![\"File:0](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/2a\/0_Ath%C3%A9na_Parth%C3%A9nos_-_Ma_91_-_Louvre_3.JPG\")
<\/p>\n<\/p>\n
L’art de l’antiga Gr\u00e8cia<\/a><\/b>\u00a0\u00e9s l’estil elaborat pels antics\u00a0artistes<\/a>\u00a0grecs<\/a>, caracteritzat per la recerca de la \u00abbellesa ideal\u00bb, recreant el \u00abm\u00f3n ideal\u00bb del model\u00a0plat\u00f2nic<\/a>, o mitjan\u00e7ant la \u00abimitaci\u00f3 de la natura\u00bb en el sentit de la\u00a0mimesi<\/a>\u00a0aristot\u00e8lica<\/a>.<\/p>\n La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D’aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l’art, la\u00a0filosofia<\/a>\u00a0i el saber posterior. L’art grec s’inicia de manera aut\u00f2noma al final de la\u00a0civilitzaci\u00f3 mic\u00e8nica<\/a>, prop del\u00a01100\u00a0aC<\/a>.<\/sup><\/p>\n Els historiadors d’art defineixen, en general, l’art grec antic com l’art produ\u00eft a la regi\u00f3 de\u00a0llengua grega<\/a>\u00a0entre el\u00a0segle\u00a0x<\/span>\u00a0aC<\/a>\u00a0i el\u00a0segle I dC<\/a>\u00a0i n’exclouen, en general, l’art de les\u00a0civilitzacions minoica<\/a>\u00a0i\u00a0mic\u00e8nica<\/a>, que existia entre el\u00a0segle\u00a0xv<\/span>\u00a0aC<\/a>\u00a0i el\u00a0segle XII aC<\/a>; encara que s’hagi tractat de cultures que parlaven el grec, no existeix continu\u00eftat \u2014o n’existeix molt poca\u2014 entre l’art d’aquestes civilitzacions i l’art grec posterior. En lloc de les representacions vegetals naturalistes de l’\u00e8poca mic\u00e8nica, apareixen els dissenys amb l\u00ednies geom\u00e8triques i nom\u00e9s m\u00e9s tard es torna a la representaci\u00f3 d’animals i persones amb formes esquem\u00e0tiques. Es va passar per diversos per\u00edodes, copiant-se d’anteriors civilitzacions d’Egipte<\/a>\u00a0i\u00a0Mesopot\u00e0mia<\/a>, per\u00f2 sempre amb creacions noves.<\/sup><\/p>\n L’Acr\u00f2poli d’Atenes<\/a>\u00a0\u00e9s l’acr\u00f2poli<\/a>\u00a0grega m\u00e9s important. Una gran part dels edificis arquitect\u00f2nics de qu\u00e8 consta es van edificar durant l’\u00e8poca de\u00a0P\u00e8ricles<\/a>\u00a0(499<\/a>–429\u00a0aC<\/a>).<\/sup><\/p>\n Els pintors i els\u00a0escultors<\/a>\u00a0grecs van adquirir la seva t\u00e8cnica per l’aprenentatge, sovint iniciats pel seu pare i protegits per rics\u00a0mecenes<\/a>. Encara que alguns van ser c\u00e8lebres i admirats, no tenien el mateix estatut social que els\u00a0poetes<\/a>\u00a0o els\u00a0dramaturgs<\/a>\u00a0de la mateixa \u00e8poca. Fou des del\u00a0per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic<\/a>, despr\u00e9s del\u00a0320\u00a0aC<\/a>, quan els artistes van comen\u00e7ar a ser reconeguts com una categoria social de ple dret.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n