{"id":1443,"date":"2013-11-13T13:01:13","date_gmt":"2013-11-13T12:01:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/ulldevent\/?p=1443"},"modified":"2013-11-13T13:01:13","modified_gmt":"2013-11-13T12:01:13","slug":"1443","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/general\/1443\/","title":{"rendered":""},"content":{"rendered":"

Els alumnes de 5\u00e8 estem treballant diferents tipologies textuals a l’hora de catal\u00e0 de moment us deixem amb una narraci\u00f3 de por que esperem que us agradi:<\/em><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

LES OMBRES DESCONEGUDES<\/span><\/b><\/p>\n

Era un dia de tardor assolellat.<\/span><\/p>\n

Era el 25 d\u2019octubre. La Laia la protagonista, viu en una \u00e8poca on no hi ha televisions, PSP, ordinadors, r\u00e0dios, tel\u00e8fons, cotxes, motos, autobusos. Per\u00f2 hi havia molta natura. En aquella \u00e8poca no existia\u00a0 <\/span>la paraula \u201ccontaminaci\u00f3 \u201c.<\/span><\/p>\n

Els transports\u00a0 <\/span>que hi havia eren carros amb cavalls. La gent anava al teatre i parlaven molt entre ells. No havien robatoris. Els carrers eren molt tranquils tan que els nens i nenes com la Laia, jugaven sols al carrer. La gent deixava la porta oberta, doncs tothom\u00a0 <\/span>confiava de tothom.<\/span><\/p>\n

La Laia<\/span> vivia en una casa molt gran de fusta trencadissa . Tenia moltes escales i finestres. La Laia tenia 8 anys. Cada nit , quan els pares dormien ,la Laia veia unes ombres estranyes i desconegudes, que li feien una mica de por. Estava desperta\u00a0 <\/span>fins que els ulls se li tancaven.<\/span><\/p>\n

Les ombres que m\u00e9s es repetien eren la d\u2019un home amb els ulls blaus fosforescents i amb el cabell negre que li arribava fins els peus. L\u2019altra era d\u2019un home amb trenes i amb uns dits fumejant.<\/span><\/p>\n

A la Laia sempre li deien, els seus pares, que aquelles ombres\u00a0 <\/span>no existien, que tot era cosa de la seva imaginaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aquell\u00a0 <\/span>mateix dia, 25 d\u2019octubre, la nena els hi va dir\u00a0 <\/span>als\u00a0 <\/span>seus pares i als seus amics :<\/span><\/p>\n

-Penso investigar, de quines\u00a0 <\/span>persones\u00a0 <\/span>s\u00f3n aquelles\u00a0 <\/span>ombres. <\/span><\/p>\n

Llavors una nit\u00a0 <\/span>va sortir\u00a0 <\/span>al passad\u00eds i va veure una ombra que caminava en direcci\u00f3\u00a0 <\/span>a la cuina i la Laia\u00a0 <\/span>va dir:<\/span><\/p>\n

-Atura\u2019t dona dels ulls blaus fosforescents !<\/span><\/p>\n

I llavors la dona va dir:<\/span><\/p>\n

-Qu\u00e8 et passa Laia,s\u00f3c la mare ! .<\/span><\/p>\n

El dia seg\u00fcent va veure l\u2019ombra de l\u2019home amb trenes i els dits fumejant i va resultar ser el seu pare.<\/span><\/p>\n

Des d\u2019aquell dia, la Laia va entendre que tenia una imaginaci\u00f3 molt poderosa i va pensar\u00a0 <\/span>que aix\u00f2 li serviria per poder escriure hist\u00f2ries que feien una mica de por.<\/span><\/p>\n

Quan va ser gran va ser una gran escriptora molt famosa arreu del m\u00f3n. <\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Anna Pascual Miquel 5\u00e8 <\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de 5\u00e8 estem treballant diferents tipologies textuals a l’hora de catal\u00e0 de moment us deixem amb una narraci\u00f3 de por que esperem que us agradi:<\/p>\n

LES OMBRES DESCONEGUDES
\nEra un dia de tardor assolellat.
\nEra el 25 d\u2019octubre. La Laia la protagonista, viu en una \u00e8poca… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1443","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1443","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1443"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1443\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipulldevent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}