Aquest són els llibres il·lustrats que ens ha explicat la Isabel aquest mes de febrer:
Per E. Infantil: “EL LLEÓ I L’OCELL”,Marianne Dubuc
Sinopsi: Una bonica història d’amistat, la que protagonitzen un solitari lleó i un ocell .Un dia, l’ocell arriba malferit prop de la casa del lleó i aquest l’acull i en té cura; a canvi, l’ocell, li ofereix la seva companyia. Van passant els mesos i l’amistat entre ells creix, es fan inseparables i ho comparteixen tot. Són molt feliços. Passa l’hivern arriba la primavera i amb ella tornen els companys de l’ocell. Ha arribat el moment de dir adéu, l’ocell ja està curat i ha de migrar cap a terres més càlides. La vida continua, el lleó ho accepta però la es queda molt trist. El temps passa lentament sense la inestimable companyia del seu company però passen els mesos i torna l’hivern. I amb l’hivern, torna l’ocell? …
Un conte molt delicat, amb molt poques paraules i unes il·lustracions que parlen soles, transmeten l’alegria dels bons moments, el silenci de la solitud, la calma dels freds dies d’hivern i la dolçor de l’amor i l’amistat. Els sentiments omplen cadascuna de les pàgines d’aquest àlbum il·lustrat, fins i tot aquelles pàgines que són completament blanques i que el lector ha d’imaginar-se el que deu sentir el personatge en aquell precís moment.
De 1r a 3r de Primària: “JUGUEM?”. Ilan Brenman, Rocio Bonilla (il·lustradora)
Sinopsi: Els dibuixos aquarel·lats de Rocio Bonilla, narren cadascuna de les situacions en què en Pere, absort pel que veu en una pantalla o sent a través d’un reproductor, la tauleta tàctil, el mòbil o la consola tot i que els seus amics i la seva família el conviden a participar en els seus imaginatius jocs, ell prefereix seguir amb la pantalla. Aconseguiran que descobreixi tot el que s’està perden?. El valor del joc compartit amb els amics o la família enfront de les solitàries promeses fetes pels dispositius electrònics.
De 4t. a 6è de Primària ” L’ ELEFANT ENCADENAT” Jorge Bucay. Gusti ( il·lustrador)
Sinopsi: Des de que era molt petit, al protagonista de la nostra història li rondava una pregunta pel cap, per què l’ elefant del circ, un animal tan fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la que el lliguen després de la funció. Un dia, un amic molt savi li dóna una resposta. La voleu saber?….
Les il·lustracions són molt boniques; en Gusti barreja les aquarel·les amb el collage i el resultat és molt original. Utilitza colors foscos i apagats que ajuden a transmetre la tristesa de la història.
Tothom en algun moment de la vida fem com l’elefant del circ. Vivim lligats a estaques que ens limiten la nostre llibertat. Sovint pensem que no ho podem fer perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir.El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho.
