La resposta és: no sempre!!!
Molts són els estudis que demostren que cal estructurar la relació entre l’alumnat per tal de garantir l’aprenentatge de cadascun del membres dels equips. Dit en paraules planeres, diríem que ningú neix ensenyat i que, per tant, cal una intervenció deliberada del mestre a l’organitzar i desenvolupar una d’aquestes situacions d’aprenentatge anomenades “aprenentatge entre iguals”.
Això és el que fa el programa Reading in pairs que es desenvolupa a la nostra escola a sisè i que té com objectiu aprendre Anglès de forma cooperativa. Aquest és un programa promogut per GRAI (Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals) de la UAB que es ve desenvolupant a Catalunya des de fa sis anys en més de 40 centres.
En aquest programa el mètode d’aprenentatge cooperatiu utilitzat és la “tutoria entre iguals”, basat en l’organització de l’alumnat en parelles. Les parelles d’alumnes realitzen una sessió setmanal d’aquest programa en base a uns fulls d’activitats que inclouen un text i unes preguntes de comprensió lectora. L’objectiu és que ambdós membres de la parella aprenguin gràcies a la diferència de coneixement que hi ha a cada parella i ho fan gràcies a aquestes diferències, aconseguint que aquestes no siguin un problema sinó una font d’aprenentatge.
La majoria de nosaltres estaríem d’acord que l’alumne que sap una mica menys de cada parella (tutorats) poden aprendre ja que reben una ajuda constant i personalitzada de l’alumne que sap una mica més (tutor), que s’ha preparat el full prèviament.
Però, què passa amb l’aprenentatge dels tutors? Aprenen? Quan? Cóm?
Les recerques al voltant del tema ens indiquen que en aquestes situacions aprenen tutors i tutorats i en el programa Reading in pairstrobem diverses situacions en les que el tutors aprenen.
La primera la trobem en el moment de la preparació prèvia del full per part dels tutors. Aquests han de fer un bon esforç no només per fer el full sinó per anticipar dubtes, interrogants, etc. que els hi poden presentar els tutorats. Avui dia sabem que s’aprèn més si és per ensenyar després que si és per aprendre per nosaltres mateixos.
La segona situació la trobem quan els tutors han de detectar les errades dels tutorats ja que els demana una escolta activa i molta atenció.
Una tercera la trobem quan el tutors han de donar pistes per tal que els tutorats resolguin els erros i no donar la resposta immediata.
La màxima oportunitat d’aprenentatge per aquests tutors la trobem quan preparen fulls pels seus tutorats ja que elaborar materialsdidàctics és una molt bona forma d’aprendre.
Com dèiem al principi, cal organitzat les situacions d’aprenentatge entre iguals i si és això, segur que els nens i les nenes tenen oportunitats d’aprendre entre ells.
