{"id":2071,"date":"2021-10-19T17:05:54","date_gmt":"2021-10-19T15:05:54","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2071"},"modified":"2025-11-14T08:45:18","modified_gmt":"2025-11-14T07:45:18","slug":"aparell-digestiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/educacio-per-a-la-salut\/aparell-digestiu\/","title":{"rendered":"Unitat 4. La funci\u00f3 de reproducci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>La capacitat de reproduir-se \u00e9s el que difer\u00e8ncia els \u00e9ssers vius de la resta d\u2019objectes. La majoria d\u2019organismes que estan formats per c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n<figure class=\"figure wp-caption alignright\"><a href=\"https:\/\/www.freepik.es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6245\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-content\/uploads\/usu1982\/2021\/10\/asexual-1024x513.jpg\" alt=\"\" width=\"483\" height=\"242\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-content\/uploads\/usu1982\/2021\/10\/asexual-1024x513.jpg 1024w, https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-content\/uploads\/usu1982\/2021\/10\/asexual-300x150.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-content\/uploads\/usu1982\/2021\/10\/asexual-768x385.jpg 768w, https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-content\/uploads\/usu1982\/2021\/10\/asexual.jpg 1321w\" sizes=\"auto, (max-width: 483px) 100vw, 483px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Imatge dissenyada per freepik.es<\/figcaption><\/figure>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els unicel\u00b7lulars<\/strong>, formats per una sola c\u00e8l\u00b7lula, \u00a0es reprodueixen pel sistema anomenat <strong>escissi\u00f3<\/strong>. En la reproducci\u00f3 asexual els nous individus porten la mateixa informaci\u00f3 ge<span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">n\u00e8tica que l\u2019organisme del qual procedeixen. En els organismes<\/span><strong style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\"> pluricel\u00b7lulars<\/strong><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\"> pot existir un altre tipus de reproducci\u00f3: <\/span><strong style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">la reproducci\u00f3 sexual<\/strong><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">. El seu funcionament \u00e9s sempre el mateix: un<\/span><span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">a c\u00e8l\u00b7lula reproductora, que anomenem g\u00e0meta,\u00a0<\/span>provinent d\u2019un individu s\u2019uneix a un altre g\u00e0meta provinent d\u2019un altre individu, per tal de generar un nou organisme. Els g\u00e0metes femenins reben el nom d\u2019\u00f2vuls i els g\u00e0metes masculins espermatozoides.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Els humans tenim 46 cromosomes. La gametog\u00e8nesi produeix c\u00e8l\u00b7lules amb la meitat de cromosomes, \u00e9s a dir, 23 en el cas nostre. La uni\u00f3 dels g\u00e0metes masculins i dels g\u00e0metes femenins per produir un nou organisme s\u2019anomena <strong>fecundaci\u00f3<\/strong>. La reproducci\u00f3 sexual permet la barreja de car\u00e0cters hereditaris tant del pare com de la mare, la qual cosa d\u00f3na com a resultat un individu amb uns car\u00e0cters gen\u00e8tics propis i diferents de la resta d\u2019organismes de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">L&#8217;aparell reproductor mascul\u00ed i femen\u00ed<\/span><\/p>\n<p>L\u2019aparell reproductor mascul\u00ed est\u00e0 format per diversos \u00f2rgans.<strong> El penis<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00f2rgan encarregat d\u2019introduir els espermatozoides a l\u2019interior de l\u2019aparell reproductor femen\u00ed. La seva part final est\u00e0 recoberta per una pell anomenada <strong>prepuci<\/strong>, que es pot retreure deixant al descobert la punta del penis anomenada<strong> gland<\/strong>. Per sota del penis troben una bossa coberta de p\u00e8l, <strong>l\u2019escrot<\/strong>, que cobreix els<strong> testicles.<\/strong> A l\u2019interior del penis trobem la uretra, un conducte que s\u2019est\u00e9n des de la bufeta urin\u00e0ria fins a l\u2019extrem del penis. A m\u00e9s, trobem unes estructures esponjoses, els cossos cavernosos i el cos esponj\u00f3s. Si es produeix un est\u00edmul sexual adequat, aquests cossos s\u2019emplenen de sang donant lloc a una erecci\u00f3.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/3sILH56p4uE?si=99zLsgWdc5kzuxp4\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>L\u2019aparell reproductor femen\u00ed, igual que el mascul\u00ed, s\u2019encarrega de la formaci\u00f3 dels g\u00e0metes, en aquest cas els \u00f2vuls. A m\u00e9s, \u00e9s, l\u2019encarregat d\u2019altres funcions: En ell es produeix <strong>la fecundaci\u00f3<\/strong> En les dones, els genitals externs reben el nom de <strong>vulva<\/strong>. En la zona on s\u2019uneixen els llavis menors hi ha <strong>el cl\u00edtoris<\/strong>, un petit \u00f2rgan er\u00e8ctil, molt sensible.\u00a0Per sota del cl\u00edtoris trobem l\u2019orifici de<br \/>\ndesembocadura de la uretra i m\u00e9s a\u00a0sota, el de la <strong>vagina<\/strong>. La vagina \u00e9s una \u00f2rgan amb una gran capacitat per dilatar-se, per tal d\u2019allotjar el penis durant el coit i per facilitar els pas del fetus<br \/>\ndurant el part.\u00a0Per sota del cl\u00edtoris trobem l\u2019orifici de desembocadura de la uretra i m\u00e9s a\u00a0sota, el de la vagina. La vagina \u00e9s una \u00f2rgan amb una gran capacitat per dilatar-se, per tal d\u2019allotjar el<br \/>\npenis durant el coit i per facilitar els pas del fetus durant el part.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">El cicle menstrual<\/span><br \/>\nA l\u2019home la producci\u00f3 d\u2019espermatozoides comen\u00e7a entre els 14 i 16 anys i es mant\u00e9 al llarg de tota la vida. En la dona, en canvi, en n\u00e9ixer ja t\u00e9 formats prop de mig mili\u00f3 d\u2019\u00f2vuls dels quals \u00fanicament n\u2019utilitzar\u00e0 entre 300 i 500 durant els 30 o 35 anys de la seva vida f\u00e8rtil. El cicle menstrual est\u00e0 regulat per les hormones sexuals. Un cicle menstrual dura des del primer dia de la regla fins al dia anterior a la regla seg\u00fcent. Aquest <strong>cicle t\u00e9 una duraci\u00f3 mitjana de 28 dies.<\/strong><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/-Ug9dXQdkeg?si=U-48s5tuVX0420Ru\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">Fecundaci\u00f3, embar\u00e0s i part<\/span><br \/>\nDurant el <strong>coit<\/strong> es dipositen milions d\u2019espermatozoides a l\u2019interior de l\u2019aparell reproductor de la dona. Els espermatozoides s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules m\u00f2bils ja que han de travessar l\u2019\u00fater i pujar per les trompes de Fal\u00b7lopi. Quan un espermatozoide penetra a l\u2019interior de l\u2019\u00f2vul, la membrana de l\u2019\u00f2vul es torna impermeable i impedeix que hi penetrin altres espermatozoides.\u00a0 Quan l\u2019\u00f2vul \u00e9s fecundat d\u00f3na lloc a una nova c\u00e8l\u00b7lula que s\u2019anomena <strong>ou o zigot<\/strong>. L\u2019\u00f2vul fecundat, el zigot, comen\u00e7a a dividir-se i es despla\u00e7a durant una setmana fins arribar a l\u2019\u00fater on s\u2019uneix a l\u2019endometri en un proc\u00e9s anomenat implantaci\u00f3 o <strong>nidaci\u00f3<\/strong>. A l\u2019\u00fater, el nou individu,<strong> l\u2019embri\u00f3<\/strong>, continua creixent. Al voltant de les nou setmanes mes ja t\u00e9 tots els \u00f2rgans formats i passa a anomenar-se<strong> fetus<\/strong>. Al cap d\u2019unes 40 setmanes d\u2019embar\u00e0s, \u00e9s a dir, d\u2019uns nou mesos, el fetus \u00e9s expulsat del cos de la mare mitjan\u00e7ant <strong>el part<\/strong>.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/m-1n3iUnSu4?si=_RYSIk1CDIhccRCZ\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">M\u00e8todes anticonceptius<\/span><br \/>\nEn l\u2019esp\u00e8cie humana la reproducci\u00f3 no \u00e9s l\u2019\u00fanica finalitat de la sexualitat. Tanmateix, quan es produeix una relaci\u00f3 sexual, el risc d\u2019un embar\u00e0s no desitjat \u00e9s molt gran i tampoc cal oblidar el risc de contraure una Malaltia de Transmissi\u00f3 Sexual (MTS). N\u2019existeixen de diferents tipus.<\/p>\n<ul>\n<li>Els m\u00e8todes naturals es basen en el coneixement dels dies f\u00e8rtils de la dona per abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb penetraci\u00f3. Efic\u00e0cia baixa.<\/li>\n<li>Els m\u00e8todes hormonals consisteixen a administrar a la dona una s\u00e8rie d\u2019hormones que impedeixen l\u2019ovulaci\u00f3. . Tenen una gran efic\u00e0cia, per\u00f2 no protegeixen del contagi de les MTS.<\/li>\n<li>Els m\u00e8todes de barrera impedeixen que els espermatozoides arribin fins a l\u2019\u00f2vul. El diafragma i els condons. Tant els condons masculins com els femenins tenen una gran efic\u00e0cia en la prevenci\u00f3 d\u2019embarassos i protegeixen de les MTS.<\/li>\n<li>Els m\u00e8todes quir\u00fargics s\u00f3n recomanables per a aquelles parelles que no volen tenir m\u00e9s fills. Tenen una gran efic\u00e0cia, per\u00f2 no protegeixen de les MTS. La lligadura de trompes i la vasectomia.<\/li>\n<\/ul>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/gXHI8x07vDs?si=_xu2m6NFq1D1Z-WQ\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">\u00a0Malalties de transmissi\u00f3 sexual<\/span><\/p>\n<p>Les malalties de transmissi\u00f3 sexual, es poden adquirir pel contacte \u00edntim sigui quina sigui la manera concreta de practicar el sexe: oral, vaginal, anal, etc. Nom\u00e9s la responsabilitat i confian\u00e7a m\u00fatua entre els membres de la parella, o l\u2019\u00fas correcte dels sistemes de barrera adequats, pot ajudar a evitar-les.<\/p>\n<p>Les principals malalties de transmissi\u00f3 sexual s\u00f3n:<\/p>\n<p>Bacterianes: Infeccions per Chlamydia trachomatis, Gonoc\u00f2ccia o Gonorrea (Neisseria gonorrheae), Uretritis no gonoc\u00f2ccica i S\u00edfilis (Treponema pallidum)<\/p>\n<p>V\u00edriques: Cytomegalovirus, Virus de les Hepatitis B i C, Herpe genital \/HSV (Herpes simplex virus), Sida (VIH \/ SIDA) i Papil\u00b7lomavirus hum\u00e0 (HPV)<br \/>\nParasit\u00e0ries: Pediculosis (lladelles) (Phthirius pubis), Sarna (escabiosi p\u00fabica) (Sarcoptes scabiei)<\/p>\n<p>F\u00fangiques: Candidiasi (Candida albicans) encara que no \u00e9s estrictament una malaltia<br \/>\nProtozo\u00e0ries: Tricomoniasi (Trichomonas vaginalis)<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/rD4XzWKkDwc?si=4UTuOsk7xBwnXFR9\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<h4>Ara fes aquest formulari<\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/docs.google.com\/forms\/d\/e\/1FAIpQLSdeBJ24onvWJDxk9Xqxx7np1fPzqkFTHy6hNhzlgJTjWqqnYQ\/viewform?embedded=true\" width=\"640\" height=\"5363\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\">S&#8217;est\u00e0 carregant\u2026<\/iframe><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La capacitat de reproduir-se \u00e9s el que difer\u00e8ncia els \u00e9ssers vius de la resta d\u2019objectes. La majoria d\u2019organismes que estan formats per c\u00e8l\u00b7lules.<br \/>\n<a href=\"https:\/\/www.freepik.es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><\/a>Imatge dissenyada per freepik.es<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEls unicel\u00b7lulars, formats per una sola c\u00e8l\u00b7lula, \u00a0es reprodueixen pel sistema anomenat escissi\u00f3. En la reproducci\u00f3 asexual&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/educacio-per-a-la-salut\/aparell-digestiu\/\" title=\"Read Unitat 4. La funci\u00f3 de reproducci\u00f3\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[104],"tags":[],"class_list":["post-2071","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-educacio-per-a-la-salut"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2071"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6271,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071\/revisions\/6271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}