{"id":5062,"date":"2019-03-25T10:56:17","date_gmt":"2019-03-25T09:56:17","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/?page_id=5062"},"modified":"2020-11-24T12:05:16","modified_gmt":"2020-11-24T11:05:16","slug":"altres-documents","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/ambit-matematic\/suport_professorat_mat\/altres-documents\/","title":{"rendered":"Altres documents"},"content":{"rendered":"<h3><strong>Avaluant la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica: construcci\u00f3 i validaci\u00f3 d&#8217;una r\u00fabrica<\/strong><\/h3>\n<p>Document elaborat per l&#8217;\u00c0ngel Alsina,\u00a0 M. Abasta\u00a0 i I. Grabulosa i publicat per la revista Epsilon.<\/p>\n<p class=\"p1\">Es presenta una r\u00fabrica que avalua la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica a l&#8217;Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria a trav\u00e9s dels processos matem\u00e0tics de Resoluci\u00f3 de Problemes, Raonament i Prova, Connexions, Comunicaci\u00f3 i Representaci\u00f3. Per al disseny de la r\u00fabrica, primer s&#8217;ha realitzat una an\u00e0lisi conceptual sobre els processos matem\u00e0tics i seguidament s&#8217;ha procedit a la construcci\u00f3 i validaci\u00f3 de l&#8217;instrument. El judici de set experts en educaci\u00f3 matem\u00e0tica i set mestres en actiu ha donat lloc a canvis importants en la selecci\u00f3 i redacci\u00f3 final tant dels indicadors com dels nivells de desenvolupament. Es conclou que aquest instrument pot usar-se amb una doble finalitat en la pr\u00e0ctica docent: per a avaluar a l&#8217;alumnat i per a orientar al professorat sobre un ensenyament de les matem\u00e0tiques a trav\u00e9s dels processos.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2020\/11\/Ru\u0301brica-AngelAlsina.pdf\">Ru\u0301brica per avaluar la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica a prim\u00e0ria.<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h3>Webinar: Qu\u00e8 es podria fer per millorar les compet\u00e8ncies matem\u00e0tiques?<\/h3>\n<p>Aquests s\u00f3n alguns dels aprenentatges i de les propostes que van sorgir en el debat del seminari presencial del 14 d&#8217;octubre de 2014 i del seminari web celebrat el 12 de novembre organitzats per la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/odjEdYgxVaY\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/www.fbofill.cat\/publicacions\/que-es-podria-fer-millorar-les-competencies-matematiques\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Enlla\u00e7 al document del <em>webinar<\/em><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h3>Graelles d\u2019ajuda a l\u2019autoavaluaci\u00f3 metodol\u00f2gica en matem\u00e0tiques a prim\u00e0ria<\/h3>\n<p>Documents elaborats per Francesc Xavier Alegria i Lucia Cabello del centre Guillem Fortuny de Cambrils. S\u00f3n formadors de l\u2019<a href=\"http:\/\/www.ice.urv.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">ICE<\/a><a href=\"http:\/\/www.ice.urv.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">\u00a0de la URV<\/a>\u00a0i han elaborat unes graelles de reflexi\u00f3 i autoavaluaci\u00f3 per ajudar a prendre decisions sobre la gesti\u00f3 docent i els acords intercicles a l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, en els blocs del curr\u00edculum\u00a0<em>Numeraci\u00f3 i c\u00e0lcul\u00a0<\/em>i<em>\u00a0Espai i forma.<\/em>\u00a0Tamb\u00e9 en trobareu un tercer\u00a0sobre\u00a0<em>Resoluci\u00f3 de problemes<\/em>. Han cedit aquest material perqu\u00e8 en pugui fer \u00fas tothom que hi tingui inter\u00e8s.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/Numeracio-i-calcul-CI-CM-CS.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Reflexi\u00f3 i autoavaluaci\u00f3,per cicles, sobre el treball de numeraci\u00f3 i c\u00e0lcul a educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/Espai-i-forma-CI-CM-CS.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Reflexi\u00f3\u00a0i\u00a0autoavaluaci\u00f3,per\u00a0cicles,\u00a0sobre\u00a0el\u00a0treball\u00a0d&#8217;espai i forma\u00a0a\u00a0educaci\u00f3\u00a0prim\u00e0ria<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/Resolucio-problemes-CI-CM-i-CS.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Reflexi\u00f3\u00a0i\u00a0autoavaluaci\u00f3,per\u00a0cicles,\u00a0sobre\u00a0la resoluci\u00f3 de problemes a\u00a0educaci\u00f3\u00a0prim\u00e0ria<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h3>Vocabulari de matem\u00e0tiques (castell\u00e0-catal\u00e0-angl\u00e8s)<\/h3>\n<p>En catal\u00e0 no diem &#8220;promig&#8221; sin\u00f3 &#8220;mitjana&#8221;, \u00e9s tan correcte &#8220;algoritme&#8221; com &#8220;algorisme&#8221; o &#8220;pol\u00ededre&#8221; com &#8220;poliedre&#8221;. En aquest vocabulari matem\u00e0tic, elaborat conuntament per la Universitat de Barcelona i la Xarxa de dinamitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, a l&#8217;any 1999, trobarem com es diu i s&#8217;escriu cada terme matem\u00e0tic en castell\u00e0, catal\u00e0 i angl\u00e8s. Una eina que ens pot ser d&#8217;utilitat.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-5066\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/paraules-300x218.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"218\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/paraules-300x218.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/paraules.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/matematiques2.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Vocabulari matem\u00e0tic en pdf<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h3>Unitats legals de mesura i la seva escriptura<\/h3>\n<p>S&#8217;escriu 15 m. (amb punt) o 15 m? Tres mil quatre-cents s&#8217;escriu 3,400 o b\u00e9 3.400 o 3 400?<\/p>\n<p>El Ministeri d&#8217;Ind\u00fastria, Turisme i Comer\u00e7 regula el sistema d&#8217;unitats de mesura que s&#8217;aplica al territori de l&#8217;estat i les formes d&#8217;escriptura. Algunes d&#8217;aquestes normes, especialment les relatives a les formes d&#8217;escriptura poden ser d&#8217;inter\u00e8s pel professorat de matem\u00e0tiques. Resumim algunes a continuaci\u00f3 il\u00b7lustrant-les amb exemples d&#8217;escriptura.<\/p>\n<p>El 21 de gener de 2010 es va publicar al BOE en Real Decret on s&#8217;actualitzen algunes de les normes per adaptar-se a les convencions del sistema internacional d\u2019unitats adoptat per la Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures (CGPM) i vigent a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Unitats b\u00e0siques del SI<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table1\" class=\"tabla\" style=\"height: 232px;\" summary=\"Tabla de datos\" width=\"70%\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 58px;\">\n<th style=\"height: 58px; background-color: #d92825;\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Magnitud<\/span><\/strong><\/th>\n<th style=\"height: 58px; background-color: #d92825;\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Nom de la unitat<\/span><\/strong><\/th>\n<th style=\"height: 58px; background-color: #d92825;\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">S\u00edmbol de la unitat<\/span><\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 58px;\">\n<td style=\"height: 58px; background-color: #f27979;\" align=\"center\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Longitud<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Metre<\/span><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">m<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 58px;\">\n<td style=\"height: 58px; background-color: #f27979;\" align=\"center\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Massa<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Quilogram o Kilogram<\/span><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 58px;\">\n<td style=\"height: 58px; background-color: #f27979;\" align=\"center\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Temps, durada<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Segon<\/span><\/td>\n<td style=\"height: 58px;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<ul>\n<li>\n<ul>\n<li>Unitat de longitud (metre, m): el metre \u00e9s la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant un temps d\u20191\/299792458 de segon. D\u2019aqu\u00ed resulta que la velocitat de la llum en el buit \u00e9s igual a 299 792 458 metres per segon exactament, c<sub>0<\/sub>\u00a0= 299 792 458 m\/s.<\/li>\n<li>Unitat de massa (quilogram, kg): el quilogram \u00e9s la unitat de massa; \u00e9s igual a la massa del prototip internacional del quilogram, adoptat per la Tercera Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures el 1901.<\/li>\n<li>Unitat de temps (segon, s): el segon \u00e9s la durada de 9 192 631 770 per\u00edodes de la radiaci\u00f3 corresponent a la transici\u00f3 entre els dos nivells hiperfins de l\u2019estat fonamental de l\u2019\u00e0tom de cesi 133. D\u2019aqu\u00ed resulta que la freq\u00fc\u00e8ncia de la transici\u00f3 hiperfina de l\u2019estat fonamental de l\u2019\u00e0tom de cesi \u00e9s igual a 9 192 631 770 hertz, \u03bd(hfs Cs) = 9 192 631 770 Hz. Aquesta definici\u00f3 es refereix a un \u00e0tom de cesi en rep\u00f2s, a una temperatura de 0 K.<strong>Definicions de las unitats b\u00e0siques del SI.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>Unitats derivades del SI<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p align=\"center\">Exemples d&#8217;unitats SI derivades coherents expressades a partir de las unitats b\u00e0siques<\/p>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table2\" class=\"tabla\" summary=\"Tabla de datos\" width=\"70%\">\n<tbody>\n<tr>\n<th style=\"background-color: #cf1111; width: 49.4436%;\" colspan=\"2\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Magnitud derivada<\/span><\/strong><\/th>\n<th style=\"background-color: #cf1111; width: 48.6486%;\" colspan=\"2\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Unitat SI derivada coherent<\/span><\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<th style=\"width: 36.8839%; background-color: #ed7b7b;\"><span style=\"font-size: medium;\">Nom<\/span><\/th>\n<th style=\"width: 12.5596%; background-color: #ed7b7b;\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">S\u00edmbol<\/span><\/strong><\/th>\n<th style=\"width: 35.93%; background-color: #ed7b7b;\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Nom<\/span><\/strong><\/th>\n<th style=\"width: 12.7186%; background-color: #ed7b7b;\"><span style=\"font-size: medium;\">S\u00edmbol<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 36.8839%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">\u00c0rea, superf\u00edcie<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.5596%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">A<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 35.93%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Metre quadrat<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.7186%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">m<sup>2<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 36.8839%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Volum<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.5596%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">V<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 35.93%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Metre c\u00fabic<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.7186%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">m<sup>3<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 36.8839%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Velocitat<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.5596%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">v<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 35.93%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Metre per segon<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.7186%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">m\/s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 36.8839%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Acceleraci\u00f3<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.5596%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">a<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 35.93%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Metre per segon quadrat<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.7186%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">m\/s<sup>2<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 36.8839%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Densitat, massa en volum<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.5596%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">\u03c1<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 35.93%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">Kilogram per metre c\u00fabic<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 12.7186%;\" align=\"center\"><span style=\"font-size: medium;\">kg\/m<sup>3<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<p align=\"center\">Unitats SI derivades coherents amb noms i s\u00edmbols especials<\/p>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table3\" class=\"tabla_ancha\" summary=\"Tabla de datos\" width=\"70%\">\n<tbody>\n<tr>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\" rowspan=\"2\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Magnitud derivada<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\" colspan=\"4\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Unitat SI derivada coherent<br \/>\n<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Nom<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">S\u00edmbol<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Expressi\u00f3 mitjan\u00e7ant altres unitats SI<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2a2a;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Expressi\u00f3<br \/>\nen unitats<br \/>\nSI b\u00e0siques<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Angle pla<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Radian.<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">rad<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\">1<\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">m\/m<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Angle s\u00f2lid<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Estereorradian<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">sr<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">m<sup>2<\/sup>\/m<sup>2<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><strong><span style=\"font-size: medium;\">Temperatura celsius.<\/span><\/strong><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Grado celsius<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u00baC<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u2013<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">K<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<ul>\n<li><strong>Regles d\u2019escriptura dels s\u00edmbols i noms de les unitats<\/strong>, d\u2019expressi\u00f3 dels valors de les magnituds i per a la formaci\u00f3 dels m\u00faltiples i subm\u00faltiples decimals de les unitats de SI 1.<\/li>\n<\/ul>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table4\" border=\"1\" width=\"90%\" cellpadding=\"4\">\n<tbody>\n<tr>\n<td bgcolor=\"#c0c0c0\">\n<p align=\"center\"><b>Regles d\u2019escriptura dels s\u00edmbols i noms de les unitats<\/b><\/p>\n<\/td>\n<td align=\"center\" bgcolor=\"#c0c0c0\" width=\"10%\">\n<p align=\"center\"><b>No<\/b><\/p>\n<\/td>\n<td align=\"center\" bgcolor=\"#c0c0c0\" width=\"10%\">\n<p align=\"center\"><b>S\u00ed<\/b><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Els s\u00edmbols de les unitats s\u2019imprimeixen en car\u00e0cters romans (rectes), independentment del tipus de lletra utilitzat en el text adjacent. S\u2019escriuen en min\u00fascules excepte si deriven d\u2019un nom propi, cas en qu\u00e8 la primera lletra \u00e9s maj\u00fascula. Com a excepci\u00f3 es permet l\u2019\u00fas de la lletra L en maj\u00fascula o l en min\u00fascula com a s\u00edmbols del litre, a fi d\u2019evitar la confusi\u00f3 entre la xifra 1 (u) i la lletra l (ela).<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">3 M<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">3 m<\/span><span style=\"color: #008000;\">5 l i 5 L<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Un prefix de m\u00faltiple o subm\u00faltiple, si s\u2019utilitza, forma part de la unitat i precedeix el s\u00edmbol de la unitat, sense espai entre el s\u00edmbol del prefix i el s\u00edmbol de la unitat. Un prefix mai no s\u2019utilitza sol i mai no s\u2019utilitzen prefixos compostos.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">7 k m<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">7 km<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Els s\u00edmbols de les unitats s\u00f3n entitats matem\u00e0tiques i no abreviatures. Per tant, no van seguits d\u2019un punt, excepte al final d\u2019una frase, ni s\u2019utilitza el plural, ni es poden barrejar s\u00edmbols d\u2019unitats amb noms d\u2019unitats en una mateixa expressi\u00f3, ja que els noms no s\u00f3n entitats matem\u00e0tiques.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">8 m.<\/span><span style=\"color: #ff0000;\">8 ms<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">8 m<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Per formar els productes i quocients dels s\u00edmbols de les unitats, s\u2019apliquen les regles habituals de multiplicaci\u00f3 o de divisi\u00f3 algebraiques. La multiplicaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019indicar mitjan\u00e7ant un espai o un punt centrat a mitja altura (\u00b7), per evitar que certs prefixos s\u2019interpretin err\u00f2niament com un s\u00edmbol d\u2019unitat. La divisi\u00f3 s\u2019indica mitjan\u00e7ant una l\u00ednia horitzontal, una barra obliqua (\/), o mitjan\u00e7ant exponents negatius. Quan es combinen diversos s\u00edmbols d\u2019unitats, \u00e9s necessari tenir cura per evitar qualsevol ambig\u00fcitat, per exemple utilitzant claud\u00e0tors o par\u00e8ntesis, o exponents negatius. En una expressi\u00f3 donada sense par\u00e8ntesis, no s\u2019ha d\u2019utilitzar m\u00e9s d\u2019una barra obliqua, per evitar ambig\u00fcitats.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">m x s<sup>-1<\/sup><\/span><span style=\"color: #ff0000;\">m : s<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">m\u00b7s<sup>-1<\/sup><\/span><span style=\"color: #008000;\">m\/s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>No es permet fer servir abreviatures per als s\u00edmbols i noms de les unitats, com seg (per s o segon), mm quad. (per mm<sup>2<\/sup>\u00a0o mil\u00b7l\u00edmetre quadrat), cc (per cm<sup>3<\/sup>\u00a0o cent\u00edmetre c\u00fabic) o mps (per m\/s o metre per segon). D\u2019aquesta forma s\u2019eviten ambig\u00fcitats i malentesos respecte als valors de les magnituds.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">7 seg<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">7 s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Encara que els valors de les magnituds s\u2019expressen generalment mitjan\u00e7ant els noms i s\u00edmbols de les unitats, si per qualsevol ra\u00f3 resulta m\u00e9s apropiat el nom de la unitat que el seu s\u00edmbol, s\u2019ha d\u2019escriure el nom de la unitat complet.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">7 met.<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">7 m<\/span><span style=\"color: #008000;\">7 metres<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td bgcolor=\"#c0c0c0\">\n<p align=\"center\"><b>Regles d&#8217;escriptura per expressar els valors de les magnituds<\/b><\/p>\n<\/td>\n<td align=\"center\" bgcolor=\"#c0c0c0\" width=\"10%\"><b>No<\/b><\/td>\n<td align=\"center\" bgcolor=\"#c0c0c0\" width=\"10%\"><b>S\u00ed<\/b><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>El valor num\u00e8ric precedeix sempre la unitat i sempre es deixa un espai entre el n\u00famero i la unitat. Aix\u00ed, el valor d\u2019una magnitud \u00e9s el producte d\u2019un n\u00famero per una unitat, considerant l\u2019espai com a signe de multiplicaci\u00f3 (igual que l\u2019espai entre unitats). Les \u00faniques excepcions a aquesta regla s\u00f3n els s\u00edmbols d\u2019unitat del grau, el minut i el segon d\u2019angle pla, \u00b0, \u2032 i \u2033, respectivament, per als quals no es deixa espai entre el valor num\u00e8ric i el s\u00edmbol d\u2019unitat. Aquesta regla implica que el s\u00edmbol \u00b0C per al grau Celsius ha d\u2019anar precedit d\u2019un espai per expressar el valor de la temperatura Celsius t.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">5kg<\/span><span style=\"color: #ff0000;\">5 \u00ba<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">5 kg<\/span><span style=\"color: #008000;\">5\u00ba<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>En qualsevol expressi\u00f3, nom\u00e9s s\u2019utilitza una unitat. Una excepci\u00f3 a aquesta regla \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 dels valors de temps i angle pla expressats mitjan\u00e7ant unitats fora del SI. Tanmateix, per a angles plans, \u00e9s preferible generalment dividir el grau de forma decimal. Aix\u00ed, s\u2019escriur\u00e0 22,20\u00b0 millor que 22\u00b0 12\u2032, excepte en camps com la navegaci\u00f3, la cartografia, l\u2019astronomia, i per a la mesura d\u2019angles molt petits.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">5 m 6 cm<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">5,06 m<\/span><span style=\"color: #008000;\">506 cm<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>El s\u00edmbol utilitzat per separar la part entera de la seva part decimal es denomina \u00abseparador decimal\u00bb. El s\u00edmbol del separador decimal \u00e9s la coma, a la mateixa l\u00ednia d\u2019escriptura. Si el n\u00famero est\u00e0 compr\u00e8s entre +1 i \u22121, el separador decimal sempre va precedit d\u2019un zero.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">7&#8217;9<\/span><span style=\"color: #ff0000;\">7.9<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\">.3<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">7,9<\/span><span style=\"color: #008000;\">0,3<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Els n\u00fameros amb moltes xifres es poden repartir en grups de tres xifres separades per un espai, a fi de facilitar-ne la lectura. Aquests grups no se separen mai per punts ni per comes. En els n\u00fameros d\u2019una taula, el format no ha de variar en una mateixa columna.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">56780345<\/span><span style=\"color: #ff0000;\">567.80.345<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">56 780 345<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>&#8230;conv\u00e9 deixar un espai entre el n\u00famero i el s\u00edmbol %.<\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #ff0000;\">68,3%<\/span><\/td>\n<td align=\"center\" width=\"10%\"><span style=\"color: #008000;\">68,3 %<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<ul>\n<li><strong>Regles per a la formaci\u00f3 dels m\u00faltiples i subm\u00faltiples decimals de les unitats del SI.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<blockquote>\n<blockquote><p><span style=\"color: #000000;\">Els m\u00faltiples i subm\u00faltiples decimals de les unitats SI es formen per mitj\u00e0 de prefixos que designen els factors num\u00e8rics decimals pels quals es multiplica la unitat i que figuren a la columna \u00abfactor\u00bb de la taula.<\/span><\/p>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table5\" class=\"tabla_ancha\" summary=\"Tabla de datos\" width=\"70\">\n<tbody>\n<tr>\n<th style=\"background-color: #c41f1f; width: 406px;\" colspan=\"6\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><strong><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Prefixos SI<\/span><\/strong><\/p>\n<\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<th style=\"width: 65px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">Factor<\/span><\/p>\n<\/th>\n<th style=\"width: 66px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">Nom<\/span><\/p>\n<\/th>\n<th style=\"width: 70px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">S\u00edmbol<\/span><\/p>\n<\/th>\n<th style=\"width: 10px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">Factor<\/span><\/p>\n<\/th>\n<th style=\"width: 125px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">Nom<\/span><\/p>\n<\/th>\n<th style=\"width: 70px; background-color: #db8a8a;\">\n<p class=\"cabeza_tabla\"><span style=\"font-size: medium; color: #000000;\">S\u00edmbol<\/span><\/p>\n<\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>1<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Deca.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">da<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u20131<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Deci.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">d<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>2<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Hecto.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">h<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u20132<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Centi.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">c<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>3<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Kilo.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">k<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u20133<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Mili.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">m<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>6<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Mega.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">M<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u20136<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Micro.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">\u03bc<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>9<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Giga.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">G<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u20139<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Nano.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">n<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>12<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Tera.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">T<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u201312<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Pico.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">p<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>15<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Peta.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">P<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u201315<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Femto.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">t<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>18<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Exa.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">E<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u201318<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Atto.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">a<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>21<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Zetta.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">Z<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u201321<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Zepto.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">z<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 65px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>24<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 66px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Yotta.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">Y<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 10px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">10<sup>\u201324<\/sup><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 125px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_izq\"><span style=\"font-size: medium;\">Yocto.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td style=\"width: 70px;\">\n<p class=\"cuerpo_tabla_centro\"><span style=\"font-size: medium;\">y<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Els prefixos SI representen estrictament pot\u00e8ncies de 10. No s\u2019han d\u2019utilitzar per expressar pot\u00e8ncies de 2 (per exemple, un quilobit representa 1000 bits i no 1024 bits). Els prefixos adoptats per a les pot\u00e8ncies bin\u00e0ries no pertanyen a l\u2019SI. Els noms i s\u00edmbols utilitzats per als prefixos corresponents a 2<sup>10<\/sup>, 2<sup>20<\/sup>, 2<sup>30<\/sup>, 2<sup>40<\/sup>, 2<sup>50<\/sup>\u00a0i 2<sup>60<\/sup>\u00a0s\u00f3n, respectivament, kibi, Ki; mebi, Mi; gibi, Gi; tebi, Ti; pebi, Pi; i exbi, Ei. Aix\u00ed, per exemple, un kibibyte s\u2019escriu: 1 KiB = 2<sup>10<\/sup>\u00a0B = 1024 B. Aquests prefixos es poden emprar en el camp de la tecnologia de la informaci\u00f3 a fi d\u2019evitar un \u00fas incorrecte dels prefixos SI.<\/span><\/p><\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<ul>\n<li><strong>Unitats no pertanyents a l\u2019SI l\u2019\u00fas de les quals \u00e9s acceptat pel sistema i estan autoritzades<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<div align=\"center\">\n<table id=\"table6\" class=\"tabla\" summary=\"Tabla de datos\" width=\"70%\">\n<tbody>\n<tr>\n<th style=\"background-color: #bf2e2e;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Magnitud<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2e2e;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Nom de la unitat<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2e2e;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">S\u00edmbol<\/span><\/th>\n<th style=\"background-color: #bf2e2e;\"><span style=\"font-size: medium; color: #ffffff;\">Valor en unitats SI<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\" rowspan=\"3\"><span style=\"font-size: medium;\">Temps<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Minut<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">min<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 min = 60 s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Hora<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">h<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 h = 60 min = 3600 s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Dia<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">d<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 d = 24 h = 86 400 s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\" rowspan=\"3\"><span style=\"font-size: medium;\">Angle pla<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Grau\u00a0(a, b)<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u00ba<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1\u00ba = (\u03c0\/180) rad<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Minut<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u2019<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1\u2019 = (1\/60)\u00ba = (\u03c0\/ 10 800) rad<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Segon\u00a0(c)<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u201d<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1\u201d = (1\/60)\u2019 = (\u03c0\/ 648 000) rad<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u00c0rea<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Hect\u00e0rea<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">ha<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 ha = 1 hm<sup>2<\/sup>\u00a0= 10<sup>4<\/sup>\u00a0m<\/span><sup>2<\/sup><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Volum<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Litre\u00a0(d)<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">L, l<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 L = 1 l = 1 dm<sup>3<\/sup>\u00a0= 10<sup>3<\/sup>\u00a0cm<sup>3<\/sup>\u00a0= 10<sup>-3<\/sup>\u00a0m<sup>3<\/sup><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Massa<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">Tona<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">t<\/span><\/td>\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: medium;\">1 t = 10<sup>3<\/sup>\u00a0kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/\/wp-content\/uploads\/usu397\/2019\/03\/BOE-A-2010-927-C.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Enlla\u00e7 al Reial Decret 2032\/2009 (BOE n. 18, dijous 21 de gener de 2010)<\/a><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avaluant la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica: construcci\u00f3 i validaci\u00f3 d&#8217;una r\u00fabrica<br \/>\nDocument elaborat per l&#8217;\u00c0ngel Alsina,\u00a0 M. Abasta\u00a0 i I. Grabulosa i publicat per la revista Epsilon.<br \/>\nEs presenta una r\u00fabrica que avalua la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica a l&#8217;Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria a trav\u00e9s dels processos matem\u00e0tics de Resoluci\u00f3 de Problemes, Raonament&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/ambit-matematic\/suport_professorat_mat\/altres-documents\/\" title=\"Read Altres documents\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":4287,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-5062","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5062","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5062"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5062\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10301,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5062\/revisions\/10301"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cesire_historic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}