{"id":2536,"date":"2021-01-17T19:40:56","date_gmt":"2021-01-17T18:40:56","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2536"},"modified":"2026-03-23T16:37:02","modified_gmt":"2026-03-23T15:37:02","slug":"la-crisi-de-la-restauracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/catalunya-dins-espanya-segle-xx\/la-crisi-de-la-restauracio\/","title":{"rendered":"La crisi de la Restauraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauraci\u00f3 cau en crisi.<\/small>
\nA partir del desastre colonial de 1898, es comen\u00e7a a q\u00fcestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el pa\u00eds, no tan sols en el terreny econ\u00f2mic, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el cultural, el social i el pol\u00edtic. En efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes pol\u00edtics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el pa\u00eds.<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

La voluntat renovadora es va intentar fer tant des de dins del sistema (propostes regeneracionistes dels conservadors i dels liberals), com des de fora (alternatives proposades pels grups de l’oposici\u00f3 pol\u00edtica al sistema).<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

El successiu frac\u00e0s de les solucions regeneracionistes dels dos partits din\u00e0stics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905,1909 i sobretot 1917), l’escalada de viol\u00e8ncia social (pistolerisme), la radicalitzaci\u00f3 de l’oposici\u00f3, etc. va acabar amb la intervenci\u00f3 militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923, el qual va instaurar, amb el benepl\u00e0cit del rei, una dictadura militar de caire feixista. El primer efecte fou la immediata suspensi\u00f3 del sistema constitucional.<\/small>
\nPer\u00f2 el frac\u00e0s de la Dictadura acabar\u00e0 per influir decisivament en el descr\u00e8dit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauraci\u00f3.<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

La definitiva desintegraci\u00f3 del r\u00e8gim de la Restauraci\u00f3, malgrat els intents de regenerar el sistema, era un fet. El rei Alfons XIII havia esgotat totes les possibilitats i no li va quedar altra opci\u00f3 que marxar del pa\u00eds. D’aquesta manera s’obria la porta als republicans.<\/span><\/strong><\/small><\/h4>\n

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona Rep\u00fablica. Tornava l’hora dels republicans. En un clima d’euf\u00f2ria, molts pensaven que la Rep\u00fablica podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democr\u00e0tics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit. Per\u00f2 la il.lusi\u00f3 duraria poc. Durant la Segona Rep\u00fablica no nom\u00e9s van seguir els problemes, sin\u00f3 que es van agreujar. Al final de tot plegat, la Guerra Civil.<\/span><\/small><\/strong><\/h4>\n

Finalment, cal destacar d’aquesta \u00e8poca l’important paper del catalanisme en la pol\u00edtica estatal, intervenint en els anomenats “governs de concentraci\u00f3”. A nivell nacional, cal destacar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).<\/span><\/small><\/strong><\/h4>\n

 <\/p>\n