{"id":2534,"date":"2021-01-17T19:39:26","date_gmt":"2021-01-17T18:39:26","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2534"},"modified":"2026-03-23T16:36:39","modified_gmt":"2026-03-23T15:36:39","slug":"la-restauracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/catalunya-dins-espanya-segle-xx\/la-restauracio\/","title":{"rendered":"La Restauraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/h4>\n

<\/h4>\n

La Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica (1874-1931), per\u00edode iniciat amb el restabliment de la monarquia borb\u00f2nica en la persona d’Alfons XII (1875), va significar la implantaci\u00f3 d’un nou sistema pol\u00edtic que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democr\u00e0tic.<\/span><\/strong><\/small><\/h4>\n

C\u00e1novas del Castillo ser\u00e0 l’art\u00edfex del nou r\u00e8gim, regulat per la Constituci\u00f3 del 1876. El sistema canovista es basava en l’exist\u00e8ncia de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits din\u00e0stics, que es tornaven en el poder (torn pac\u00edfic), a la manera inglesa. El funcionament del sistema estava manipulat per la pr\u00e0ctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el torn. D’aquesta manera tan poc democr\u00e0tica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces pol\u00edtiques del pa\u00eds restaven al marge d’aquest joc pol\u00edtic. Era la f\u00f2rmula elegida per les classes altes (l’oligarquia agr\u00e0ria i industrial) per a garantir l’estabilitat pol\u00edtica i evitar el perill revolucionari de les masses, despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia del Sexenni.<\/span><\/strong><\/small><\/h4>\n

En definitiva, la Restauraci\u00f3 representa el triomf de l’opci\u00f3 liberal moderada, la reformulaci\u00f3 conservadora de l’Estat liberal. La intenci\u00f3 dels pol\u00edtics liberals de la Restauraci\u00f3 era construir i consolidar un estat pol\u00edticament i jur\u00eddicament fort, capa\u00e7 de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econ\u00f2mics que dominaven l’Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l’ordre socioecon\u00f2mic establert els corrents ideol\u00f2gics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.<\/span><\/strong><\/small><\/h4>\n

La Restauraci\u00f3 es divideix en dues grans etapes:<\/small>
\nDes del 1874 fins al 1898, etapa de consolidaci\u00f3 del sistema, amb l’alternan\u00e7a de governs conservadors i liberals.<\/small>
\nDes del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d’Alfons XIII (1902-1931).<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

En la primera etapa cal destacar dos per\u00edodes:<\/small>
\nEl regnat d’Alfons XII (1875-1885) \u00e9s un per\u00edode de pacificaci\u00f3 militar (es posa fi a la Tercera Guerra Carlina i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba), d’estabilitat pol\u00edtica i de creixement econ\u00f2mic. A partir de 1881 funciona el torn de partits.<\/small>
\nDurant la reg\u00e8ncia de Maria Cristina d’\u00c0ustria (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauraci\u00f3. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

Durant aquests primers anys de la Restauraci\u00f3, les diverses forces pol\u00edtiques marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el m\u00f3n intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un sistema immobilista, que nom\u00e9s beneficiava la gran burgesia.<\/small><\/span><\/strong><\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n