L’escola rural

L’escola rural ha rebut, com les del medi urbà, l’arribada dels nouvinguts enriquint el centre i ampliant la diversitat. Però no ha la seva filosofia, la seva catalanitat.

De vegades, encara que de manera inconscient, no es valora prou les seves característiques, tal i sent un referent: atenció individualitzada, ja que dins la mateixa aula hi ha alumnes de diferents edats i nivells; l’atenció a la diversitat és el seu fort, així com també la seva pedagogia arrelada al poble i a l’entorn.

L’estiu del 1988, el govern va crear les ZERs (zones escolars rurals).

Cadascun dels centres té una mínima plantilla fixa de metres, que es completa amb professorat especialitzat (en educació especial, música, educació física) L’anglès aquest curs ha passat a ser un mestre del centre.

Les families tenen en el món rural una gran implicació, ja que aquest té una altra manera de veure les coes, i el tracte resulta molt més familiar. Així a Lliurona (alta Garrotza) els pares i mares van construir unes instal·lacions precàries però que en un principi serviran d’escola. Volien una escola rural pels seus fills.

Rosa M. Andreu i Rabassó

Directora de l’Escola de Sant Jaume de Bràfim