{"id":2071,"date":"2021-10-19T17:05:54","date_gmt":"2021-10-19T15:05:54","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/?p=2071"},"modified":"2025-11-14T08:45:18","modified_gmt":"2025-11-14T07:45:18","slug":"aparell-digestiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfacanovelles\/educacio-per-a-la-salut\/aparell-digestiu\/","title":{"rendered":"Unitat 4. La funci\u00f3 de reproducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

La capacitat de reproduir-se \u00e9s el que difer\u00e8ncia els \u00e9ssers vius de la resta d\u2019objectes. La majoria d\u2019organismes que estan formats per c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatge dissenyada per freepik.es<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Els unicel\u00b7lulars<\/strong>, formats per una sola c\u00e8l\u00b7lula, \u00a0es reprodueixen pel sistema anomenat escissi\u00f3<\/strong>. En la reproducci\u00f3 asexual els nous individus porten la mateixa informaci\u00f3 gen\u00e8tica que l\u2019organisme del qual procedeixen. En els organismes<\/span> pluricel\u00b7lulars<\/strong> pot existir un altre tipus de reproducci\u00f3: <\/span>la reproducci\u00f3 sexual<\/strong>. El seu funcionament \u00e9s sempre el mateix: un<\/span>a c\u00e8l\u00b7lula reproductora, que anomenem g\u00e0meta,\u00a0<\/span>provinent d\u2019un individu s\u2019uneix a un altre g\u00e0meta provinent d\u2019un altre individu, per tal de generar un nou organisme. Els g\u00e0metes femenins reben el nom d\u2019\u00f2vuls i els g\u00e0metes masculins espermatozoides.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Els humans tenim 46 cromosomes. La gametog\u00e8nesi produeix c\u00e8l\u00b7lules amb la meitat de cromosomes, \u00e9s a dir, 23 en el cas nostre. La uni\u00f3 dels g\u00e0metes masculins i dels g\u00e0metes femenins per produir un nou organisme s\u2019anomena fecundaci\u00f3<\/strong>. La reproducci\u00f3 sexual permet la barreja de car\u00e0cters hereditaris tant del pare com de la mare, la qual cosa d\u00f3na com a resultat un individu amb uns car\u00e0cters gen\u00e8tics propis i diferents de la resta d\u2019organismes de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n

L’aparell reproductor mascul\u00ed i femen\u00ed<\/span><\/p>\n

L\u2019aparell reproductor mascul\u00ed est\u00e0 format per diversos \u00f2rgans. El penis<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00f2rgan encarregat d\u2019introduir els espermatozoides a l\u2019interior de l\u2019aparell reproductor femen\u00ed. La seva part final est\u00e0 recoberta per una pell anomenada prepuci<\/strong>, que es pot retreure deixant al descobert la punta del penis anomenada gland<\/strong>. Per sota del penis troben una bossa coberta de p\u00e8l, l\u2019escrot<\/strong>, que cobreix els testicles.<\/strong> A l\u2019interior del penis trobem la uretra, un conducte que s\u2019est\u00e9n des de la bufeta urin\u00e0ria fins a l\u2019extrem del penis. A m\u00e9s, trobem unes estructures esponjoses, els cossos cavernosos i el cos esponj\u00f3s. Si es produeix un est\u00edmul sexual adequat, aquests cossos s\u2019emplenen de sang donant lloc a una erecci\u00f3.<\/p>\n