{"id":3015,"date":"2021-03-06T08:26:23","date_gmt":"2021-03-06T07:26:23","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=3015"},"modified":"2026-02-23T16:02:19","modified_gmt":"2026-02-23T15:02:19","slug":"ledat-moderna-labsolutisme-la-illustracio-i-la-guerra-de-successio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/historia-i\/ledat-moderna-labsolutisme-la-illustracio-i-la-guerra-de-successio\/","title":{"rendered":"L&#8217;EDAT MODERNA: L&#8217;Absolutisme, la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la Guerra de Successi\u00f3"},"content":{"rendered":"<h3 id=\"firstHeading\" class=\"firstHeading\">Monarquia absoluta<\/h3>\n<div id=\"bodyContent\" class=\"mw-body-content\">\n<div id=\"contentSub\"><\/div>\n<div id=\"jump-to-nav\"><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">La <\/span><b style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">monarquia absoluta<\/b><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">\u00a0\u00e9s un tipus de monarquia basada en el principi que el sobir\u00e0 (<\/span><a class=\"mw-redirect\" style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Rei\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rei\">rei<\/a><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">,\u00a0<\/span><a style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Emperador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emperador\">emperador<\/a><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">,\u00a0<\/span><a style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Tsar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsar\">tsar<\/a><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">\u2026) t\u00e9 el poder absolut.<\/span><sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\" style=\"font-family: inherit;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_absoluta#cite_note-1\">[1]<\/a><\/sup><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">\u00a0Es diferencia de formes m\u00e9s recents com ara la\u00a0<\/span><a style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Monarquia constitucional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_constitucional\">monarquia constitucional<\/a><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">\u00a0o parlament\u00e0ria.<\/span><\/div>\n<div id=\"mw-content-text\" class=\"mw-content-ltr\" dir=\"ltr\" lang=\"ca\">\n<div class=\"mw-parser-output\">\n<p>En la monarquia absoluta no existeix cap divisi\u00f3 de poders, ja que la font d&#8217;ells \u00e9s el mateix sobir\u00e0 i aquest no ha de respondre davant ning\u00fa pels seus actes. Encara que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la hist\u00f2ria d&#8217;aquests tipus de r\u00e8gims una autonomia relativa en relaci\u00f3 amb el sobir\u00e0 \u2013a difer\u00e8ncia dels poders\u00a0<a title=\"Poder executiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poder_executiu\">executiu<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Poder legislatiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poder_legislatiu\">legislatiu<\/a>\u2026 que per definici\u00f3 s\u00f3n el sobir\u00e0 en persona\u2013 el\u00a0<a title=\"D\u00e8spota\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8spota\">d\u00e8spota<\/a>\u00a0podia canviar les decisions o dict\u00e0mens dels tribunals en \u00faltima inst\u00e0ncia, o b\u00e9 reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/1CFsNF7CjlE\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p>Es caracteritza per una abs\u00e8ncia de cap\u00a0<a title=\"Constituci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3\">constituci\u00f3<\/a>\u00a0o codi de lleis per sobre de l&#8217;autoritat del sobir\u00e0 (el sobir\u00e0 \u00e9s l&#8217;\u00fanica font de legalitat) i de cap mena de forma d&#8217;oposici\u00f3 legalitzada. El monarca absolut t\u00e9 el total poder sobre l&#8217;aristocr\u00e0cia i els ex\u00e8rcits (nom\u00e9s ell pot aixecar ex\u00e8rcits). De vegades tamb\u00e9 t\u00e9 conniv\u00e8ncia amb el poder religi\u00f3s, control sobre els grups religiosos, i preemin\u00e8ncia sobre el\u00a0<a title=\"Ritual\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ritual\">ritual<\/a>\u00a0dominant (<a title=\"Cesaropapisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cesaropapisme\">cesaropapisme<\/a>)<\/p>\n<p>Formalment la monarquia absoluta es va imposar a\u00a0<a title=\"Europa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a>\u00a0com r\u00e8gim dominant entre els segles\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xvi<\/span>\u00a0i\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xviii<\/span>\u00a0(entre el\u00a0<a title=\"Renaixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixement\">Renaixement<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"Revoluci\u00f3 Francesa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_Francesa\">Revoluci\u00f3 Francesa<\/a>). Va ser especialment contundent a les monarquies d&#8217;Espanya, Fran\u00e7a i el Regne Unit que van conduir una pol\u00edtica\u00a0<a title=\"Centralisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Centralisme\">centralitzadora<\/a>. El segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xvii<\/span>\u00a0constitueix la gran \u00e8poca de l&#8217;absolutisme regi, tot i que a Anglaterra la lluita de la corona contra el parlament per donar car\u00e0cter absolut al poder reial acaba en un total frac\u00e0s. A mitjans del\u00a0<a title=\"Segle XVIII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XVIII\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xviii<\/span><\/a>\u00a0encara molts pa\u00efsos europeus eren regits amb sistemes de monarquia absoluta legitimada a trav\u00e9s de diverses teories.<\/p>\n<h3><span id=\"Exemples_moderns\" class=\"mw-headline\">Exemples moderns<\/span><\/h3>\n<p>Algunes monarquies actuals tenen parlaments merament simb\u00f2lics o sense poder, amb constitucions i altres estructures governamentals que el monarca pot alterar o dissoldre a la seva voluntat. Aix\u00ed, mentre t\u00e8cnicament poden ser autodefinides com a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Monarquies constitucionals\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquies_constitucionals\">monarquies constitucionals<\/a>, s\u00f3n monarquies absolutistes\u00a0<i><a title=\"De facto\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/De_facto\">de facto<\/a><\/i>.Les monarquies absolutes que formalment encara queden al m\u00f3n modern s\u00f3n\u00a0<a title=\"Oman\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oman\">Oman<\/a>,<sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_absoluta#cite_note-4\">[4]<\/a><\/sup>\u00a0l&#8217;<a title=\"Ar\u00e0bia Saudita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ar%C3%A0bia_Saudita\">Ar\u00e0bia Saudita<\/a>,\u00a0<a title=\"Brunei\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Brunei\">Brunei<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Swazil\u00e0ndia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Swazil%C3%A0ndia\">Swazil\u00e0ndia<\/a>\u00a0i la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ciutat-estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat-estat\">ciutat-estat<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Ciutat del Vatic\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat_del_Vatic%C3%A0\">vatic\u00e0<\/a>.<\/p>\n<p>A\u00a0<a title=\"Jord\u00e0nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jord%C3%A0nia\">Jord\u00e0nia<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Tonga\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tonga\">Tonga<\/a>\u00a0el monarca ret\u00e9 un poder molt considerable (tot i que no absolut). Al\u00a0<a title=\"Nepal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nepal\">Nepal<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Rei Gyanendra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rei_Gyanendra\">Rei Gyanendra<\/a>\u00a0va fer dimitir el Primer Ministre\u00a0<a class=\"new\" title=\"Sher Bahadur D\u00e9uba (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Sher_Bahadur_D%C3%A9uba&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Sher Bahadur D\u00e9uba<\/a>\u00a0pel conflicte amb la guerrilla maoista, i va formar el seu propi gabinet, tot i que afirma que la democr\u00e0cia tornar\u00e0 en tres anys. A\u00a0<a title=\"Liechtenstein\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Liechtenstein\">Liechtenstein<\/a>, vora de dues terceres parts dels electors del petit principat han acordat atorgar al pr\u00edncep\u00a0<a title=\"Hans Adam II de Liechtenstein\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hans_Adam_II_de_Liechtenstein\">Hans Adam<\/a>\u00a0el poder de\u00a0<a title=\"Vet\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vet\">vet<\/a>\u00a0que ell havia demanat. Tot i que aix\u00f2 no el converteix en un monarca absolut, \u00e9s la cosa m\u00e9s propera a aquesta definici\u00f3 que existeix a Europa avui en dia.<\/p>\n<p>Molts pa\u00efsos de l&#8217;<a title=\"Orient Mitj\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orient_Mitj%C3%A0\">Orient Mitj\u00e0<\/a>, com\u00a0<a title=\"Qatar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Qatar\">Qatar<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Kuwait\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Kuwait\">Kuwait<\/a>, s\u00f3n considerats monarquies absolutes, ja que els monarques retenen molt poder sota les respectives constitucions. S&#8217;ha de dir que l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un\u00a0<a title=\"Parlament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parlament\">parlament<\/a>\u00a0i altres \u00f2rgans consultius restringeixen l&#8217;autoritat efectiva del monarca. Una situaci\u00f3 semblant seria la del\u00a0<a title=\"Marroc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marroc\">Marroc<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n<h2 class=\"singletit\">La Il\u00b7lustraci\u00f3<\/h2>\n<div class=\"entry\">\n<p>Al llarg del segle XVIII va desenvolupar-se a Europa un moviment intel\u00b7lectual, la Il\u00b7lustraci\u00f3, que va realitzar una cr\u00edtica molt profunda dels fonaments de l\u2019Antic R\u00e8gim. I \u00e9s que pocs per\u00edodes de la hist\u00f2ria europea han estat tan fecunds en la recerca de solucions noves a les q\u00fcestions pol\u00edtiques i socials com l\u2019etapa final de l\u2019Antic R\u00e8gim, l\u2019anomenat Segle de les Llums.<\/p>\n<p>La Il\u00b7lustraci\u00f3 te els seus or\u00edgens en l\u2019obra de dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII: John Locke i Isaac Newton. D\u2019una banda, en la seva obra Locke criticava l\u2019absolutisme mon\u00e0rquic i plantejava, per primer cop, la introducci\u00f3 de la divisi\u00f3 de poders. De l\u2019altra, amb Newton naixia el m\u00e8tode cient\u00edfic, \u00e9s a dir, la comprovaci\u00f3 i la Ra\u00f3 com a manera d\u2019entendre i d\u2019interpretar el m\u00f3n<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eRAWwSXL994\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p>Aix\u00ed, els pensadors il\u00b7lustrats del XVIII partien, b\u00e0sicament, de vuit principis que posaven en q\u00fcesti\u00f3 tots els principis sobre els quals es basava la societat de l\u2019Antic R\u00e8gim:<\/p>\n<p>a. Segons els pensadors il\u00b7lustrats, era possible realitzar una an\u00e0lisi de la societat a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas de la Ra\u00f3, \u00e9s a dir, basada en la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana enfront de la tradici\u00f3 i la revelaci\u00f3. Els sistemes de govern s\u2019havien de regir pel que era m\u00e9s raonable i adequat, i no pel simple manteniment de les tradicions. D\u2019aquesta manera, l\u2019aplicaci\u00f3 de la Ra\u00f3 conduiria al progr\u00e9s continu de la humanitat.<\/p>\n<p>b. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 era el centre de les seves teories. Aix\u00ed, els il\u00b7lustrats creien que la natura era una font de just\u00edcia i bondat i pensaven que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 havia nascut per ser feli\u00e7. Defensaven que les persones gaudien d\u2019uns drets naturals que el poder no podia suprimir, com per exemple la llibertat individual, la igualtat i la propietat.<\/p>\n<p>c. La cr\u00edtica esdevenia l\u2019instrument de censura dels trets de la societat, la cultura, la tradici\u00f3 o la religi\u00f3 que s\u2019oposaven a la Ra\u00f3.<\/p>\n<p>d. Es defensava l\u2019autonomia del poder civil, que fins i tot havia de controlar el poder eclesi\u00e0stic.<\/p>\n<p>e. Afirmaven que la toler\u00e0ncia havia de ser la base de la conviv\u00e8ncia humana i el progr\u00e9s com a expressi\u00f3 de la pluralitat de creences i d\u2019idees.<\/p>\n<p>f. Pels il\u00b7lustrats l\u2019economia i el progr\u00e9s material de la humanitat eren un focus d\u2019inter\u00e8s perqu\u00e8 eren un mitj\u00e0 per a aconseguir la felicitat terrenal.<\/p>\n<p>g. L\u2019educaci\u00f3 era l\u2019instrument per a difondre l\u2019\u00fas de la Ra\u00f3, i no per l\u2019adoctrinament, fet pel qual calia que aquesta fos dirigida per l\u2019Estat.<\/p>\n<p>h. Els il\u00b7lustrats mostraven un inter\u00e8s extraordinari per les ci\u00e8ncies experimentals o \u201c\u00fatils\u201d i el sentit pr\u00e0ctic dels aven\u00e7os que es produ\u00efen en aquest camp.<\/p>\n<\/div>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/fXj0SbiI28c\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<div class=\"entry\">\n<h3 id=\"firstHeading\" class=\"firstHeading\">Guerra de Successi\u00f3 Espanyola<\/h3>\n<\/div>\n<p>La\u00a0<b>Guerra de Successi\u00f3 Espanyola<\/b>\u00a0(<a title=\"1701\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1701\">1701<\/a>\u00a0\u2013<a title=\"1715\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1715\">1713\/1715<\/a>) va ser un\u00a0<a title=\"Guerra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra\">conflicte b\u00e8l\u00b7lic<\/a>\u00a0internacional que, a m\u00e9s d&#8217;afectar el conjunt d&#8217;<a title=\"Europa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a>, va incloure la\u00a0<a title=\"Guerra de la reina Anna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_la_reina_Anna\">Guerra de la reina Anna<\/a>\u00a0a l&#8217;<a title=\"Am\u00e8rica del Nord\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Am%C3%A8rica_del_Nord\">Am\u00e8rica del Nord<\/a>, com tamb\u00e9 accions de\u00a0<a title=\"Pirateria mar\u00edtima\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirateria_mar%C3%ADtima\">pirates<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Corsari\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corsari\">corsaris<\/a>\u00a0a les costes de l&#8217;Am\u00e8rica espanyola. En aquesta confrontaci\u00f3, a m\u00e9s de la successi\u00f3 a la corona hisp\u00e0nica, s&#8217;hi dirimia tamb\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 de l&#8217;equilibri de poder entre les diferents pot\u00e8ncies europees, i \u00e9s considerada un dels primers conflictes globals.<sup id=\"cite_ref-s1714_10-0\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola#cite_note-s1714-10\">[3]<\/a><\/sup>\u00a0Hi destacaren com a generals el\u00a0<a title=\"Claude Louis Hector de Villars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Claude_Louis_Hector_de_Villars\">Duc de Villars<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"James Fitz-James\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/James_Fitz-James\">Duc de Berwick<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"John Churchill, 1r Duc de Marlborough\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/John_Churchill,_1r_Duc_de_Marlborough\">Duc de Marlborough<\/a>\u00a0i el pr\u00edncep\u00a0<a title=\"Eugeni de Savoia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eugeni_de_Savoia\">Eugeni de Savoia<\/a>.<\/p>\n<p>El\u00a0<a title=\"1700\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1700\">1700<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Carles II d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_II_d%27Espanya\">Carles II de Castella i d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0va morir reconeixent com a hereu universal\u00a0<a title=\"Felip V d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip de Borb\u00f3, duc d&#8217;Anjou<\/a>, n\u00e9t de\u00a0<a title=\"Llu\u00eds XIV de Fran\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a\">Llu\u00eds\u00a0XIV de Fran\u00e7a<\/a>, qui, d&#8217;aquesta manera, esdevingu\u00e9 Felip V de\u00a0<a title=\"Corona de Castella\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castella\">Castella<\/a>\u00a0i IV d&#8217;<a title=\"Corona d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Arag\u00f3<\/a>. La guerra va comen\u00e7ar perqu\u00e8 l&#8217;emperador\u00a0<a title=\"Leopold I del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Leopold_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Leopold I<\/a>\u00a0va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hisp\u00e0niques; a m\u00e9s, a mesura que Llu\u00eds\u00a0XIV es va anar mostrant cada vegada m\u00e9s imperialista i agressiu, d&#8217;altres pot\u00e8ncies europees, com ara, principalment,\u00a0<a title=\"Anglaterra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anglaterra\">Anglaterra<\/a>,\u00a0<a title=\"Portugal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Portugal\">Portugal<\/a>\u00a0i les\u00a0<a title=\"Prov\u00edncies Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncies_Unides\">Set Prov\u00edncies Unides dels Pa\u00efsos Baixos<\/a>\u00a0van aliar-se amb l&#8217;<a title=\"Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Imperi<\/a>\u00a0per oposar-se a l&#8217;expansionisme franc\u00e8s, com tamb\u00e9, en el cas angl\u00e8s, per assegurar la successi\u00f3 al seu tron de pr\u00ednceps protestants; de fet, la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola s&#8217;inscriu dins d&#8217;all\u00f2 que alguns historiadors anglesos denominen la\u00a0<a title=\"Segona Guerra dels Cent Anys\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_Guerra_dels_Cent_Anys\">Segona Guerra dels Cent Anys<\/a>, concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que exist\u00ed en tots els conflictes europeus que es donaren entre\u00a0<a title=\"1689\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1689\">1689<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"1815\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1815\">1815<\/a>.<\/p>\n<p>La Guerra va finalitzar amb la signatura el\u00a0<a title=\"1713\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1713\">1713<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Tractat d'Utrecht\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_d%27Utrecht\">Tractat d&#8217;Utrecht<\/a><sup id=\"cite_ref-s1714_10-1\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola#cite_note-s1714-10\">[3]<\/a><\/sup>\u00a0i el\u00a0<a title=\"1714\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1714\">1714<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Tractat de Rastatt\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Rastatt\">Tractat de Rastatt<\/a>,<sup id=\"cite_ref-11\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola#cite_note-11\">[4]<\/a><\/sup>\u00a0en aplicaci\u00f3 dels quals\u00a0<a title=\"Felip V d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a>\u00a0fou reconegut com a rei d&#8217;Espanya, per\u00f2 amb la condici\u00f3 de renunciar als seus drets al\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Corona de Fran\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Fran%C3%A7a\">tron franc\u00e8s<\/a>, evitant aix\u00ed la uni\u00f3 de les dues corones; l&#8217;<a title=\"Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Imperi<\/a>\u00a0va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a\u00a0<a title=\"It\u00e0lia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/It%C3%A0lia\">It\u00e0lia<\/a>\u00a0i als\u00a0<a title=\"Pa\u00efsos Baixos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Baixos\">Pa\u00efsos Baixos<\/a>. Tanmateix, malgrat que Llu\u00eds\u00a0XIV va aconseguir situar el seu net al tron espanyol, el Tractat d&#8217;Utrecht va significar la fi de l&#8217;hegemonia francesa a Europa i va iniciar l&#8217;\u00e8poca de l&#8217;equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la\u00a0<a title=\"Primera Guerra Mundial\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_Guerra_Mundial\">Primera Guerra Mundial<\/a>\u00a0(<a title=\"1914\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1914\">1914<\/a>-1918). Segons l&#8217;historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de deb\u00f2 va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar d&#8217;Espanya\u00a0<a title=\"Prebenda\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prebenda\">prebendes<\/a>\u00a0comercials a Am\u00e8rica i va aconseguir que Fran\u00e7a li&#8217;n fes d&#8217;altres i, a m\u00e9s, es qued\u00e9s exhausta. Tamb\u00e9 segons ell, la Guerra va marcar l&#8217;entrada d&#8217;<a title=\"Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">Espanya<\/a>\u00a0en la decad\u00e8ncia i va suposar la fi de la supremacia espanyola en l&#8217;ordre mundial.<sup id=\"cite_ref-12\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola#cite_note-12\">[5]<\/a><\/sup><\/p>\n<\/div>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/Wj1iaQL6iVc?start=1412\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<div id=\"mw-content-text\" class=\"mw-content-ltr\" dir=\"ltr\" lang=\"ca\">\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/docs.google.com\/forms\/d\/e\/1FAIpQLSe4YsV5uP81Jvw0O06FhmS7oysQnuVehTQHBGrF_5s7Ki2HHA\/viewform?embedded=true\" width=\"640\" height=\"3619\" frameborder=\"0\">S&#8217;est\u00e0 carregant\u2026<\/iframe><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Monarquia absoluta<\/p>\n<p>La monarquia absoluta\u00a0\u00e9s un tipus de monarquia basada en el principi que el sobir\u00e0 (<a class=\"mw-redirect\" style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Rei\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rei\">rei<\/a>,\u00a0<a style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Emperador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emperador\">emperador<\/a>,\u00a0<a style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\" title=\"Tsar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsar\">tsar<\/a>\u2026) t\u00e9 el poder absolut.<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_absoluta#cite_note-1\">[1]<\/a>\u00a0Es diferencia de formes m\u00e9s recents&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/historia-i\/ledat-moderna-labsolutisme-la-illustracio-i-la-guerra-de-successio\/\" title=\"Read L&#8217;EDAT MODERNA: L&#8217;Absolutisme, la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la Guerra de Successi\u00f3\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[108],"tags":[],"class_list":["post-3015","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia-i"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3015","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3015"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3015\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3020,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3015\/revisions\/3020"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}