{"id":2644,"date":"2021-01-25T09:16:45","date_gmt":"2021-01-25T08:16:45","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2644"},"modified":"2026-04-07T08:47:13","modified_gmt":"2026-04-07T06:47:13","slug":"la-ii-repulica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/catalunya-dins-espanya-segle-xx\/la-ii-repulica\/","title":{"rendered":"la II Rep\u00falica"},"content":{"rendered":"

La\u00a0Segona Rep\u00fablica Espanyola<\/b>\u00a0fou el r\u00e8gim pol\u00edtic democr\u00e0tic que va existir a\u00a0Espanya<\/a>\u00a0entre el\u00a014 d’abril de 1931<\/a>\u00a0(data de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, en substituci\u00f3 de la monarquia d’Alfons XIII<\/a>\u00a0i el sistema de la\u00a0Restauraci\u00f3<\/a>) i l’1 d’abril de 1939 (final de la\u00a0Guerra Civil espanyola<\/a>\u00a0i que va donar pas a la\u00a0dictadura<\/a>\u00a0colpista del\u00a0general Franco<\/a>). El numeral \u201csegona\u201d s’utilitza per a diferenciar-la del per\u00edode republic\u00e0 que hi va haver entre\u00a01873<\/a>\u00a0i\u00a01874<\/a>, conegut com la\u00a0Primera Rep\u00fablica Espanyola<\/a><\/i>.<\/p>\n

<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 pol\u00edtica de la Segona Rep\u00fablica consta de quatre etapes en la fase de pau:\u00a0el govern provisional\u00a0<\/b>(de l’abril al desembre de\u00a01931<\/a>), que va convocar unes\u00a0eleccions generals<\/a>\u00a0i la conseg\u00fcent aprovaci\u00f3 de la\u00a0Constituci\u00f3 espanyola de 1931<\/a>. En segon lloc, i ja plenament de manera democr\u00e0tica apareix l’anomenat\u00a0bienni reformista<\/i>\u00a0<\/b>(1931<\/a>\u00a0–\u00a01933<\/a>), durant el qual el govern republic\u00e0 socialista de\u00a0Manuel Aza\u00f1a<\/a>\u00a0va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l’estat. Seguidament, vingu\u00e9 el\u00a0bienni conservador\u00a0<\/b>(1933<\/a>\u00a0– 1935), tamb\u00e9 conegut com el\u00a0Bienni Negre<\/i>, en el qual el govern del\u00a0Partit Republic\u00e0 Radical<\/a>\u00a0d’Alejandro Lerroux<\/a>, recolzat des del parlament per la dreta cat\u00f2lica de la\u00a0CEDA<\/a>, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. L’\u00faltima etapa republicana pr\u00e8via a l’inici de la\u00a0Guerra Civil<\/a>\u00a0fou l’anomenat\u00a0Front Popular<\/b><\/i>, coalici\u00f3 d’esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de\u00a01936<\/a>\u00a0i que es mantingu\u00e9 fins a l’esclat del\u00a0cop d’estat del 18 de juliol<\/a>\u00a0del 36.<\/p>\n

Durant la guerra, el govern de la Rep\u00fablica tingu\u00e9 tres presidents diversos:\u00a0Jos\u00e9 Giral<\/a>\u00a0<\/b>(de juliol a setembre de 1936), tot i que el poder real qued\u00e0 en mans dels comit\u00e8s de guerra,\u00a0Francisco Largo Caballero<\/a>\u00a0<\/b>l\u00edder de la UGT i l’\u00faltim fou el tamb\u00e9 socialista\u00a0Juan Negr\u00edn<\/a><\/b>.<\/a>\u00a0Les institucions de la Rep\u00fablica es van mantenir en l’exili.<\/p>\n

 <\/p>\n