UNA ESCOLA QUE MILLORA ÉS UNA ESCOLA QUE APRÈN…Un Dia a La Sala De Psico- Educació Infantil

Com és un dia al racó de “Psico” de la nostra escola? Els infants assisteixen al racó prèvia tria de les mestres a l’aula, garantint així l’assistència de tots els infants. El joc és el mitjà pel qual els nens s’expressen i mostren les seves necessitats més primàries, donant-nos informació del moment maduratiu pel que estan passant. El paper del mestre és acompanyar en el procés de creixement (motriu, afectiu i cognitiu)  intervenint i fent avançar les seves possibilitats, sent l’objectiu fonamental oferir als infants situacions que li permetin viure emocionalment l’espai, els objectes i la relació amb els altres.

Les sessions s’estructuren seguint la línia de treball de Bernard Aucouturier (Pedagog francès, creador de la pràctica psicomotriu). Els infants arriben a la sala molt contents i emocionats i es preparen per treure’s les sabates.  Seguidament es posen els mitjons de Psico i entren a la sala.  Ens posem en rotllana i donem la benvinguda als infants, anomenant-los pel seu nom donant identitat i protagonisme a cadascun d’ells.  Es dóna un espai de temps curt per si hi ha algú que vol exposar alguna cosa i comencem recordant les normes de la sala. Normes que garanteixen un bon ús de l’espai i dels seus materials i de la cura de les persones que hi som.

Seguidament, prenem consciència del nostre cos fent exercicis d’escalfament:  peus, cames, mans, braços, cap, coll, esquena, respiració…i ens preparem per tirar la paret de coixins construïda per l’adult.  El moment pulsional augmenta i la tensió emocional també.  Quan la mestra compta fins al número 3, els nens i les nenes surten corrent a destruir la paret, començant així el joc sensoriomotriu. Amb materials de diferents mides, utilitats i textures que donaran la possibilitat de mobilitzar les sensacions, emocions i to amb poques imatges mentals, que poc a poc s’aniràn multiplicant. Són jocs de seguretat i de descàrrega, de destrucció i construcció.

Mica en mica, es va elaborant la imaginació i comencen a endinsar-se en el joc simbòlic, on els objectes reals es van transformant en objectes simbòlics (per exemple, fer servir un “xurro” com si fos un cavall).  A través del joc simbòlic, el nen o la nena afirma la seva identitat establint un recorregut intel·lectual no conscient, que mobilitza el desenvolupament de la intel·ligència.

Quan han passat aproximadament 45 minuts del joc, s’avisa de que queden 5 minuts per començar a recollir i fer la representació  gràfica, on es passa del “plaer de fer al plaer de pensar” .  Aquesta activitat permet al nen distanciar-se de l’acció i de les emocions viscudes en moments anteriors. Depèn de la intenció del mestre i del moment, es poden proposar diferents activitats individuals, petit o gran grup:  jocs de construcció amb fustes, dibuix, plastilina, llegir un conte o cantar una cançó. Es verbalitza que la sessió d’avui ja ha finalitzat, sortim de la sala i ens posem les sabates per tornar a l’aula.

“El desenvolupament de la personalitat de l’infant i de la seva intel·ligència, necessita d’organització i estructuració del propi jo i del mon, a partir  de vivències i d’experiències viscudes.  Per això, la psicomotricitat es centra  en conèixer l’infant a partir de l’activitat motriu per descobrir l’estructura simbòlica a partir de l’acció espontània”.(Arnaiz, Rabadán, & Vives, 2008)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>