{"id":2863,"date":"2021-02-10T10:46:41","date_gmt":"2021-02-10T09:46:41","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2863"},"modified":"2026-02-02T14:44:25","modified_gmt":"2026-02-02T13:44:25","slug":"la-baixa-edat-mitjana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/historia-i\/la-baixa-edat-mitjana\/","title":{"rendered":"EDAT MITJANA: CREIXEMENT I ESTAT MODERN"},"content":{"rendered":"

La\u00a0baixa edat mitjana<\/b>\u00a0\u00e9s el terme utilitzat per descriure la hist\u00f2ria\u00a0europea<\/a>\u00a0dels segles\u00a0xi<\/span>\u00a0a\u00a0xv<\/span>. Aquest per\u00edode va ser precedit per l’alta edat mitjana<\/a>, i va ser succe\u00eft per l’edat moderna<\/a>\u00a0(el\u00a0Renaixement<\/a>). Podem dividir aquest per\u00edode entre una\u00a0edat mitjana centra<\/a>l (o plena) (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles\u00a0xiv<\/span>\u00a0i\u00a0xv<\/span>).<\/p>\n

Despr\u00e9s de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l’any\u00a01000<\/a>\u00a0comen\u00e7a un per\u00edode de creixement econ\u00f2mic i demogr\u00e0fic que comportar\u00e0 la crisi de la\u00a0societat feudal<\/a>\u00a0i l’aparici\u00f3 de noves formes d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i social: les\u00a0comunes<\/a>\u00a0\u2014especialment a It\u00e0lia\u2014 i els estats mal anomenats “nacionals”, els territoris de les actuals Fran\u00e7a, Anglaterra i Espanya.[1]<\/a><\/sup><\/p>\n

Al voltant del\u00a01300<\/a>, i despr\u00e9s de diversos segles de prosperitat a Europa, el creixement es va aturar. Unes s\u00e8ries de fams i plagues, com la Gran Fam de\u00a01315<\/a>–1317<\/a>\u00a0i la\u00a0pesta negra<\/a>, van reduir la poblaci\u00f3 a la meitat. Aquesta despoblaci\u00f3 va estar acompanyada de tensions socials i guerres end\u00e8miques; aixecaments dels camperols a\u00a0Fran\u00e7a<\/a>\u00a0i\u00a0Anglaterra<\/a>\u00a0i la\u00a0Guerra dels Cent anys<\/a>\u00a0en s\u00f3n dos exemples. La unitat de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/a>\u00a0va ser fracturada pel\u00a0Gran cisma d’Occident<\/a>. Aquests esdeveniments han estat anomenats pels historiadors la\u00a0crisi de la baixa edat mitjana<\/a>.[2]<\/a><\/sup><\/p>\n

<\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Per altra banda, per\u00f2, el segle XIV tamb\u00e9 va ser un per\u00edode de gran progr\u00e9s per a les\u00a0arts<\/a>\u00a0i les\u00a0ci\u00e8ncies<\/a>. El redescobriment dels textos antics\u00a0grecs<\/a>\u00a0i\u00a0romans<\/a>\u00a0va produir, amb el temps, un renaixement d’aquestes dues \u00e0rees. El proc\u00e9s va comen\u00e7ar per mitj\u00e0 del contacte amb els \u00e0rabs durant les croades, per\u00f2 es va accelerar amb la captura de\u00a0Constantinoble<\/a>\u00a0pels turcs, ja que molts erudits romans d’Orient es van refugiar a l’Occident, principalment a\u00a0It\u00e0lia<\/a>.<\/p>\n