{"id":3084,"date":"2021-03-13T08:12:50","date_gmt":"2021-03-13T07:12:50","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3084"},"modified":"2026-04-13T14:45:31","modified_gmt":"2026-04-13T12:45:31","slug":"el-renaixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/art-i-artistes\/el-renaixement\/","title":{"rendered":"El Renaixement"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

El\u00a0Renaixement<\/b>\u00a0o\u00a0Renaiximent<\/b><\/sup>\u00a0\u00e9s una \u00e8poca\u00a0art\u00edstica<\/a>, i per extensi\u00f3\u00a0cultural<\/a>, que dona inici a l’Edat Moderna<\/a>\u00a0i en qu\u00e8 es reflecteixen els ideals del moviment\u00a0humanista<\/a>\u00a0que va desenvolupar-se a Europa el\u00a0segle\u00a0xvi<\/span><\/a>. Tot i que el terme procedeix de l’obra de\u00a0Giorgio Vasari<\/a>\u00a0Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos<\/i>, publicada el\u00a01570<\/a>, no fou fins al\u00a0segle\u00a0xix<\/span><\/a>\u00a0que aquest concepte no va rebre una \u00e0mplia interpretaci\u00f3 historicoart\u00edstica. El mot \u00abrenaixement\u00bb es va utilitzar perqu\u00e8 aquest corrent reprenia els elements de la cultura cl\u00e0ssica. El terme simbolitza la reactivaci\u00f3 del coneixement i el progr\u00e9s despr\u00e9s de segles de predomini d’un tipus de mentalitat dogm\u00e0tica establerta en l’Europa de l’edat mitjana<\/a>. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el m\u00f3n i l’\u00e9sser hum\u00e0, l’inter\u00e8s per les arts, la pol\u00edtica i les ci\u00e8ncies, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.<\/p>\n

<\/h5>\n
<\/h5>\n
Caracter\u00edstiques art\u00edstiques<\/span><\/h5>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

De forma gen\u00e8rica hom pot establir les caracter\u00edstiques art\u00edstiques del Renaixement en tres:<\/p>\n

\n
\n
    \n
  1. La\u00a0tornada a l’antiguitat<\/b>. Ressorgiran tant les antigues formes arquitect\u00f2niques, com els\u00a0ordres cl\u00e0ssics<\/a>, la utilitzaci\u00f3 de motius formals i pl\u00e0stics antics, la incorporaci\u00f3 d’antigues creences, els temes de\u00a0mitologia<\/a>, d’hist\u00f2ria<\/a>, aix\u00ed com l’adopci\u00f3 d’antics elements simb\u00f2lics. Alhora hi ha una voluntat d’estudi dels monuments antics i de teoritzaci\u00f3 sobre els sistemes de proporcions per captar l’esperit del\u00a0classicisme<\/a>\u00a0i no nom\u00e9s les seves formes. Per tant no en ser\u00e0 una c\u00f2pia servil, sin\u00f3 la penetraci\u00f3 i el coneixement de les lleis que sustenten l’art cl\u00e0ssic.<\/li>\n
  2. Ressorgiment d’una\u00a0nova relaci\u00f3 amb la\u00a0Naturalesa<\/a><\/b>\u00a0com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura \u00e9s la que s’assembla m\u00e9s al natural i aquesta imitaci\u00f3 no \u00e9s incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit\u00a0plat\u00f2nic<\/a>, ja que l’artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa. En conseq\u00fc\u00e8ncia aquesta nova relaci\u00f3 amb la naturalesa va unida a una concepci\u00f3 ideal i realista de la ci\u00e8ncia. La\u00a0matem\u00e0tica<\/a>\u00a0es convertir\u00e0 en la principal ajuda d’un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L’aspiraci\u00f3 d’accedir a la veritat de la Naturalesa, com en l’antiguitat, no s’orienta a fer el coneixement de fenomen casual, sin\u00f3 a fer la penetraci\u00f3 de la idea.<\/li>\n
  3. L’actitud antropoc\u00e8ntrica<\/b>: \u00abl’home com a mesura de totes les coses\u00bb implica el descobriment i l’aplicaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l’escultura. Aquesta nova predisposici\u00f3 art\u00edstica \u00e9s essencialment cultural i pressuposa en l’artista una formaci\u00f3 cient\u00edfica que, alhora, li permet alliberar-se d’actituds medievals.<\/li>\n<\/ol>\n<\/dd>\n<\/dl>\n

     <\/p>\n

    Mireu aquesta presentaci\u00f3 sobre el Renaixement (teoria)<\/strong><\/p>\n