![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipreixac\/wp-content\/uploads\/usu1230\/2024\/02\/MARI-CARMEN-scaled.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl passat 5 de febrer vam tenir la sort de rebre la Mari Carmen Villasclaras, \u00e0via de la Berta Dorado, alumna de 5\u00e8B. La Mari Carmen va viure en primera persona la nit de la riuada del 1962, que va provocar inundacions i va suposar la mort de 30 ve\u00efns de Montcada. La visita es va plantejar en format entrevista i els alumnes de 5\u00e8 es van convertir en periodistes per un dia i van fer un seguit de preguntes que l\u2019entrevistada va contestar amb molta sinceritat i emoci\u00f3.<\/p>\n
Sempre amb un somriure, la Mari Carmen va respondre les diferents q\u00fcestions dels alumnes. Aix\u00ed, vam saber detalls m\u00e9s personals, com ara que viu a Barcelona i que t\u00e9 dos fills i tres netes. Per\u00f2 sobretot, els nens i nenes de 5\u00e8 van voler saber qu\u00e8 va passar aquella nit i com ho va viure ella, amb els ulls d\u2019una nena de nou anys, encara petita, per\u00f2 ja conscient del perill. Ens va explicar que el seu pare estava a Barcelona i tant ella com el seu germ\u00e0 petit, de cinc anys, i la seva cosina de tres, que estava de visita, dormien al llit amb la seva mare. Un llit que els va salvar la vida, ja que surava. Pujades al matal\u00e0s van poder sortir de casa seva i, una a una, la seva mare, amb la galleda d\u2019un pou que tenien al pati i que feien servir per portar aigua a les diferents plantes de l\u2019habitatge, va poder pujar a les tres criatures a la segona planta, on vivien uns ve\u00efns que van anar rebent als nens al terrat. \u201cEncara no s\u00e9 com ma mare va poder arribar ella sola, pujant pels cables des del matal\u00e0s al terrat\u201d, explicava la Mari Carmen, emocionada.<\/p>\n
\u201cCasa meva, que havia estat el n\u00famero 16 del meu carrer, va passar a ser el n\u00famero 6 despr\u00e9s d\u2019aquella nit\u201d. I \u00e9s que des del terrat van poder veure com la for\u00e7a de l\u2019aigua enfonsava algunes cases, arrossegant amb ella als ve\u00efns, i pregant per tal que casa seva aguant\u00e9s. \u201cCreia que s\u2019acabava el m\u00f3n i nom\u00e9s podia pensar que jo m\u2019havia de salvar perqu\u00e8 havia estat una bona nena\u201d, explicava la Mari Carmen amb la veu trencada, recordant que havia anat a una escola de monges, i que pensava que arribava la fi del m\u00f3n. \u201cVaig caure m\u00e9s d\u2019una vegada del matal\u00e0s abans de pujar al terrat, i la meva mare em recollia agafant-me dels cabells. Des de llavors no he pogut banyar-me al mar o a la piscina ficant el cap a dins l\u2019aigua, nom\u00e9s si no cobreix\u201d, reconeixia.<\/p>\n
Va resultar una experi\u00e8ncia molt enriquidora on, tant la Mari Carmen com nosaltres, vam recordar aquell dia que pot semblar lluny\u00e0, per\u00f2 que els seus protagonistes recorden encara avui v\u00edvidament i que ha marcat tant les seves vides com la hist\u00f2ria recent de Montcada.<\/p>\n
Cliqueu la foto per veure’n m\u00e9s imatges<\/p>\n
<\/a><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipreixac\/wp-content\/uploads\/usu1230\/2024\/02\/IMG_6849-scaled.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"