Lectures d’aula

Una narració que ens endinsa en el món egipci de fa cinc mil anys, els temps de la primera de les piràmides, del faraó Djoser i del seu savi conseller Imhotep… Un itinerari de recerca sobre l’aventura del coneixement i de la vida, de la mà del sr. Lauer i de la jove egiptòloga Claudine.
Per a 12-14 anys

Amb una Guia de Lectura que recull un conjunt de propostes de treball

“Nosaltres, que veníem de pagès, sort en vam tenir de les colònies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana”

“A les colònies teníem plat a taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat”

Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d’aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys.

Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius.D’aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n’emergeix una reflexió rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t’interpel·la i et modifica.

Premi Ramon Llull 2017

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.

Després d’haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l’època busquen desesperadament el sentit de les seves vides.

El temps de les cireres és una crònica que reflecteix la crisi de valors
provocada pel resultat de la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològic que tot plegat provocà. És també el retrat de tres generacions d’una família a partir de la qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana així com un magnífic retrat social de tota una època.

El protagonista de La calaixera Lluís XV, confessa que sent “una predilecció irresistible per totes les coses antigues, velles, ràncies”. El motiu que ens en dóna és que “allò vell ha viscut, ha vist moltes coses, té molt per contar.” Petita història d’una calixera. Recomenat per treballar a l’aula els canvis i les continuïtats al llarg del temps a partir d’un objecte, en aquest cas una calaixera.

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.

Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

Els tres tambors fem un viatge en el temps per explicar als xiquets que fou la Guerra Civil Espanyola. El llibre es basa en la història real d’un família catalana del bàndol republicà. La veu narrativa la posa la filla menuda que escriu un diari per contar-li ho tot al germà gran que se’n ha anat de colònies a França. Així els detalls es conten des de la ignorància, des de la visió d’una ment que encara no és capaç d’abastir allò que significarà la guerra. L’àvia, bona coneixedora, li ho recorda, es allò pitjor que pot ocórrer i que hem de fer el possible perquè no passe mai. Però la xiqueta es dona compte de les penalitats que passen, la por als bombardejos, la fam i les conseqüències de la guerra en els joves que van al front a lluitar.

El llibre narra la història real d’un noi la vida del qual va ser capgirada per l’arribada de la guerra. Ell també, com els adults, lluita cada dia: protegeix els cartells que conviden a la defensa de la República, ajuda a la seva mare a treballar, porta amb orgull el barret vermell que li va donar el promès de la seva germana abans d’anar-se’n a la guerra.

“Però no només em van robar la mare, també em van prendre la meva escola: li havien donat la volta com a un mitjó. Les classes eren en castellà, una llengua que jo no entenia; el mestre, vingut de Múrcia, se situava sempre entre el crucifix i la imatge del general; i nosaltres asseguts en pupitres de dos en dos érem corregits i castigats si ens sentien parlar en català. I jo, com que era fill de rojo…”

La col·lecció LA GUERRA DELS GRANS està formada per relats inspirats en històries reals explicades per homes i dones que van viure la guerra de 1936-1939, quan no eren ni massa petits per no adonar-se del que passava, ni prou grans per entendre la gravetat dels fets.

La novel·la està basada en fets reals de la immediata postguerra i contribueix des de la literatura a la recuperació de la memòria històrica de les víctimes de la repressió franquista. És una història novel·lada sobre el món rural centrada en el moviment dels maquis i la tragèdia que patiren els masovers del meu poble d’origen –Benassal- per haver-los donat suport; tot mitjançant la mirada d’una xiiqueta de 12 anys.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/xiquetasandalies.htm

La novel·la explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics.

Yolanda, una de les últimes víctimes de la Transició. Carlos Fonseca recupera en un llibre la història de la noia bilbaïna assassinada per l’extrema dreta el 1980

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.