Aqu\u00ed us deixem el text que ens va llegir Jordi Estrada a mode de cloenda la passada Diada de Sant Jordi al nostre centre.<\/p>\n
EL TENIENTE GALB\u00c1N<\/strong><\/p>\n Es deia teniente Galb\u00e1n i li agradaven els llibres. El que no li agradava\u00a0era llegir-los, per\u00f2 sentia una curiositat irrefrenable per saber qu\u00e8 deien.\u00a0Considerava que passar-se tota una tarda o unes hores llegint un llibre era\u00a0una solemne p\u00e8rdua de temps. I ell preferia perdre\u2019l en altres activitats m\u00e9s\u00a0gratificants, com jugar a futbol\u00edn, alternar amb oficials de m\u00e9s graduaci\u00f3,\u00a0fer unes copetes de Chinch\u00f3n o distreure la vista i el pensament amb les\u00a0p\u00e0gines de colors d\u2019una revista anomenada Interviu.<\/p>\n Explico tot aix\u00f2 perqu\u00e8 jo vaig fer el servei militar sota les ordres del\u00a0teniente Galb\u00e1n. I obro un par\u00e8ntesi per explicar qu\u00e8 era aix\u00f2 del servei\u00a0militar. A Espanya, durant el franquisme i fins i tot durant uns anys\u00a0despr\u00e9s, els joves \u00e9rem destinats per sorteig en algun punt de la pen\u00ednsula,\u00a0a m\u00e9s de Ceuta i Melilla, a fer l\u2019aprenentatge de les armes durant un\u00a0any i mig, en el transcurs del qual qualsevol descuit podia ser motiu\u00a0d\u2019arrestament, humiliaci\u00f3 o consell de guerra.<\/p>\n La meva tasca i la dels meus companys consistia a obrir forats al terra,\u00a0clavar-hi un pal ben alt, enfilar-nos al pal i fer passar un cable de pal a pal.\u00a0Tot plegat era un pal i dels grossos. Perqu\u00e8 despr\u00e9s calia recollir el cable,\u00a0desclavar els pals i tapar els forats. Si com a m\u00ednim tots aquells esfor\u00e7os,\u00a0sovint sota la pluja i amb fred o massa sol, haguessin servit per portar la\u00a0llum o el tel\u00e8fon a una casa o un poble a\u00efllats, per\u00f2 no: tot aix\u00f2 s\u2019esdevenia\u00a0al cor dels Monegros, un desert sense altra cuca vivent que uns joves\u00a0soldats, arrossegant-se en la pols o el fang, com cucs desorientats i esclaus\u00a0d’una missi\u00f3 patr\u00f2tica sense cap missi\u00f3 coneguda.<\/p>\n El cas \u00e9s que, un bon dia, el teniente Galb\u00e1n, a qui agradaven els llibres per\u00f2 no li agradava llegir-los, va saber (a l’ex\u00e8rcit tot se sap) que a mi\u00a0tamb\u00e9 m’agradaven els llibres i m’agradava llegir-los. Al teniente Galb\u00e1n li\u00a0va faltar temps per fer-me cridar al seu despatx i proposar-me un canvi de\u00a0vida. Entendreu que quan un militar diu proposo, de fet, vol dir ordeno. Va\u00a0ordenar-me, doncs, que deix\u00e9s de cavar pals i em pos\u00e9s a llegir per a ell. El\u00a0tracte (per no dir el manament) consistia a llegir un llibre cada tres dies i al\u00a0quart explicar-lo al teniente Galb\u00e1n, que s’ho escoltava amb un ull obert i\u00a0l’altre tancat. Mentre amb l’ull tancat escoltava el relat amb l’obert retallava\u00a0les estampes de l’Interviu, que despr\u00e9s guardava amb molta cura en un dels\u00a0calaixos de la seva taula de despatx.<\/p>\n Aviat vaig descobrir que els llibres que a mi m’agrada llegir no eren els\u00a0mateixos que agradaven al teniente Galb\u00e1n. L’home tenia gustos poc\u00a0semblants als meus. Durant el primer mes vaig llegir ( o vaig fer com si\u00a0hagu\u00e9s llegit, perqu\u00e8 tot sovint m\u2019inventava els arguments) dos llibres del\u00a0fil\u00f2sof i assagista espanyol, Ortega y Gasset, titulats Espa\u00f1a invertebrada i\u00a0La rebeli\u00f3n de las masas; un llibre de mem\u00f2ries d’un general excombatent\u00a0de guerra; un manual de quirom\u00e0ncia, d’autor ara oblidat; Los cipreses\u00a0creen en Dios y Un mill\u00f3n de muertos de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gironella; i dues\u00a0novel\u00b7les m\u00e9s: una de de caire militar (Bastardos sin honor) i una altra de\u00a0picantona, titulada (Dejen salir antes de entrar), la qual va fer les del\u00edcies\u00a0del teniente. Ho s\u00e9 perqu\u00e8 mentre jo li feia la narraci\u00f3 de com l’ascensorista\u00a0s’ho feia amb tots els usuaris del servei – fossin venedors de corbates,\u00a0comercials de llenceria, clients dels magatzems…- bavejava com no ho\u00a0havia vist fer mai abans, llevat del meu germ\u00e0 petit quan no se li posava b\u00e9\u00a0la llet amb pa que la mare ens obligava a beure’ns, si no de grat per for\u00e7a.<\/p>\n Una vegada explicat el llibre, el teniente Galb\u00e1n obria tots dos ulls i\u00a0sentenciava. Si el llibre, per l’explicaci\u00f3 que jo li havia fet, no li resultava\u00a0gaire atractiu, comentava: ” Vaya tost\u00f3n de libro, chaval! Todo este tiempo\u00a0que me he ahorrrado” Si, en canvi, li feia el pes, exclamava, content: ” Pues\u00a0no est\u00e1 mal, chaval! De verdad que me vienen ganas de leerlo, si no fuera\u00a0porque es como si ya lo hubiera le\u00eddo, chaval!” Fins que no va passar el que\u00a0va passar, jo sempre vaig ser el chaval del teniente Galb\u00e1n.<\/p>\n Abans d’explicar qu\u00e8 va passar deixeu-me dir que per a mi sempre va ser\u00a0una inc\u00f2gnita d’on aconseguia aquelles lectures obligat\u00f2ries. No comprava\u00a0llibres ni freq\u00fcentava biblioteques. Els llibres apareixen i desapareixien de\u00a0les seves mans com per art de m\u00e0gia.\u00a0I tot hauria acabat b\u00e9 si no fos perqu\u00e8 un dia que jo havia d’explicar al\u00a0teniente Galb\u00e1n l’argument d’El soldado fanfarr\u00f3n de Plaute, em va fer\u00a0detenir per dos policies militars, que em van conduir en pres\u00e8ncia d\u2019un\u00a0teniente Galb\u00e1n indignat i ple d\u2019ira, que en veure\u2019m va posar-se a cridar,\u00a0rabi\u00f3s: \u201cNunca me hubiera imaginado eso de usted. Se va a enterar de lo\u00a0que vale un peine, chaval.\u201d I adre\u00e7ant-se als policies que m\u2019acompanyaven,va dir-los: \u201cQueda arrestado hasta el fin de sus d\u00edas\u201d.<\/p>\n I vaig quedar arrestat, \u00e9s a dir, recl\u00f2s a la caserna militar, pelat al zero\u00a0i pelant patates tot el sant dia, fins al final dels meus dies de mili. Jo\u00a0estava ben conf\u00f3s. No entenia res. Si m\u00e9s no, no era conscient d\u2019haver\u00a0incomplert cap norma del reglament. Tot de vegades vaig demanar de\u00a0qu\u00e8 se m\u2019acusava, per\u00f2 no vaig obtenir mai resposta. Les nits, sol a la\u00a0cel\u00b7la de c\u00e0stig, se\u2019m feien eternes. El meu cap i els meus peus no paraven\u00a0de donar voltes. Hauria volgut llegir, trobar en la lectura una mica de\u00a0distracci\u00f3 i consol, per\u00f2 els llibres m’havien estat prohibits. Per\u00f2 no nom\u00e9s\u00a0a mi, m’havien estat prohibits. Algun militar superior havia ordenat que en\u00a0aquella caserna els llibres quedaven arrestats, com hi havia quedat jo, la\u00a0biblioteca i el teniente Galb\u00e1n. S\u00ed senyor! Estant a la cuina pelant patates\u00a0vaig sentir explicar que el teniente Galb\u00e1n havia estat susp\u00e8s de feina i\u00a0sou durant un mes. I que es trobava arrestat a la sala de banderes, acusat\u00a0d’ultratjar la p\u00e0tria.\u00a0Es veu que en una reuni\u00f3 amb altres oficials de l\u2019ex\u00e8rcit, amb qui se\u00a0solia trobar habitualment per fer tert\u00falia i comentar lectures, van sortir a\u00a0parlar del llibre d\u2019Ortega y Gasset, La Espa\u00f1a invertebrada, i ell, fent-se\u00a0l\u2019ent\u00e8s, va posar en boca del fil\u00f2sof tantes bajanades i tan grosses que a un\u00a0comandant que hi era present li va faltar temps per enviar-lo al calab\u00f3s de\u00a0dret.<\/p>\n Aquella nit vaig donar m\u00e9s voltes que cap altra nit. Finalment podia fer-me la idea del que havia passat, per\u00f2 tampoc no n\u2019hi havia per a tant, jo\u00a0pensava. Al capdavall un cuc \u00e9s un animal invertebrat, no? El que jo havia\u00a0explicat al teniente Galb\u00e1n, inspirat pel t\u00edtol del llibre, era que Espanya\u00a0estava formada per un conjunt de cucs que es passaven la vida fent forats\u00a0a terra clavant i desclavant banderes, desorientats i esclaus d\u2019una missi\u00f3\u00a0patri\u00f2tica sense cap missi\u00f3 coneguda.<\/p>\n Al cap de mig any, vaig llicenciar-me, i abans d\u2019abandonar aquell lloc per\u00a0sempre m\u00e9s, vaig voler acomiadar-me del teniente Galb\u00e1n. Sempre m\u2019he\u00a0tingut per una persona educada i gens rancuniosa. L\u2019home, per\u00f2, no em va\u00a0voler rebre, senyal que encara estava of\u00e8s. No s\u00f3c rancuni\u00f3s, ja ho he dit,\u00a0per\u00f2 tampoc suporto que la gent es faci l\u2019ofesa. Aix\u00ed \u00e9s que, vaig esperar\u00a0que el teniente Galb\u00e1n sort\u00eds de l\u2019oficina, i fent-me passar pel chaval\u00a0del teniente Galb\u00e1n, vaig accedir al seu despatx, vaig obrir el calaix on\u00a0guardava les fotografies de color de l\u2019Interviu i vaig abocar-hi al damunt\u00a0tota una ampolla de Chinch\u00f3n.<\/p>\n Quasi quaranta anys despr\u00e9s de tot aix\u00f2 encara de vegades, just abans\u00a0de despertar-me, sento una veu que em diu: \u201cChaval, nunca me hubiera\u00a0imaginado eso de usted\u201d. Qui sap si encara el llegeix, l’Interviu, aquell\u00a0home.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aqu\u00ed us deixem el text que ens va llegir Jordi Estrada a mode de cloenda la passada Diada de Sant Jordi al nostre centre.
\nEL TENIENTE GALB\u00c1N
\nEs deia teniente Galb\u00e1n i li agradaven els llibres. El que no li agradava\u00a0era llegir-los, per\u00f2 sentia una curiositat irrefrenable… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1677","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1677","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1677"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1677\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1677"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfa-carmekarr\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}