Des de l\u2019inici de la Hist\u00f2ria, la discriminaci\u00f3 cap a les dones ha esdevingut un fet universal i intemporal. En totes les cultures i tradicions les dones han patit (i, en molts casos, encara pateixen) diferents tipus de discriminaci\u00f3. Tradicionalment s\u2019ha atorgat major protagonisme a l\u2019home que a la dona, fins i tot a l\u2019\u00e0mbit privat, al que ha quedat circumscrita majorit\u00e0riament la dona.<\/p>\n
Durant molt temps, tamb\u00e9 a Espanya, l\u2019home s\u2019ha considerat el \u201ccap de fam\u00edlia\u201d que exerceix l\u2019autoritat i \u00e9s el representant legal de la seva esposa i descend\u00e8ncia.
\nA Espanya, els papers de l\u2019home i la dona han evolucionat en les darreres generacions, per\u00f2 encara persisteixen diferents tipus de discriminaci\u00f3 cap a la dona. La socialitzaci\u00f3 (la fam\u00edlia, la religi\u00f3, els mitjans de comunicaci\u00f3, les noves tecnologies…) reprodueix certes normes impl\u00edcites (valors, creences, costums) que defineixen certes formes de discriminaci\u00f3 com a \u201cnormals\u201d o \u201cnaturals\u201d. La reiteraci\u00f3 d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques es tradueix en situacions injustes que de forma directa o indirecta segueixen discriminant a les dones.<\/p>\n
El debat social i pol\u00edtic actual reclama el comprom\u00eds de tots amb la igualtat entre homes i dones, la superaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 del col\u00b7lectiu femen\u00ed i l\u2019obertura d\u2019oportunitats a tots els nivells. Hom parla de com n\u2019\u00e9s de dura la batalla que estan lliurant totes les dones per la igualtat, per aconseguir el reconeixement que, sens dubte, mereixen. Tothom n\u2019\u00e9s conscient, ja que la igualtat entre homes i dones \u00e9s un principi irrenunciable de la democr\u00e0cia actual. Queda, per\u00f2 un llarg i dif\u00edcil cam\u00ed de rec\u00f3rrer per fer d\u2019aquestes paraules una realitat.<\/p>\n