{"id":969,"date":"2016-06-22T11:36:52","date_gmt":"2016-06-22T10:36:52","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/?p=969"},"modified":"2016-06-30T08:38:31","modified_gmt":"2016-06-30T07:38:31","slug":"ivette-clapes-voluntaria-als-camps-de-refugiats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/general\/ivette-clapes-voluntaria-als-camps-de-refugiats\/","title":{"rendered":"IVETTE CLAP\u00c9S, VOLUNT\u00c0RIA ALS CAMPS DE REFUGIATS"},"content":{"rendered":"

\u201c<\/strong>No puc, ni vull oblidar el qu\u00e8 hem viscut, per\u00f2 aix\u00f2 fa que encara estigui emocionalment atrapada a Idomeni.\u201d<\/p>\n

\"Foto<\/p>\n

La Ivette Clap\u00e9s \u00e9s una volunt\u00e0ria independent de Taradell. Ella i 5 voluntaris m\u00e9s formen el grup \u201cEl poble ajuda al poble\u201d, nascut amb l\u2019objectiu d\u2019ajudar els refugiats de la guerra de S\u00edria. Fa uns mesos van viatjar a Gr\u00e8cia per visitar i ajudar en diversos camps de refugiats. En aquesta entrevista ens explica les seves viv\u00e8ncies i ens transmet les emocions viscudes en el camps de refugiats d\u2019Idomeni.<\/p>\n

Quan i per qu\u00e8 vas decidir viatjar als camps de refugiats com a volunt\u00e0ria? Vas tenir el suport del teu entorn?<\/strong><\/p>\n

Vaig prendre la decisi\u00f3 de realitzar el viatge despr\u00e9s de veure el documental de To Kyma<\/em>, de David Fontseca. Per a mi era massa la indignaci\u00f3 que em generava la situaci\u00f3, per no actuar. La fam\u00edlia (marit, filles, pares, sogres i germ\u00e0) em don\u00e0 el seu absolut suport i un amic fotoperiodista, que havia estat en diferents camps, m\u2019anim\u00e0 dient que feia molta falta.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed neix un petit grup, que ens unim amb un altre voluntari vigat\u00e0 d\u2019origen siri\u00e0 que ja havia iniciat un projecte, sota el nom: El poble ajuda al poble<\/em>. Formem un grup de 6 voluntaris independents (6 persones motivades que deixen la feina durant 8 dies, que tenen una fam\u00edlia que es queda a casa, que paguen uns bitllets i altres despeses de la pr\u00f2pia butxaca…) Comencem per omplir un contenidor de material (roba, menjar, material d\u2019higiene, tendes…) per portar-lo a Gr\u00e8cia i poder repartir-lo entre els refugiats. Recollim diners per poder gestionar-los all\u00e0 en funci\u00f3 de les necessitats que hi hagi. Tot aix\u00f2 \u00e9s possible, tamb\u00e9, gr\u00e0cies a l\u2019ajuda de molt\u00edssima gent solid\u00e0ria que s\u2019implica en el projecte.<\/p>\n

La idea era marxar a Lesbos, per\u00f2 la disminuci\u00f3 de l\u2019arribada de barques fa que el nostre viatge canvi\u00ef de rumb. I \u00e9s que les coses all\u00e0 s\u00f3n constantment canviants, i ens anem adaptant a la situaci\u00f3. Perdem els bitllets i n\u2019hem de comprar de nous. Hi estarem un dia m\u00e9s. Ens quedarem a Atenes.<\/p>\n

Quins camps de refugiats vau visitar?<\/strong><\/p>\n

Marxem el dia 3 d\u2019abril. Primera parada, Atenes. El primer contacte \u00e9s al camp de Pyreus, un camp al port d\u2019Atenes. Tendes de campanya al costat de transatl\u00e0ntics de luxe… una paradoxa… \u00e9s un xoc. Tamb\u00e9 ens sorpr\u00e8n el silenci que hi ha, malgrat la gran quantitat de persones que s\u2019hi concentren. Despr\u00e9s ens desplacem al camp d\u2019Arribades. Un aeroport constru\u00eft per a les Olimp\u00edades que serveix de camp de refugiats. Imatges contradict\u00f2ries… refugiats que volen marxar estan aturats en un antic aeroport, on el cartells amb les sortides dels avions han quedat tamb\u00e9 aturats. Tamb\u00e9 visitem el camp d\u2019Hoquei. All\u00e0 hi fem molta feina: repartim menjar, preparem lots d\u2019higiene, organitzem roba al magatzem, juguem amb els nens… sempre hi ha alguna cosa a fer.<\/p>\n

Dos dies m\u00e9s tard, i despr\u00e9s del primer contacte amb un camp de refugiats viatgem a Idomeni, al nord de Gr\u00e8cia. Sabem que aquell camp \u00e9s diferent; \u00e9s un desastre humanitari en maj\u00fascules. Dotze mil persones sobrevivint en camps de blat al costat de les vies de tren. No hi ha serveis m\u00ednims, nom\u00e9s l\u2019ajuda dels voluntaris independents. Voluntaris que, com nosaltres, han aparcat la seva vida i han vingut d\u2019arreu del m\u00f3n a intentar ajudar tantes persones que estan atrapades en aquell punt d\u2019Europa.<\/p>\n

Quina sensaci\u00f3 vas tenir en arribar als camp de refugiats? <\/strong><\/p>\n

Les emocions sorgeixen descontroladament quan veus la quantitat de nens i nenes (40%) sense estar escolaritzats, sense un futur immediat. M\u2019envaeix una gran tristesa quan veig persones grans sense la seva fam\u00edlia, atrapats a Idomeni. La gran quantitat de dones embarassades a punt de parir en unes condicions inhumanes, sense poder oferir res millor que aquesta incertesa als seus futurs fills. Sento vergonya de formar part d\u2019aquesta Europa que no em representa. Per\u00f2 tamb\u00e9, compartim molts moments de somriures, de joc, de cantar, ballar i parlar… sento una certa alegria en creure que encara hi ha alguna esperan\u00e7a en la humanitat quan coneixes persones incre\u00efbles, quan veus la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 dels voluntaris i l\u2019agra\u00efment constant de les persones \u201crefugiades\u201d sense refugi. Apareix tamb\u00e9 un cert sentiment d\u2019egoisme, ja que \u00e9s molt m\u00e9s el que t\u2019emportes a nivell de valors, a nivell hum\u00e0, que el que pots aportar.<\/p>\n

Quina va ser la teva tasca com a volunt\u00e0ria dins els camps?<\/strong><\/p>\n

A Idomeni hi ha molts projectes de petites ONG i associacions en els que ens hi sumem i hi participem activament. Els voluntaris independents han tirat endavant un hammam<\/em> infantil, \u00e9s una dutxa per a\u00a0 nens petits on els ofereixen aigua calenta, roba neta i sab\u00f3 perqu\u00e8 les mares rentin la roba. Hi ha cuines on necessiten mans per cuinar, per preparar els aliments. Tamb\u00e9 hi trobem un magatzem per ordenar, amb totes les donacions de roba, material d\u2019higiene…<\/p>\n

Conjuntament amb altres voluntaris independents i petites ONG (Bomberos en acci\u00f3n<\/em>…) detectem la necessitat que els refugiats disposin de llenya per cuinar i escalfar-se; fins ara cremaven pl\u00e0stics i aix\u00f2 suposa una contaminaci\u00f3 evident de l\u2019aire i la conseq\u00fcent afectaci\u00f3 a les vies respirat\u00f2ries. Hi havia molts nens i adults que tenien problemes respiratoris per aquesta causa. Unim esfor\u00e7os i recursos per comprar llenya.<\/p>\n

Vas presenciar algun conflicte?<\/strong><\/p>\n

L\u2019\u00faltim diumenge d\u2019estar al camp va succeir una cosa que ens va canviar la perspectiva de tot plegat. Els refugiats es van reunir al voltant de les vies, davant la frontera amb Maced\u00f2nia. Nens, adults, gent gran, fam\u00edlies senceres amb motxilles i conven\u00e7uts que aquella nit podrien dormir a Maced\u00f2nia. Per fi veien que les fronteres obririen i podrien passar. Un cop van acabar les negociacions amb la policia grega i la de Maced\u00f2nia, van veure que a aquell dia que pogu\u00e9ssim passar.<\/p>\n

Els refugiats van apropar-se a la tanca i all\u00e0 va comen\u00e7ar els enfrontaments. La policia de Maced\u00f2nia armada amb bombes de gas, pilotes de goma, amb dos tancs militars i un helic\u00f2pter militar. Els refugiats es defensaven amb fang i pedres. La batalla va durar moltes hores, massa. Nosaltres vam estar amb ells, traient ferits, donant l\u00edquids, pasta de dents, aigua pels gasos lacrim\u00f2gens… La policia va disparar contra nens, fam\u00edlies, gent gran, contra les tendes que van quedar redu\u00efdes al no res… aquell dia va ser el dia en qu\u00e8 vaig viure de m\u00e9s a prop el qu\u00e8 era una guerra. Un atac indiscriminat cap a les persones, cap a la seva dignitat, on la desesperaci\u00f3, la impot\u00e8ncia i la r\u00e0bia es podien respirar en l\u2019aire, barrejat amb els gasos que ja estaven escampats per tot el camp.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquella jornada tan dura, els refugiats ens deien: \u201dIdomeni \u00e9s pitjor que S\u00edria, ens en tornem…\u201d. Quan sents aix\u00f2, que un pare de fam\u00edlia de quatre fills et diu que torna all\u00e0 d\u2019on van haver de fugir, d\u2019on les bombes els van deixar sense res, sense casa, sense familiars, sense futur…. com a ciutadans europeus nom\u00e9s podem sentir vergonya. Vergonya per fer el que estem fent, vergonya per haver robat la dignitat a altres \u00e9ssers humans, vergonya per haver perdut la mem\u00f2ria hist\u00f2rica on fa uns anys eren els nostres avis els que estaven exactament en la mateixa situaci\u00f3. I l\u2019\u00fanica cosa que podem fer en aquell moment \u00e9s demanar perd\u00f3.<\/p>\n

On s\u00f3n els drets humans? On \u00e9s la humanitat? La hist\u00f2ria ens ho recordar\u00e0 i els nostres fills i n\u00e9ts ens demanaran explicacions pel que estem fent en aquest moment.<\/p>\n

Amb quin sentiment vas tornar a casa?<\/strong><\/p>\n

El moment del comiat \u00e9s molt dur. Saps que marxes cap al confort de casa teva, per\u00f2 la seva incertesa encara es fa m\u00e9s gran, hi ha qui t\u2019agafa com a referent i tens la sensaci\u00f3 que els abandones. Despr\u00e9s d\u2019un mes de la tornada, encara mantenim contacte diari amb les persones m\u00e9s properes. No puc, ni vull oblidar el qu\u00e8 hem viscut, per\u00f2 aix\u00f2 fa que encara estigui emocionalment atrapada a Idomeni.<\/p>\n

Com creus que podem ajudar des d\u2019aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Des d\u2019aqu\u00ed cal fer difusi\u00f3 dels fets, sensibilitzar totes les persones del nostre entorn i actuar dins les nostres possibilitats: donar suport a petits projectes que hi intervenen de forma directa, informar-nos i fer-nos conscients del que est\u00e0 passant perqu\u00e8 no quedi en l\u2019oblit, votar amb seny…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cNo puc, ni vull oblidar el qu\u00e8 hem viscut, per\u00f2 aix\u00f2 fa que encara estigui emocionalment atrapada a Idomeni.\u201d<\/p>\n

La Ivette Clap\u00e9s \u00e9s una volunt\u00e0ria independent de Taradell. Ella i 5 voluntaris m\u00e9s formen el grup \u201cEl poble ajuda al poble\u201d, nascut amb l\u2019objectiu d\u2019ajudar els… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[57,1,63,29],"tags":[],"class_list":["post-969","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-collaboracions","category-general","category-revista","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=969"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":972,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969\/revisions\/972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=969"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=969"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-montseny\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=969"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}