EL X CONGRÈS DE SANT JORDI DE L’ESCOLA
Aquest any he pogut participar intensament en el X Congrés de Sant Jordi que l’Escola La Riera celebra cada curs per Sant Jordi.
La Direcció de l’Escola em va proposar ser «la persona convidada» i vaig acceptar de seguida, i vaig viure com un gran honor que em fessin aquest oferiment. Em van demanar que parlés dels orígens de l’Escola, ara que celebràvem el quinzè aniversari de la seva inauguració.
Us haig de confesar que em va costar molt preparar el discurs inicial. Vaig haver de plantejar-me què podia explicar a un públic tan heterogeni com el que tindria al davant : alumnes des dels tres als dotze anys, mestres i famílies. L’origen de la nostra escola no era un tema simple, hi havia molts aspectes importants dels que jo volia parlar:
.- La necessitat de segregar l’única escola inicial pel augment de la població de Ribes
.- La necessitat d’una escola suficientment petita com per a que tots els alumnes i professors podessin conviure i interactuar.
.- La necessitat de canviar el model educatiu de l’escola, incorporant totes les innovacions pedagògiques que ens arribaven des de la universitat.
.- Els sentiments i vivències per part dels pares, dels mestres, dels alumnes, de l’Ajuntament.
.-Com va ser d’intensa aquesta primera etapa i com els mestres podíem observar canvis molt positius en l’alumnat, que ens animaven a continuar amb l’ajut molt proper de la universitat.
Confiava en que les ments de tots els que m’escoltarien copsarien tota aquesta complexitat cadascú des del seu moment, com si disposessin d’una xarxa de pesca . Els més grans tindrien una xarxa molt atapeïda, plena de connexions i pescarien molt, els més xics alguna cosa pescarien.
En el moment de fer el discurs, mentre anava parlant, jo podia veure als meus peus els més petits que es movien com unes petites onades un dia de mar calmada, i molta més quietud en els més grans. Però tots van «saber estar» tot el temps que va durar el discurs.
L’endemà una nena de 5 anys em va veure pel carrer i em va venir a saludar:
«Bea, et vaig veure quan vas parlar»
«Vas entendre el que vaig dir?»
«Sí, que a Ribes, abans només hi havia una escola»
Després d’aquests moments inicials de benvinguda, salutacions i discurs va arribar l’hora de les ponències. Quan tots els assistents ens vam distribuir entre els 12 espais que estaven preparats, cada espai amb les seves sis presentacions, els seus mestres i els alumnes interessats en aquells temes, i van començar les conferències vaig sentir-me meravellada.
No era la primera vegada que assistia a un Congrés de Sant Jordi, però fer-ho com «persona convidada» em va permetre poder passejar per tots els espais i viure la gran qualitat de les presentacions, l’interès que tenien tots els temes, el treball previ realitzat pels conferenciants i les seves famílies, la fluïdesa de la comunicació dels que feien d’experts, les preguntes i comentaris tan adients dels assistents, en definitiva, el saber estar de tots. Arreu es respirava curiositat, interès, seriositat i benestar.
Vaig aprendre moltes coses que no sabia sobre Els submarins, La “ piedra” Rosseta, La transsexualitat, Els Americans a Ribes, Perquè les dones no podien votar.
Hagués volgut poder sentir tots els conferenciants amb calma i sense pressa però el temps va passar volant i era necessari poder trobar-nos tots junts per manifestar la nostra satisfacció i agraïments i desitjar-nos una bona Diada de Sant Jordi.
Va ser un matí intens, profund, màgic.
El nostre professor de la universitat Carlos Gallego, que ens va ajudar molt a dissenyar el projecte educatiu de la Riera, ens deia sempre «Si voleu saber si el que feu a l’escola és de qualitat, pregunteu-vos si aquesta activitat que fan els vostres alumnes es fa fora de l’escola, si forma part de la cultura i la vida de la societat fora de les parets de l’escola»
El Congrés de Sant Jordi és un congrés com qualsevol altre que es pugui fer organitzat per matemàtics, científics, psicòlegs…en la nostra societat. Fins i tot els alumnes porten una targeta identificadora enganxada a la roba, i es fa una aturada per recuperar forces en un esmorzar preparat per l’organització…petits i grans detalls el fan un congré de debò.
No es res estrany que, quan ja fa una pila d’anys va ser ell el convidat quedés gratament sorprès i meravellat!!!
Moltes gràcies i moltes felicitats a tota la Comunitat Educativa de l’escola Riera de Ribes.
Bea Castán
