Rivo Rubeo, referent a riu vermell, antic top\u00f2nim de Rub\u00ed, \u00e9s el nom que va adoptar l’escola en la seva creaci\u00f3, malgrat que la Riera de Rub\u00ed es troba a uns 1000 metres aproximadament de l\u2019empla\u00e7ament del Centre, es va escollir aquest top\u00f2nim, ja que la Riera \u00e9s un dels elements centrals (per no dir el que m\u00e9s) del que ha estat i \u00e9s Rub\u00ed. M\u00e9s tenint en compte que cap altre equipament p\u00fablic o privat de la ciutat l\u2019ha utilitzat mai fins al moment, i que \u00e9s cabdal que el Rub\u00ed del segle XXI dignifiqui i recuperi la Riera com un eix c\u00edvic i natural, retrobant la integraci\u00f3 i l\u2019harmonia que hist\u00f2ricament ha existit entre la poblaci\u00f3 i aquest curs d\u2019aigua.<\/p>\n
A la conflu\u00e8ncia dels barris: la Perla, Can Serrafoss\u00e0, Els Avets, Can Fatj\u00f3, Sant Jordi Parc i Xercavins la construcci\u00f3 de l’edifici es va tancar en dues fases; el curs 2007-08 es va posar en funcionament l\u2019edifici d\u2019Educaci\u00f3 Infantil, despr\u00e9s de passar un any d\u2019inquilins a l\u2019Escard\u00edvol; el curs seg\u00fcent es va acabar l\u2019edifici d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n
L’any 2016 l’escola va celebrar el seu des\u00e8 aniversari. A trav\u00e9s d’una comissi\u00f3 mixta de docents i fam\u00edlies es van dissenyar un total de deu activitats clau que es van dur a terme a cavall dels cursos 15-16 i 16-17. El des\u00e8 aniversari del centre va significar la presa de consci\u00e8ncia dels trets d’identitat del centre. Uns trets que s’havien desenvolupat al llarg d’aquells primers deu anys de vida i que, com un infant de deu anys, ja es manifestaven en la personalitat de l’escola. Aquests trets ens van portar a la creaci\u00f3 de deu superherois i superhero\u00efnes, d’acord amb aquests deu principis, que ajuden a il\u00b7lustrar la manera de ser i de fer de la fam\u00edlia del Rivo. Posteriorment, el Projecte Educatiu de Centre va recollir aquests principis de manera que queden definits i emparats per la filosofia del centre.<\/p>\n
Pel que fa a l’edifici, a m\u00e9s de les aules per a cada grup, l’escola compta amb els seg\u00fcents espais complementaris: aula de psicomotricitat, de m\u00fasica, de lleng\u00fces estrangeres i biblioteca, espais pels desdoblaments de grup, tutories, menjador, cuina i gimn\u00e0s.<\/p>\n
A l’exterior: pati, pistes esportives, hort i jard\u00ed.<\/p>\n
Rub\u00ed \u00e9s un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vall\u00e8s Occidental. Es troba situat a la vall de la Riera de Rub\u00ed, i limita al nord amb Terrassa i Ullastrell, al sud amb Sant Cugat del Vall\u00e8s, a l’oest amb Castellbisbal i a l’est amb Sant Quirze del Vall\u00e8s .<\/p>\n
El nom actual prov\u00e9 de la seva denominaci\u00f3 en llat\u00ed, Rivo Rubeo, tradu\u00efble per riu vermell i s’ent\u00e9n que aquesta fa refer\u00e8ncia a la Riera de Rub\u00ed, el principal curs d’aigua que travessa el municipi de Rub\u00ed i un dels principals afluents de la part baixa del Llobregat. L’adjectiu vermell probablement fa refer\u00e8ncia a les tonalitats rogenques que deuria agafar l’aigua d’aquest curs com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’arrossegament de part\u00edcules d’argila de la seva conca. Si m\u00e9s no, a la meitat sud del terme de Rub\u00ed i en concret al marge dret de la Riera, les argiles de tonalitats marcadament vermelles esdev\u00e9n les litologies principals d’aquest \u00e0mbit, que engloba les terres de Mas Jornet, Can Pi de Vilaroc o de Can Balasc, entre d’altres. La domin\u00e0ncia del vermell \u00e9s tal que part d’aquest \u00e0mbit s’havia conegut popularment com a l’infern.<\/p>\n
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l’actual Rub\u00ed foren a Can Fatj\u00f3 i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar els seu poblat emmurallat i amb torres al tur\u00f3 de Can Fatj\u00f3 al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberorom\u00e0. Durant la dominaci\u00f3 romana va ser un nucli estable de poblaci\u00f3 dedicat fonamentalment a l’agricultura. El poblat ha desparegut completament.<\/p>\n
A partir de la mort de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s\u2019hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidaci\u00f3 d’una primera l\u00ednia de conquestes, per\u00f2 sempre amb una \u00e0mplia zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de poblaci\u00f3. La primera refer\u00e8ncia escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l’actual Rub\u00ed, data de l’any 986 al voltant del l’Esgl\u00e9sia de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Gen\u00eds, tamb\u00e9 conegut com a CastroRioRubeo, localitzat al costat de l’ermita de Sant Gen\u00eds (les seves restes es poden encara observar, a un centenar de metres a ponent de les ru\u00efnes de l’ermita de Sant Gen\u00eds).<\/p>\n
L’any 1233 Berenguer de Rub\u00ed obt\u00e9 una autoritzaci\u00f3 per part del rei Jaume I per tal d’aixecar un nou castell, el Castell de Rub\u00ed quedant el del tur\u00f3 de Sant Gen\u00eds definitivament abandonat.<\/p>\n
A finals del segle XIX i principis del segle XX, en el context de la revoluci\u00f3 industrial, la ciutat experimenta la seva primera gran expansi\u00f3, passant d’una economia basada en l’agricultura, a un model mixt amb la construcci\u00f3 d’ind\u00fasries t\u00e8xtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l’Escard\u00edvol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l’arquitecte Llu\u00eds Muncunill, deixeble d’Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n
L’arribada del ferrocarril el 1919 amb la l\u00ednia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s’ocupi la zona propera a l’estaci\u00f3. Fruit de la riquesa de l’emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d’estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s’impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l’arquitecte C\u00e8sar Martinell.<\/p>\n
La ind\u00fastria, contr\u00e0riament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcci\u00f3, t\u00e8xtils, del metall i l’electr\u00f2nica, que s’agrupen en diversos pol\u00edgons industrials (Cova Solera, Can Jard\u00ed, La Llana, Can Ros\u00e9s,…). Aquesta industrialitzaci\u00f3 va anar acompanyada d’un vertigin\u00f3s creixement demogr\u00e0fic a partir de la d\u00e8cada dels seixanta, amb la immigraci\u00f3 massiva d’immigrants procedents del sud espanyol. Si a comen\u00e7aments dels seixanta Rub\u00ed amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.<\/p>\n
Rub\u00ed va perdre gaireb\u00e9 tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades, causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de v\u00edctimes i la conseq\u00fcent destrucci\u00f3 dels barris constru\u00efts en precari a la llera de la riera. Des d’aleshores nom\u00e9s subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.<\/p>\n
L’arribada de poblaci\u00f3 d’altres ciutats catalanes i les onades immigrat\u00f2ries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d’ \u00c0frica i el sud i centre d’Am\u00e8rica fan de Rub\u00ed una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que nom\u00e9s un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vall\u00e8s Occidental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Rivo Rubeo, referent a riu vermell, antic top\u00f2nim de Rub\u00ed, \u00e9s el nom que va adoptar l’escola en la seva creaci\u00f3, malgrat que la Riera de Rub\u00ed es troba a uns 1000 metres aproximadament de l\u2019empla\u00e7ament del Centre, es va escollir aquest top\u00f2nim, ja que… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":684,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/684"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiprivorubeo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}