sufragi femen\u00ed per 161\u00a0vots a favor i 121 en contra.<\/p>\n

Amb la fi de la Guerra Civil i la vict\u00f2ria del b\u00e0ndol franquista, es va instaurar a Espanya un nou model desocietat m\u00e9s manipulable i d\u00f2cil. \uf097 La base d\u2019aquesta nova societat va ser la fam\u00edlia,
\nconcebuda segons l\u2019ideal cat\u00f2lic. \uf097 D\u2019aquesta manera, la dona, considerada inferior a l\u2019home i sense autonomia, va haver d\u2019abandonar el seu treball per dedicar-se \u00fanicament a mantenir aquesta fam\u00edlia \uf0e0 La dona es va convertir en l\u2019element unificador de les fam\u00edlies.<\/p>\n