El barri de Sant Julià forma part del sector de Ca n’Oriac, un territori d’origen agrícola vinculat a la masia de Ca n’Oriac, documentada des de l’edat mitjana. Aquest espai va mantenir un caràcter rural fins a mitjans del segle XX, quan la industrialització de Sabadell va provocar una transformació profunda del territori.

Entre les dècades de 1940 i 1960, el barri va viure un fort creixement demogràfic arran de l’arribada de població immigrant, principalment del sud de l’Estat espanyol. Aquest creixement ràpid i sovint desordenat va comportar una manca significativa d’infraestructures i serveis bàsics, especialment educatius. Davant d’aquesta situació, el veïnat va desenvolupar una forta consciència col·lectiva i una vida associativa activa, reclamant equipaments públics.

En aquest context, a finals dels anys seixanta i durant els setanta es van crear diversos centres educatius al barri. L’Escola Sant Julià, inaugurada el 1976, va néixer per donar resposta a la creixent demanda d’escolarització i oferir una educació pública i de qualitat, esdevenint un element clau de cohesió social i educativa.

La progressiva implantació de serveis públics, biblioteca, equipaments culturals i esportius, serveis socials, centres de salut i espais educatius i de lleure ha contribuït decisivament a la transformació del barri i a la millora de les oportunitats educatives i culturals, adaptant-se a la diversitat de nacionalitats i cultures presents al territori. Aquest llegat comunitari continua sent central en la identitat de l’escola, compromesa amb una educació inclusiva, cohesionadora i transformadora.