ANDREA CASADESÚS CABRAL
El 7 de febrer la científica Andrea Casadesús Cabral ens va fer una xerrada a través d’una videotrucada perquè va ser el dia de la dona i la nena en la ciència.
Ens va explicar a què es dedica, quines aficions té, què fa en
el seu dia a dia, com i on treballa…
Ella va néixer el 23 de gener de 1995 a Esquirol (Osona), actualment té vint-i-nou anys.
L’Andrea és científica i treballa de biòloga. De petita era molt curiosa i sempre es feia moltes preguntes sobre diferents coses. Li agradava i li continua agradant molt la natura i els animals, que el seu preferit és el linx. Les seves aficions són: jugar a bàsquet, tocar el violoncel, fer rutes per la muntanya, passejar al seu gos entre altres.
El seu amor per la ciència li va transmetre la seva professora de biologia (la seva tia).
Durant sis mesos va viure al Perú, i anava a la selva amazònica a agafar mostres per estudiar els arbres. Per poder agafar mostres dels arbres no els podien escalar perquè els arbres feien entre 15 i 30 metres d’alçada i van trobar una solució. El que feien era agafar una corda molt llarga i en un extrem li lligaven un tronc. Agafaven el tronc i amb totes les seves forces el tiraven per sobre d’una branca i quan el tronc queia començaven a sacsejar l’arbre, quan queien algunes fulles les recollien i les estudiaven.
Després va tornar a Catalunya per fer un doctorat. Estudia la salut del sòl, és a dir del terra. Agafa mostres amb una eina que la clava a terra i les analitza. Sovint agafa un quadrat de ferro i el tira aleatòriament pel camp i quan cau, ha d’estudiar el que hi ha dins el requadre.
L’Andrea no treballa per cap empresa, però va a la Universitat de Vic treballa de 9:00 a 17:30 (amb parada per dinar)
També ens va parlar de la sequera. Ella opina que per culpa de la sequera el terra està molt sec i que hem de prendre mesures per evitar-la.
Una solució de les que estan investigant seria tapar el sòl amb fusta, llenya o deixar que creixin arbres i no talar-los.
El mateix amb el canvi climàtic. Per evitar-lo, en lloc d’anar amb cotxe als llocs, podríem anar amb bicicleta, caminant o amb transport públic, com l’autobús.
Ens va agradar molt a tots, i vam trobar que és una noia molt maca, simpàtica i molt atenta. Ens agradaria molt repetir-ho.
Text escrit conjuntament pels nens i nenes de 6è
