A finals dels anys 70 (del segle passat), la poblaci\u00f3 escolar d’Amposta va anar creixent de manera espectacular i la demanda de places escolars cada vegada fou m\u00e9s exigent.<\/p>\n
L’any 1979 s’inaugur\u00e0 el Col.legi P\u00fablic Mestre Agust\u00ed Barber\u00e0, per\u00f2 no era suficient per absorbir les sol.licituds de matr\u00edcula a l’ensenyament p\u00fablic.<\/p>\n
Aquest mateix any es decideix a l’Ajuntament la construcci\u00f3 d’un nou centre escolar. El Ministerio de Educaci\u00f3n d\u00f3na la seva aprovaci\u00f3 i el 1981 veu la llum. En una de les sessions del Consistori municipal s’aprova el nom que rebr\u00e0 el nou centre:\u00a0Innocenci Soriano-Montagut<\/a>, nom de qui \u00e9s un insigne pintor i escultor ampost\u00ed. Aix\u00ed, doncs, el mateix setembre de 1981 obre les portes al seu alumnat el Colegio P\u00fablico Soriano-Montagut. Comen\u00e7a com centre d’EGB, sense parvulari (els m\u00e9s menuts encara ocupaven les antigues Escoles Miguel Granell, les del parc).<\/p>\n L’aflu\u00e8ncia d’alumnat \u00e9s constant i es imprescindible la construcci\u00f3 de cinc aules prefabricades al pati d’esbarjo per tal d’acollir a tots els nens i nenes.<\/p>\n La matr\u00edcula va en augment (s’arriba als 872 alumnes i nivells quintuplicats). Mentre s’est\u00e0 constru\u00efnt un nou centre ( el Col.legi P\u00fablic Miquel Granell). Quan el 1990 s’inaugura aquesta nova escola, un nombre molt nombr\u00f3s d’alumnat del Soriano es traslladat, for\u00e7osament, al nou centre. Aix\u00f2 d\u00f3na pas a que puguin venir els parvulets. A partir d’aquest moment el nostre Centre queda normalitzat com Col.legi P\u00fablic Soriano-Montagut, un centre de doble l\u00ednia amb un total de cinc-cents i escaig alumnes.<\/p>\n Com que les condicions a les aules prefabricades no eren les m\u00e9s adients (humitats, manca de calefacci\u00f3, \u2026) es decideix l’ampliaci\u00f3 del centre. Comencen les obres el 1993 i el febrer de 1995 s’inaugura dita millora. Queda configurada aix\u00ed l’estructura definitiva del centre. Des del 1997, a partir de la introducci\u00f3 de l’ESO, es perden els nivells 7\u00e8 i 8\u00e8 i es disposen de m\u00e9s espais per a equipaments (aula de m\u00fasica, idiomes, inform\u00e0tica, biblioteca i d’altres) que fins aleshores no en dispos\u00e0vem. Ara de les aules prefabricades nom\u00e9s queda una (que va ser reformada l’any 2017) i s’utilitza com a gimn\u00e0s de psicomotricitat.<\/p>\n Ah!, una curiositat: el 1981 comen\u00e7\u00e0 l’activitat escolar al Soriano, per\u00f2 no fou inaugurat oficialment fins el 5 de desembre de 1987.<\/p>\n <\/p>\n Hist\u00f2ria d’Innocenci Soriano Montagut<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0Innocenci Soriano-Montagut Ferr\u00e9 (Amposta<\/a>, Montsi\u00e0<\/a>, 21 d’abril<\/a> de 1893<\/a> – 22 de novembre<\/a> de 1979<\/a>) era un escultor<\/a>, dibuixant, imatger, professor, catedr\u00e0tic i acad\u00e8mic catal\u00e0<\/a>, fill predilecte d’Amposta (1950<\/a>) i fill adoptiu de Tortosa<\/a> (1974<\/a>). \u00c9s un dels grans escultors de les Terres de l’Ebre. A m\u00e9s de la seva obra art\u00edstica destaca el seu treball com a professor de Belles Arts i la seva tasca en favor de la cultura. A Tortosa hi t\u00e9 dedicat un carrer al\u00a0barri del Temple\u00a0(\u00e0rea de\u00a0Vora Parc). N’hi ha un altre a Amposta i a m\u00e9s a m\u00e9s una Escola porta el nom\u00a0Soriano Montagut, \u00e9s a dir, la nostra escola.<\/p>\n Soriano-Montagut va iniciar la seva afici\u00f3 a l’escultura de ben petit, quan jugava a la vora del riu i modelava figuretes amb el fang. Per contribuir a l’economia familiar, ajudava al seu pare en la feina de carter. Li cridava l’atenci\u00f3 els dibuixos que il\u00b7lustraven les revistes i diaris que repartia als subscriptors. Quan podia recollir revistes velles, reta L’any 1914<\/a> va ingressar al servei militar, a la Brigada Obrera Topogr\u00e0fica, on va coincidir amb altres artistes. Durant tres anys tenia assegurada la manuntenci\u00f3, ja que la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica era molt prec\u00e0ria. L’any 1915<\/a> es convoc\u00e0 l’Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts i va decidir presentar-s’hi. Va comen\u00e7ar a modelar la figura d’un home nu, per\u00f2 com se li va acabar el fang i no disposava de mitjans econ\u00f2mics per comprar-ne m\u00e9s, va decidir deixar-lo en un tors. Despr\u00e9s el va passar a guix i el va presentar amb el nom de\u00a0Tors d’home<\/em>. Aquesta obra va ser premiada amb la tercera medalla i fou el primer guard\u00f3 de la seva vida.<\/p>\n L’any 1917<\/a> va presentar a l’Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts dues escultures,\u00a0Miner amb pic<\/em>\u00a0i\u00a0El carregador<\/em>. La segona va ser adquirida per la Casa del Pueblo de Madrid. Aquest mateix any va acabar el servei militar i tamb\u00e9 els estudis a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Art\u00edstics. Llavors va llogar un petit taller al carrer Ferraz, on es va volcar en la seva feina. Montagut pensava que per triomfar i aconseguir enc\u00e0rrecs s’havia de fer un nom i un prestigi que nom\u00e9s li podien donar les medalles i els concursos. Pel que fa al treball, l’escultor continuava la seva lluita en solitari, encoratjat per algun company i algun amic tortos\u00ed que el visitava i li escrivia per confortar-lo. El seu amic Josep Fab\u00e0, pintor tortosi i company de la mili, escrivia a la premsa tortosina les seves lluites i va recollir tot el que es va publicar d’ell i de la seva obra a la premsa de Madrid i de Tortosa. El pol\u00edtic tortos\u00ed Joaquim Bau va vistar un dia a l’escultor al seu estudi i, en veure la situaci\u00f3 tan prec\u00e0ria en que vivia, li va encarregar el que seria el primer treball de la seva carrera professional.<\/p>\n L’any 1918<\/a> va obtenir un premi d’honor a l’Exposici\u00f3 Nacional de Barcelona<\/a> amb una figura de petit format en bronze titulada\u00a0La m\u00fasica<\/em>. L’any 1919<\/a>, el pol\u00edtic Marcel\u00b7l\u00ed Domingo li aconsegu\u00ed una beca de la Diputaci\u00f3 de Tarragona per dos anys. La vida de Montagut s’anava consolidant entre premis i enc\u00e0rrecs.\u00a0 L’any 1921<\/a> va guanyar el Concurs Nacional amb la creaci\u00f3 del\u00a0bust\u00a0de la infanta Beatriu, filla del rei Alfons XIII, premi que li obr\u00ed les portes del Palau Reial per modelar-hi del natural el\u00a0bust. L’obra es conserva al Palau Nacional.<\/p>\n L’any 1923<\/a> es va convocar a Madrid un concurs internacional per fer un monument a la mem\u00f2ria del veterinari Dalmacio Garc\u00eda Izcara. Montagut va presentar juntament amb l’arquitecte Saamon de Val\u00e8ncia un projecte que va guanyar el concurs. El 1929<\/a>, dintre de la gran Exposici\u00f3 Internacional d’Ind\u00fastria, Art a Espanya i Esports, i amb l’obra\u00a0La besada<\/em>, va guanyar la tercera medalla. L’obra qued\u00e0 dipositada al Museu d’Art Modern de Barcelona.\u00a0 El 1932<\/a> va guanyar la primera medalla a l’Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts amb les figures\u00a0La meva mare<\/em>, en pedra i\u00a0Tardor<\/em>, en bronze.<\/p>\n Un any despr\u00e9s, el 1933<\/a> va obtenir una beca per a l’especialitat d’escultura a la Real Acad\u00e8mia de Bellas Artes de San Fernando. Aix\u00f2 li va permetre durant un any viatjar per Europa, Egipte i Turquia.<\/p>\n En arribar a Madrid despr\u00e9s del viatge es va dedicar a la doc\u00e8ncia i el 1935<\/a> va obtenir la pla\u00e7a de professor de modelatge a l’Escola d’Imatgeria de Salamanca<\/a>, on compaginava la doc\u00e8ncia amb l’escultura. L’any 1940<\/a> va ser nomenat director de l’Escola. El 25 de juny de 1940<\/a>, quan Montagut tenia quaranta-set anys, es va casar amb \u00c1ngeles Marcos Marcos, filla d’un empresari sal-mant\u00ed. El matrimoni va tenir dos fills, Miguel \u00c1ngel, nascut al juny de 1942<\/a> i Montserrat, nascuda el 21 d’abril de 1944<\/a>, el mateix dia i mes que el seu pare.<\/p>\n El 1945<\/a> va guanyar en oposicions la pla\u00e7a de professor de modelatge de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis art\u00edstics de Barcelona. Per\u00f2 la seva muller no va poder acompanyar-lo, ja que mor\u00ed uns mesos abans del trasllat a la capital catalana. A la primavera de 1947<\/a> es va presentar al concurs de la Medalla Julio Antonio convocada per la Diputaci\u00f3 de Tarragona, on va guanyar el primer premi amb l’obra\u00a0Amor de mare<\/em>.\u00a0 Des que es va traslladar a Barcelona, en arribar les vacances escolars es traslladava amb la fam\u00edlia a Amposta per passar-hi l’estiu, on residia a la caseta dels seus pares. El 1950<\/a>, l’Ajuntament d’Amposta el va nomenar Fill Predilecte de la Ciutat.<\/p>\n L’any 1951<\/a> es va presentar a les oposicions convocades per accedir a la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic de modelatge d’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi<\/a> i les va guanyar. L’activitat que Montagut va desenvolupar a Barcelona<\/a> durant els divuit anys que va durar la seva segona estada fins que es va jubilar com a professor va ser intensa. Combinava el treball d’enc\u00e0rrec i el de lliure creaci\u00f3. L’any 1954<\/a>, l’Ajuntament d’Amposta li va encarregar un relleu al\u00b7leg\u00f2ric de les Terres de l’Ebre, que actualment es troba a una paret frontal pujant les escales de l’Ajuntament. El 1955<\/a> La Banda de M\u00fasica de La Lira Ampostina<\/a> \u00e9s bene\u00efda la nova Senyera, dissenyada per l’escultor Innocenci Soriano-Montagut.<\/p>\n El 1963<\/a>, a l’edat de setanta anys, es va jubilar com a professor i des d’aleshores es va dedicar nom\u00e9s a fer d’escultor.<\/p>\n El 1969<\/a> va presentar a Tortosa un recull de la seva obra. Un any despr\u00e9s aquesta exposici\u00f3 va ser portada a Salamanca. El 1970<\/a> va ser nomenat acad\u00e8mic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, en representaci\u00f3 de la prov\u00edncia de Tarragona.<\/p>\n L’any 1974<\/a>, a proposta del claustre de professors de l’Escola-Taller d’Art de Tortosa, va ser nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat. L’Ajuntament de la capital del Baix-Ebre li va encarregar un monument per a la pla\u00e7a Corona d’Arag\u00f3. Els darrers anys de la seva vida els va passar treballant en aquest projecte.<\/p>\n L’any 1978<\/a>, quan l’escultor encara era viu, l’Ajuntament d’Amposta va col\u00b7locar una l\u00e0pida commemorativa a la casa on va n\u00e9ixer. Montagut va morir a Lleida el 22 de novembre de 1979<\/a>, als vuitanta-sis anys d’edat. L’Ajuntament d’Amposta, en Ple Extraordinari del 30 de novembre de 1979<\/a>, va prendre l’acord de posar el nom de l’escultor al centre escolar que es constru\u00efa en aquells moments a la ciutat.<\/p>\n L’art i l’ensenyament foren la finalitat fonamental de la llarga vida de Montagut. Sentia l’escultura i la concebia \u00edntegrament, com una filosofia i una meditaci\u00f3 del m\u00f3n que l’envolt\u00e0, com una disciplina quotidiana de treball. Va ser un gran artista i un creador fecund<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hst\u00f2ria de l’Escola Soriano-Montagut\u00a0 A finals dels anys 70 (del segle passat), la poblaci\u00f3 escolar d’Amposta va anar creixent de manera espectacular i la demanda de places escolars cada vegada fou m\u00e9s exigent. L’any 1979 s’inaugur\u00e0 el Col.legi P\u00fablic Mestre Agust\u00ed Barber\u00e0, per\u00f2 no era suficient per absorbir les sol.licituds de matr\u00edcula a l’ensenyament […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1211,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/1211"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipsorianomontagut\/wp-content\/uploads\/usu1929\/2019\/01\/inocenci.jpg\")
<\/a>llava els dibuixos, els enganxava sobre una fusta, amb una serra petita ho retallava i amb un enformador intentava donar-los relleu. Aix\u00ed va ser com va introduir-se al m\u00f3n de l’art i va afeccionar-se als dibuixos dels artistes catalans de l’\u00e8poca. La mare va adonar-se’n de la forta vocaci\u00f3 que mostrava el seu fill per l’escultura i va conv\u00e8ncer el seu marit per enviar a Innocenci a ampliar els seus coneixements a Tortosa, on vivien uns familiars. Als dotze anys el van col\u00b7locar d’aprenent al taller de l’escultor Ramon Sabater<\/a> i a les nits anava a dibuixar al taller de Ramon Cerveto<\/a>. Aviat Tortosa se li va fer petita i el mateix Cerveto aconsell\u00e0 als pares que el millor seria que Innocenci marx\u00e9s a Barcelona<\/a> per continuar la seva formaci\u00f3. El 1907<\/a> va comen\u00e7ar a treballar a un taller d’imatgeria de Barcelona i a les nits anava a classe a Taller d’Arts i oficis Art\u00edstics<\/a> (l’Escola Llotja de Barcelona) on va coincidir amb el pintor Joan Mir\u00f3<\/a>. Tamb\u00e9 es trob\u00e0 amb en Santiago Costa i Vaqu\u00e9, que estava d’aprenent d’escultor com ell i amb qui m\u00e9s tard es retrobaria a Madrid, arribant a sorgir entre ells una gran amistat. El 1908<\/a>, Innocenci va despla\u00e7ar-se a Amposta per veure a la fam\u00edlia i se li va presentar l’ocasi\u00f3 de realitzar un\u00a0bust\u00a0a Arturo Sagrist\u00e0 Pedrell. Aquesta escultura es pot consider la primera obra d’envergadura que va realitzar.<\/p>\n