{"id":21044,"date":"2024-05-21T11:21:24","date_gmt":"2024-05-21T09:21:24","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/?p=21044"},"modified":"2024-05-21T11:21:24","modified_gmt":"2024-05-21T09:21:24","slug":"fruita-a-lescola-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/portada\/fruita-a-lescola-3\/","title":{"rendered":"FRUITA A L&#8217;ESCOLA"},"content":{"rendered":"<p>Des del<strong> Pla de Consum de Fruita a les escoles<\/strong> finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea i la Generalitat de Catalunya avui s&#8217;ha comen\u00e7at a repartir als alumnes <b>gratu\u00eftament fruita fresca de temporada. <\/b>Aquests dies es repartiran: <strong>cirerols (cherry), albercocs,<\/strong> <b>pl\u00e0tans, peres i\u00a0 pomes vermelles.<\/b><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/fruita.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/cirerol.jpg\" \/><\/p>\n<p>El tom\u00e0quet Cherry, tamb\u00e9 conegut com a tomaca cherry, cirerol o cirerola, \u00e9s una varietat de tomaca menuda i redona. La tomaca cherry \u00e9s considerada com el possible ancestre immediat de la tomaca cultivada.<\/p>\n<p>La tomaquera \u00e9s una planta d&#8217;origen americ\u00e0. Es considera ori\u00fcnda d&#8217;Equador, Per\u00fa i la zona nord de Xile. Des d&#8217;all\u00e0 es va estendre cap al nord en temps precolomb\u00ed fins a M\u00e8xic, on va ser cultivat per primer cop i des d&#8217;on es va introduir a Europa va tenir lloc des de M\u00e8xic. Al principi, l&#8217;acceptaci\u00f3 del tom\u00e0quet a Europa va ser molt escassa perqu\u00e8 es relacionava amb algunes esp\u00e8cies de plantes verinoses i es cultivava \u00fanicament amb finalitats ornamentals. A mesura que aquesta idea va anar desapareixent, el consum de tom\u00e0quet va comen\u00e7ar a augmentar fins fer-se molt popular al segle XVIII, \u00e8poca en qu\u00e8 es va produir l&#8217;aparici\u00f3 de la salsa de tom\u00e0quet. No va ser fins al segle XX quan el seu cultiu es va estendre per tot el m\u00f3n.<\/p>\n<p>Existeixen gaireb\u00e9 cent varietats de tom\u00e0quets que es classifiquen segons el seu \u00fas, mida i forma, dividides totes elles en tom\u00e0quets per cuinar i tom\u00e0quets per a amanida.<\/p>\n<p>Els principals productors de tom\u00e0quet s\u00f3n la Xina, els Estats Units, Espanya, Turquia, Egipte i It\u00e0lia.<\/p>\n<p>El tom\u00e0quet \u00e9s un aliment amb escassa quantitat de calories. La major part del seu pes \u00e9s aigua i el segon constituent en import\u00e0ncia s\u00f3n els hidrats de carboni. Cont\u00e9 sucres simples que li confereixen un lleuger sabor dol\u00e7 i alguns \u00e0cids org\u00e0nics que li atorguen el sabor \u00e0cid caracter\u00edstic. El tom\u00e0quet \u00e9s una font important de certs minerals (com el potassi i el magnesi). Del seu contingut en vitamines destaquen la B1, B2, B5 i la C. Presenta tamb\u00e9 carotenoides com el licop\u00e8. La vitamina C i el licop\u00e8 s\u00f3n antioxidants amb una funci\u00f3 protectora de l&#8217;organisme hum\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des del Pla de Consum de Fruita a les escoles finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea i la Generalitat de Catalunya avui s&#8217;ha comen\u00e7at a repartir als alumnes gratu\u00eftament fruita fresca de temporada. Aquests dies es repartiran: cirerols (cherry), albercocs, pl\u00e0tans, peres i\u00a0 pomes vermelles.<\/p>\n<p>El tom\u00e0quet&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/portada\/fruita-a-lescola-3\/\" title=\"Read FRUITA A L&#8217;ESCOLA\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21045,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-21044","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21044","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21044"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21044\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21046,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21044\/revisions\/21046"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceippladedalt\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}