“Jo vaig amb mi” ens explica la hist\u00f2ria d’una nena que vol ser amiga d’un altre nen de la classe, per\u00f2 aquest “no la veu”. Ella intentar\u00e0 canviar el seu aspecte f\u00edsic i treure’s els “pardals del cap” per aconseguir que la miri. Ho aconseguir\u00e0? Una hist\u00f2ria que posa \u00e8mfasi el valor d’estimar-nos tal com som, sense voler canviar per res ni per ning\u00fa. Aprendre a estimar-nos sempre ser\u00e0 el millor cam\u00ed per aconseguir tot all\u00f2 que ens proposem. Amb els “Clic-cloc” n’hem estat parlant i aprofitant que estem treballant una situaci\u00f3 d’aprenentatge relacionada amb el cos, ens hem emmirallat i hem fet una fotografia de la part del nostre cos que m\u00e9s ens agrada: els llavis perqu\u00e8 ens agrada pintar-los, les mans perqu\u00e8 ho poden tocar tot, les cames perqu\u00e8 corren molt i ens porten a molts llocs, els ulls perqu\u00e8 els tinc molt macos, les dents perqu\u00e8 masteguen, els peus perqu\u00e8 ens agraden les nostres sabates… Per acabar i mirant la fotografia, hem reprodu\u00eft la part del nostre cos amb fang, prenent consci\u00e8ncia d’aquesta part del nostre cos tot representant-la! <\/p>\n