*o el que més s’hi assembli?
L’aparició de la COVID-19 va comportar estipular una sèrie de mesures higièniques als centres educatius, entre elles, el fet d’evitar que el calçat de casa entrés a l’escola. Aquest fet va precipitar un aspecte que portàvem temps valorant de dur a terme a l’escola, que és el fet d’anar descalços (o el més semblant possible).
Des de l’equip volem compartir amb vosaltres els beneficis que té el fet d’anar descalços, tant per la canalla, com per als adults. Com s’esmenta en aquest article (que us recomanem que llegiu), anar descalços:
- Afavoreix la formació de l’arc del peu, evitant així l’aparició dels peus plans.
- Té beneficis sobre el desenvolupament muscular a la zona del peu i del turmell, fent prevenció de lesions derivades de l’esport o els jocs.
- Proporciona sensació de llibertat.
- Ajuda a desenvolupar els sentits de l’infant, que és capaç de descobrir més experiències sensitives amb els peus en contacte directe amb la natura. Els infants estaran provant sensacions de temperatura, textures, etc., que afavoreixen el seu desenvolupament psicomotor.
A L’ESCOLA, PEUS LLIURES!
Els nens i nenes passen moltes hores a l’escola i, tenint en compte el que us acabem d’explicar, sabem que oferir-los un espai de “peus lliures” és beneficiós per a ells i elles.
Recomanem anar descalços, amb mitjó antilliscant, o amb un calçat que s’assembli al màxim a l’anar descalços. I, de cara al fred, el mateix, tot assegurant el confort tèrmic dels nens i nenes.
A més de tot això, la neteja de l’escola també en queda afavorida ja que entren menys elements de brutícia.
Convidem aquelles famílies que hi trobin inconvenients o dubtes, que ho comentin amb la seva tutoria, per tal de trobar una solució que s’adequi a la normativa.
FORA DE L’ESCOLA, QUIN SERIA EL MILLOR CALÇAT PER A UN INFANT?
D’entrada, el calçat ha de quedar subjecte al peu. Però, a més:
- Que sigui un calçat que deixi lliure el moviment del turmell. Fixar aquesta part de la cama de l’infant no li donarà més estabilitat i li farà mal.
- Que sigui una sabata que no estrenyi el peu. No es tracta d’empresonar el peu. La part del darrere del calçat NO ha de ser molt dura o rígida.
- Que la sola del calçat sigui flexible i antilliscant, d’un gruix d’entre 3 i 5 mm. Perquè el peu tingui llibertat de moviments, la part davantera del calçat ha de poder ser doblegada amb les mans amb facilitat.
- Que la punta del calçat sigui rodona i ampla per permetre que els dits es moguin per dins.
- Que el calçat sigui d’un material natural com pell o cuir, si és possible, ja que permet als peus transpirar millor, i que no fan mala olor .
- Que el tancament sigui amb velcro perquè sigui més fàcil per als nens i nenes aprendre a posar-lo o treure’l.
Sabem que és molta informació i moltes variables a tenir en compte. Si creieu que voleu seguir informant-vos i actualitzar-vos en aquest tema, la podòloga Neus Moya, explica tot això i més en el seu compte d’instagram, de forma molt entenedora. A més, analitza tot tipus de calçat i marques per a totes les butxaques, facilitant a les famílies aquells models que troba més adequats per a la canalla.
I, PERQUÈ NO VOLEM QUE PORTIN CALÇAT TIPUS CROCS?
En aquest vídeo, la podòloga Neus Moya, explica el perquè. El problema principal és que el peu no queda subjectat correctament (encara que tingui la tira que va al turmell), fent que qui el porti hagi de “xancletejar” o posar els peus en “urpa”, de manera que el peu queda en tensió sempre que caminem.
Per tant, aquest calçat, si es porta, es recomana que sigui per a estones curtes, i no és el cas de l’escola. En passar tantes hores al centre, no creiem convenient que un nen o nena porti un calçat que, a la llarga, pugui perjudicar el seu creixement i desenvolupament.
De tot plegat, us recomanem la lectura d’aquest article i dels articles que en aquest mateix es recomanen.
I, en aquest altre article podreu llegir la recomanació d’anar descalços per a persones adultes.
