{"id":2890,"date":"2021-02-15T08:19:37","date_gmt":"2021-02-15T07:19:37","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2890"},"modified":"2026-02-09T16:23:15","modified_gmt":"2026-02-09T15:23:15","slug":"lhumanisme-i-la-reforma-religiosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/historia-i\/lhumanisme-i-la-reforma-religiosa\/","title":{"rendered":"EDAT MODERNA: L’Humanisme i la Reforma religiosa"},"content":{"rendered":"
L\u2019humanisme<\/b>\u00a0\u00e9s un moviment de renovaci\u00f3 cultural que va sorgir a\u00a0It\u00e0lia<\/a>, al segle\u00a0xiv<\/span>, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.[1]<\/a><\/sup><\/h6>\n

Una de les concrecions de l’humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l’estudi i valoraci\u00f3 dels cl\u00e0ssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle\u00a0xvi<\/span>, el vessant cultural del qual va ser el\u00a0Renaixement<\/a>. L’erasmisme<\/a>\u00a0n’\u00e9s un dels exponents m\u00e9s emblem\u00e0tics.[2]<\/a><\/sup><\/p>\n

<\/span>La filosofia de l’humanisme<\/span><\/h4>\n
    \n
  • El fil\u00f2sof grec\u00a0Prot\u00e0gores<\/a>\u00a0va mantenir una postura d’agnosticisme<\/a>\u00a0(q\u00fcestionant la possibilitat de coneixement de d\u00e9u o no), que \u00e9s reivindicada habitualment per l’humanisme, tot i que altres branques d’aquest moviment es declaren formalment atees (com l’existencialisme<\/a>) i, fins i tot, existeix l’anomenat\u00a0humanisme cristi\u00e0<\/a><\/i>.<\/li>\n
  • Al corrent del\u00a0la\u00efcisme<\/a>, en la seva defensa de la independ\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0 i la societat de tota influ\u00e8ncia religiosa, tamb\u00e9 hi ha participat l’humanisme.<\/li>\n
  • S\u00f2crates<\/a>\u00a0va centrar en l’\u00e9sser hum\u00e0, especialment en l’aspecte \u00e8tic, la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica, i la majoria dels altres fil\u00f2sofs se’n van ocupar.<\/li>\n
  • La filosofia de l’humanisme t\u00e9 com a objecte l’\u00e9sser hum\u00e0, no sols com a ens natural, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el seu \u00e9sser essencial i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, intenta fer de pont entre les ci\u00e8ncies positives i la\u00a0metaf\u00edsica<\/a>.<\/li>\n
  • Ludwig Feuerbach<\/a>\u00a0(1804<\/a>–1872<\/a>), amb la seva cr\u00edtica de la religi\u00f3 (que\u00a0Karl Marx<\/a>\u00a0considerava definitiva), reclamava que l’antropologia substitu\u00eds la teologia.<\/li>\n
  • L’\u00e9sser hum\u00e0, segons l’humanisme, t\u00e9 un lloc especial en el cosmos gr\u00e0cies a les caracter\u00edstiques humanes d’obertura al m\u00f3n, llibertat de comportament, poder de transcendir l’immediat i el seu car\u00e0cter d’esperit.<\/li>\n
  • L’aportaci\u00f3 de l’estructuralisme<\/a>\u00a0replanteja les q\u00fcestions de llibertat, subjecte, hist\u00f2ria, cultura, societat, i les m\u00e9s recents sobre el sentit de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/li>\n<\/ul>\n

    <\/span>Expansi\u00f3 de l’humanisme<\/span><\/h4>\n

    La impremta hi va tenir un paper molt important; gr\u00e0cies a aquesta, l’humanisme es va poder expandir molt m\u00e9s r\u00e0pidament, a partir del 1450.[3]<\/a><\/sup>\u00a0A m\u00e9s, les acad\u00e8mies i les universitats tamb\u00e9 van tenir un paper clau en la seva expansi\u00f3, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits que, sota la protecci\u00f3 econ\u00f2mica (mecenatge) d’un senyor, es dedicaven a la traducci\u00f3 de manuscrits antics i a l’intercanvi de coneixements i idees.[4]<\/a><\/sup><\/p>\n