Conferències de divulgació matemàtica (organitzades pel CESIRE-àmbit de matemàtiques)

RCZLUL C XYMRCZLUL: El joc dels missatges secrets (Matemàtiques i criptografia des de l’antiguitat a Enigma)

 

  • Conferència a carrec d’en Joan Jareño
  • Emesa en directe el dimarts, 1-12-2020 (19 h)
  • Aquesta conferència forma part d’un cicle d’activitats organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Congrés Català de Matemàtiques 2020 (C2EM). Col·labora, en la part tècnica, el CESIRE de l’àmbit de Matemàtiques.

Els processos electorals a l’Estat Espanyol (Matemàtiques i eleccions)

  • Enllaç de la presentació: https://ja.cat/biblioteques_c2em_marta_berini
  • Conferència de Marta Berini
  • Retransmesa en directe el dilluns, 30-11-2020 (19 h)
  • Aquesta conferència forma part d’un cicle d’activitats organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Congrés Català de Matemàtiques 2020 (C2EM) Col·labora, en la part tècnica, el CESIRE de l’àmbit de Matemàtiques.

Les matemàtiques en la màgia i viceversa

 

  • Conferència de Sergio Belmonte.
  • Retransmesa en directe els dies dimecres 9-12-2020 i dissabte, 12-12-2020 (10.30 h)
  • Aquesta conferència forma part d’un cicle d’activitats organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Congrés Català de Matemàtiques 2020 (C2EM). Col·labora, en la part tècnica, el CESIRE de l’àmbit de Matemàtiques.

L’hora del conte… matemàtic

  • 2 conferències: Una adreçada a nens i nenes a partir de 3 anys, i la segona, adreçada a nens i nenes a partir de 6 anys.
  • Activitat a càrrec de Paula López.
  • Dissabte, 19-12-2020 (10.30 h)
  • Aquesta activitat forma part d’un cicle organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Congrés Català de Matemàtiques 2020 (C2EM). Col·labora, en la part tècnica, el CESIRE de l’àmbit de Matemàtiques.

Quants peixos hi ha en un llac? Quants taxis en una ciutat?

Idees per activitats i projectes fent servir l’estadística.

  • Conferència a càrrec del professor Pere Grima.
  • Aquesta conferència va tenir lloc el 28 de gener de 2009 a la sala d’actes de l’edifici de Rosa Sensat.
  • Durada del vídeo: 60 minuts

Descripció

La percepció superficial que sovint es té de l’estadística no es correspon amb la seva rellevància en el món actual, ni amb la demanda efectiva que hi ha de professionals d’aquesta disciplina. L’estadística té un paper fonamental per avançar en el coneixement de gairebé tot, des de la recerca de nous medicaments fins als estudis sobre salut pública, dels estudis de mercat fins al control de qualitat, de l’anàlisi del medi ambient fins als estudis sobre literatura, música o pintura.

Pere Grima és professor de la UPC i vicedegà cap d’estudis d’estadística de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME). La seva especialitat és l’estadística industrial i les tècniques pel control i la millora de la qualitat, però li agrada dedicar part del seu temps a treballar en temes relacionats amb la divulgació de l’estadística. Recentment ha editat el llibre Fent servir l’estadística, publicat per l’FME i que conté un recull de 16 casos d’aplicació de l’estadística en àmbits molt diferents i explicats en un llenguatge no tècnic, alguns dels quals es van comentar durant aquesta conferència

Destinataris

Professorat d’educació secundària i de primària interessat en el tema.

Objectiu

Mostrar casos concrets on l’ús de l’estadística és fonamental per avançar en el coneixement.  Difondre exemples que poden ser útils per a les classes d’estadística de l’educació secundària


Matemàgia: com divulgar matemàtiques a través de la màgia

  • A càrrec del professor Fernando Blasco
  • Aquesta conferència va tenir lloc el dia 16 d’octubre de 2008 a la sala d’actes del Departament d’Educació.
  • Durada del vídeo: 82 minuts

Presentació en pdf

Introducció

Fernando Blasco és professor titular de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Madrid, i un gran interessat en la divulgació matemàtica. Ha participat en trobades com la Setmana de la Ciència de Madrid o la Setmana Europea de la Ciència y la Tecnologia de Ginebra. La seva altra gran afecció és la màgia i és membre de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme. El passat 2007 va publicar el llibre Matemagia on fa convergir els seus dos interessos.

Destinataris

Mestres d’educació infantil i primària i professorat de matemàtiques d’educació secundària.

Objectiu

Connectar màgia i matemàtica i donar a conèixer recursos lúdics motivadors per a l’aula.

Descripció 

A la xerrada es tracta sobre l’ús de jocs de màgia per a introduir alguns conceptes i idees matemàtiques, tot recreant una sessió d’il·lusionisme amb prediccions, aparicions, cartes, cordes, nusos… Els aspectes lúdics i divulgatius de les matemàtiques són el centre de la conferència.


Peccata Mundi: un programa de composició musical automàtica

  • Conferència a càrrec de David Juher (Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona).
  • Aquesta conferència va tenir lloc a la Sala d’actes del Departament d’Educació el 14 de maig de 2009
  • Durada del vídeo: 64 minuts

Descripció

Tota obra d’art és una combinació finita d’elements discrets. I, per tant, es pot expressar mitjançant una seqüència d’enters. Immensament llarga, però finita al capdavall. Tota peça musical de 2 minuts de durada, o tota pintura de 2 metres d’amplada per 2 metres d’alçada, té associada una seqüència numèrica única. Imagineu una màquina que admeti com a entrada una seqüència numèrica i que, aplicant les convencions utilitzades en la codificació, interpreti la corresponent peça musical de 2 minuts. El visitant que es passeja pel Museu de Totes les Seqüències Numèriques de Longitud N tria una seqüència a l’atzar, la introdueix a l’ordinador, i pels altaveus comença a sonar la melodia que hi correspon. Amb tota probabilitat, la melodia resultant serà horriblement dissonant o estúpidament repetitiva, i no tindrà cap sentit “humà”. La proporció de melodies amb un cert valor artístic, en el conjunt de totes les melodies possibles de 2 minuts de durada, és irrisòria. Una bona peça musical és una combinació de pautes predictibles i elements de sorpresa. Si es vol construir una aplicació que generi automàticament melodies amb un cert valor artístic, cal restringir seriosament les opcions combinatòries, però alhora, cal evitar que al cap de centenars d’audicions l’oient comenci a detectar patrons que es repeteixen amb freqüència. Peccata Mundi (David Juher,Departament IMA de la UdG, Xavier de Palau, Institut Nacional d’Estadística), una aplicació concebuda entre altres coses com un sistema d’ajuda a la composició musical, utilitza funcions caòtiques per compondre sense cap intervenció humana melodies d’entre 1 i 3 minuts de durada, impredictibles, no dissonants i “amb sentit”. En aquesta xerrada s’explicarà com s’ha construït l’aplicació i es faran algunes demostracions d’ús en directe.

Destinada a:Professorat de secundària de música, tecnologia i matemàtiques.


Mi pentágono de la belleza

  • A càrrec de Rafael Pérez
  • Aquesta conferència va tenir lloc el dia 22 de maig de 2008 a la sala d’actes del Departament d’Educació.
  • Durada: 107 minuts

Descripció

“Recrear” la belleza del mundo ha sido una tarea incesante que está plasmada en la Historia del Arte. Para lograrlo, han sido necesarios múltiples análisis, hechos en contextos muy diversos y variados, que han dado lugar a modelos teóricos que han permitido reflejarla en casos singulares.

La búsqueda de la belleza ha sido una constante en todas las culturas aparecidas en nuestro mundo. Es posible que esto se deba al hecho de que el ser humano ha sido siempre consciente de que nada feo ha sobrevivido largo tiempo, o quizá porque hemos aprendido que la belleza no es una característica permanente en quien la posee, quizá tal vez, porque, al ser una sensación, un concepto, una percepción, nuestro subconsciente nos incita a que no se escape, a que quede inmortalizada de algún modo y que no se pierda, de forma que podamos recrearnos en ella de forma continuada.

Aceptando que la belleza es una percepción, son nuestros sentidos quienes se encargan de recibir información que se convierte en conocimiento asociando formas, clasificándolas con infinitos criterios (color, forma, tamaño, olor, suavidad,…), rectificando imperfecciones y creando algoritmos de reducción a formas básicas, sencillas, que facilitan la comprensión. Cuando se recorre este camino de forma consciente, sentimos el goce de haber descubierto algo, de entenderlo, de haberlo interiorizado y ser capaces de reproducirlo cuando lo consideremos oportuno y que nos habilita para búsquedas o interpretaciones más complejas y, por tanto, más placenteras. Es curioso pensar que desde la búsqueda de la belleza podemos encontrar nuestra dimensión más humana cuando somos capaces de dominar eficazmente la complejidad del mundo ordenando su pluralidad y eliminando el caos. Como sostenía Pitágoras, todo es armonía y número, y como al eliminar el caos surge la armonía, quizá por eso soy matemático, porque he buscado esta forma de pensar que nos caracteriza para analizar lo que más me interesa: la belleza.


Zona mixta: literatura i matemàtiques

  • A càrrec de Màrius Serra
  • Aquesta conferència va tenir lloc el dia 6 de març de 2008 a la sala d’actes del Departament d’Educació.
  • Durada: 90 minuts

Descripció

L’Oulipo francès (Taller de Literatura Potencial) va néixer a la primeria dels anys 60 de l’aliança d’un grup de poetes (entre els quals Raymond Queneau i, posteriorment, Georges Perec i Italo Calvino) i el grup de matemàtics Bourbaki (capitanejat per François Le Lionnais). En aquesta conferència s’exploren els seus postulats bàsics a partir d’un seguit d’exemples ludolingüístics i literaris que ens permetran albirar la solidesa dels ponts que uneixen la cultura literària i la matemàtica. Es juga amb els llenguatges i es practica el que el jesuïta Miquel Batllori anomenava “l’humorisme transcendent”.


 

Share