IDEES / INDICACIONS
- Quines pautes seguir per ajudar a decidir?
- Com gestionar el sí i el no, quan dir que no?
- Què cal per no fer al fill o filla molt dependent? I com ajudar-lo a ser autònom?
- Com puc aprendre tècniques per posar límits?
- Com posar normes?
- Com trobar un equilibri, ni ser massa estricte ni massa tou?
- Com sabem què ho fem bé o malament?
IDEES / INDICACIONS
- Etimològicament; “decidir”: “de”, que significa separar i “cidir”“caedere”: tallar, trencar, etc. Prenen així el sentit de separar-se i prendre un camí nou, deixar enrere, perdre.
- Hi ha quelcom salvatge en la decisió, una separació, una pèrdua que permet un moviment nou. Aquest moviment implica un procés.
- Elegir del llatí “eligere”: escollir llegir, en aquest sentit és un acte educatiu d’aprenentatge.
- Un procés implica un temps i un continu d’assaig/error de manera particular per cadascú. Fent el seu camí amb uns referents, entenent aquest com a elements de referència: Què? Per què? Quan ? Com? Amb qui?. Passar per aquest procés implica un aprenentatge.
- Un pot decidir sobre allò que es pot responsabilitzar. Aquest és el límit sobre les eleccions del nostres fills.
- Allò que es pot conceptualitzar, es pot entendre… menjar verdura, preparar la motxilla… . Què es pot entendre i què no?. Podem establir nivells de decisió. Poder acompanyar en la construcció del sentit de l’elecció.
- Acompanyar per conèixer les variables de la decisió, per tal de poder-la conceptualitzar. Què es va menjar abans? Què pot menjar ara? La importància de la salut?, aquestes seran les vàlides per l’Infant, no d’altres que només des de l’adult es poden conceptualitzar. Construint els seus criteris per l’elecció.
- Per fer aquesta construcció simbòlica i poder conceptualitzar el món, els nens i les nenes han d’experimentar, aprendre, crear…, això requereix d’uns paràmetres previs transmesos a l’espai familiar.
- Des de l’ infància, des de la joventut, el que té sentit és allò pulsional, la satisfacció primera, per tant la decisió està associada al plaer, anar a dormir, posar-se el pijama, menjar sol/a. Per tant com a pares i mares hem de posar els marges clars per que es puguin manegar amb la frustració.
- En aquest moment tot el que és pulsional està en construcció, i per tant no hi ha una maduració total. La seva visió està orientada a seva satisfacció, per tant la decisió està vinculada al placer.
- No podem deixar un marge no possible de gestionar, ja que això provoca angoixa. Si no podem mantenir els marges clars i protectors, el nen o la nena poden fer un retrocés, reclamant un lloc infantil, per tant de no gestionar la frustració.
- És important que l’adult presenti el món d’una forma pautada, tot i que sabem que és difícil ajustar un ritme per cada subjecte particular, cal orientar-nos pels nostres objectius, què sabem dels fills, què és important per nosaltres, valors, ideals, etc.
- Es tracta d’un Procés no lineal en el temps.
- Definim la presa de decisions tenint en compte elements de la particularitat, davant de la mateixa informació cada fills elabora de manera diferent en el seu entorn més proper (espai familiar).
- Prendre una decisió és un moment de soledat, preparant-se pel darrer moment en què els fills/es deixaran de demanar la resposta als pares i mares. Seran propietaris de les seves decisions.
