{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T10:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/?page_id=26"},"modified":"2021-11-11T15:42:58","modified_gmt":"2021-11-11T14:42:58","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<p><strong>HIST\u00d2RIA DE L\u2019ESCOLA<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019escola Municipal Tres Pins va n\u00e0ixer el curs 1984-85, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un llarg proc\u00e9s pedag\u00f2gic que va tenir per fil conductor la normalitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament de l\u2019alumnat sord. L\u2019obertura de l\u2019escola es va produir dins del proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de l\u2019anomenat Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic, centre espec\u00edfic per a l\u2019educaci\u00f3 d\u2019alumnat sord.<\/p>\n<p><strong>EL CENTRE MUNICIPAL FONOAUDIOL\u00d2GIC<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019edifici del Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic, que \u00e9s l\u2019actual de Tres Pins, es va inaugurar l\u2019any 1970 a Montju\u00efc, per\u00f2 l\u2019atenci\u00f3 als nens sords per part de l\u2019Ajuntament de Barcelona s\u2019inicia fa m\u00e9s de 200 anys. Aquesta atenci\u00f3 va comen\u00e7ar al Sal\u00f3 de Cent del mateix Ajuntament l\u2019any 1800 i va prendre diversos enfocaments i empla\u00e7aments en els anys posteriors: \u201cEscola Municipal de Sord-muts\u201d (1843), \u201cEscola Municipal de Cecs, Sord-muts i Anormals\u201d (1910), \u201cEscola Municipal de Sord-muts\u201d, a Vil\u00b7la Joana (1917) i a la Bonanova (de 1940 a 1970).<\/p>\n<p>Aquestes experi\u00e8ncies en l\u2019educaci\u00f3 dels infants sords tenien en com\u00fa que es desplegaven en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 especial i, per tant, el curr\u00edculum que s\u2019hi desenvolupava era diferent al de les escoles ordin\u00e0ries. Tamb\u00e9, l\u2019abordatge educatiu es feia exclusivament en llengua oral. La llengua de signes, si b\u00e9 es tolerava en determinades \u00e8poques com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 particular entre els alumnes sords, no estava considerada com a llengua.<\/p>\n<p>El Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic, en els primers anys, acollia els alumnes d\u2019arreu de la ciutat i rodalies en r\u00e8gim d\u2019educaci\u00f3 especial, des del moment del diagn\u00f2stic, 3-4 anys, fins als 17-18. El curr\u00edculum que es treballava era espec\u00edfic i amb poca connexi\u00f3 amb el de la poblaci\u00f3 escolar o\u00efdora.<\/p>\n<p>A m\u00e9s dels professors de sords que treballaven les \u00e0rees curriculars, on la llengua oral i el desenvolupament de la parla eren les prioritats, el centre comptava amb un equip de professorat especialitzat en tallers (impremta, confecci\u00f3, cer\u00e0mica, &#8230;).<\/p>\n<p>A finals dels anys 70, i dins del corrent que q\u00fcestionava l\u2019ensenyament especial, el professorat del centre va impulsar una reforma de plantejaments que tenia com a objectius la integraci\u00f3 escolar i la normalitzaci\u00f3 acad\u00e8mica de l\u2019alumnat sord. Aquests eren, en aquell moment, els dos eixos orientadors principals de l\u2019acci\u00f3 educativa que coincidien en el temps amb les experi\u00e8ncies d\u2019integraci\u00f3 dutes a la pr\u00e0ctica per altres institucions de sords de Barcelona i del pa\u00eds.<\/p>\n<p>En aquesta l\u00ednia, l\u2019administraci\u00f3 educativa municipal endeg\u00e0, a comen\u00e7aments dels anys 80, un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 del Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic.<\/p>\n<p>Primerament, amb els professionals del propi centre, l\u2019any 1982, es va crear el primer \u201cEquip d\u2019Integraci\u00f3\u201d que estava format per logopedes itinerants que atenien les necessitats educatives dels nens sords integrats a les escoles de la seva zona i que pertanyien a la xarxa p\u00fabliques de la ciutat.<\/p>\n<p>En aquest context, conseq\u00fcentment, va apar\u00e8ixer la idea de transformar l\u2019escola especial, \u201cel Fono\u201d, en una escola ordin\u00e0ria d\u2019integraci\u00f3 preferent de sords, d\u2019aqu\u00ed sorgeix \u201cTres Pins\u201d i es crea una nova escola pels nens o\u00efdors del barri.<\/p>\n<p><strong>ESCOLA INTEGRADORA<\/strong><\/p>\n<p>A l\u2019inici, al 1984, Tres Pins estava formada per:<\/p>\n<ul>\n<li>Una classe de Parvulari 4 anys, una de Parvulari 5 anys i una de 1r d\u2019EGB; cadascuna d\u2019elles amb 25 alumnes, dels quals un o dos eren sords.<\/li>\n<li>Unes 10 aules espec\u00edfiques formades per entre 6 i 9 alumnes sords que cursaven diferents nivells de l\u2019EGB adaptada.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En la pr\u00e0ctica, les classes d\u2019integraci\u00f3 i les aules espec\u00edfiques s\u2019articulaven com dues escoles que convivien en un mateix edifici. La llengua vehicular utilitzada pels alumnes sords era la llengua oral: catalana en les classes d\u2019integraci\u00f3 i castellana a les aules espec\u00edfiques. La llengua de signes (LSC), a la que encara s\u2019anomenava \u201cllenguatge m\u00edmic\u201d, era tolerada com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 privat entre els nois i noies de les aules espec\u00edfiques i en les situacions en les que servia per a la resoluci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n<p>Els alumnes sords integrats estaven a la classe ordin\u00e0ria amb el mestre tutor durant la major part de la jornada escolar. L\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica a les seves necessitats educatives es limitava a una hora di\u00e0ria de treball de llengua oral a c\u00e0rrec del logopeda. El model d\u2019atenci\u00f3 era similar al que realitzava l\u2019Equip d\u2019Integraci\u00f3 del \u201cFono\u201d, \u00e9s a dir, un o dos nens sords per aula i 4-5 hores d\u2019atenci\u00f3 logop\u00e8dica setmanals b\u00e0sicament fora de la classe i individual.<\/p>\n<p>La modalitat educativa de l\u2019escola descrita anteriorment va comen\u00e7ar a ser q\u00fcestionada per mestres i logopedes en els espais comuns de reflexi\u00f3, coordinaci\u00f3 i formaci\u00f3. En aquests espais s\u2019analitzaven les necessitats educatives de l\u2019alumnat sord i es promovia un model educatiu de car\u00e0cter constructivista. Tant en les aules d\u2019educaci\u00f3 especial com en les d\u2019integraci\u00f3 es constatava un lent desenvolupament de la llengua oral dels alumnes i un alt grau de desinformaci\u00f3, que comportava un acc\u00e9s lent i deficitari al curr\u00edculum a m\u00e9s de dificultats relacionals i emocionals.<\/p>\n<p>Partint d\u2019aquesta situaci\u00f3 un grup de professionals va iniciar la introducci\u00f3 de signes en el seu treball amb els nens sords com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 i com a vehicle d\u2019ensenyament &#8211; aprenentatge. Es comen\u00e7ava utilitzant els signes de la llengua de signes catalana (LSC) en el context d\u2019un input bimodal: el discurs est\u00e0 organitzat segons l\u2019estructura i la sintaxi de la llengua oral acompanyat i refor\u00e7at pels signes de la LSC.<\/p>\n<p>La hip\u00f2tesi de treball era que una modalitat comunicativa signada permetria normalitzar la situaci\u00f3 educativa dels alumnes sords ja que els donaria opci\u00f3 a poder participar i interactuar de manera natural, a copsar la informaci\u00f3 i els continguts escolars i a generar llenguatge espont\u00e0niament. Les primeres experi\u00e8ncies es van desenvolupar en les aules espec\u00edfiques on les problem\u00e0tiques abans esmentades eren m\u00e9s evidents.<\/p>\n<p>La compet\u00e8ncia en llengua de signes dels docents implicats era, aleshores, baixa; sabien all\u00f2 que els propis alumnes els ensenyaven i, a m\u00e9s, s\u2019aplicava en modalitat bimodal. L\u2019any 1988 s\u2019organitzaren des del centre els primers cursos de LSC per a professionals i fam\u00edlies interessades. L\u2019any seg\u00fcent la instituci\u00f3 contract\u00e0 una persona sorda &#8211; mestra, logopeda i professora de LSC -, per ensenyar llengua de signes als alumnes implicats en les primeres experi\u00e8ncies bimodals.<\/p>\n<p>La incorporaci\u00f3 del codi signat va tenir efectes positius que estimularen l\u2019ampliaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 dels aprenentatges. Des del primer moment va permetre que la relaci\u00f3 entre els nois i els docents evolucion\u00e9s de manera positiva i enriquidora. En els aprenentatges escolars va apar\u00e8ixer una millora de l\u2019inter\u00e8s dels alumnes per aprendre, donat que la modalitat signada permetia una major comprensi\u00f3 i una evoluci\u00f3 en l\u2019adquisici\u00f3 dels continguts del curr\u00edculum respecte dels anteriors enfocaments. Tamb\u00e9 va cr\u00e9ixer el respecte i la interrelaci\u00f3 amb els companys o\u00efdors, els quals van redescobrir uns companys que aprenien les mateixes coses que ells, per\u00f2 mitjan\u00e7ant una modalitat comunicativa diferent.<\/p>\n<p>L\u2019enriquiment de les experi\u00e8ncies bimodals i el proc\u00e9s de reflexi\u00f3 sobre la pr\u00e0ctica docent ens oblig\u00e0 a replantejar, per\u00f2, una s\u00e8rie de modificacions en l\u2019evoluci\u00f3 de la modalitat. La creixent formaci\u00f3 en llengua de signes dels professionals i, sobre tot, la coordinaci\u00f3 amb professionals sords ens va fer adonar-nos que el bimodal era, possiblement, una estrat\u00e8gia \u00fatil en determinades situacions d\u2019aprenentatge de la llengua oral i de la llengua escrita en tant que fa visible l\u2019estructura interna de la llengua oral, per\u00f2, donat que no \u00e9s una llengua, no resolia molts dels aspectes plantejats en la nostra primera hip\u00f2tesi de treball en la qu\u00e8 postul\u00e0vem la import\u00e0ncia de l\u2019adquisici\u00f3 primerenca d\u2019una primera llengua de comunicaci\u00f3 i representaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>ESCOLA MUNICIPAL TRES PINS: ESCOLA BILING\u00dcE<\/strong><\/p>\n<p>Aix\u00ed va prendre for\u00e7a el concepte d\u2019educaci\u00f3 biling\u00fce, l\u2019ensenyament-aprenentatge de la llengua de signes i de la llengua oral, per\u00f2 no usant-les simult\u00e0niament. A l\u2019escola augment\u00e0 el nombre d\u2019alumnes atesos en modalitat signada i el nombre d\u2019hores lectives de la docent sorda. Tamb\u00e9 s\u2019increment\u00e0 l\u2019abordatge curricular des de la LSC i es va anar consolidant la figura logopeda-mestre de sords que interpretava i adaptava els continguts del curr\u00edculum dins l\u2019aula del grup-classe.<\/p>\n<p>A finals del curs 1993-94 el CREDAC elabor\u00e0 una proposta de concentraci\u00f3 i agrupament d\u2019alumnes sords en diverses escoles p\u00fabliques de Barcelona. En aquesta proposta s\u2019estableix que l\u2019escola Tres Pins s\u2019encarregui d\u2019atendre l\u2019alumnat sord que els responsables orientin cap a l\u2019escolaritzaci\u00f3 biling\u00fce en r\u00e8gim d\u2019integraci\u00f3.<\/p>\n<p>Per iniciar aquesta nova etapa d\u2019escolaritzaci\u00f3 biling\u00fce es va dissenyar la seg\u00fcent organitzaci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li>Agrupament de nens sords (entre 3 i 4) en un mateix nivell ordinari, modificant l\u2019oferta de places per a alumnes o\u00efdors.<\/li>\n<li>Intervenci\u00f3 educativa coordinada entre els diversos professionals que participaven en cada agrupament:<\/li>\n<li>Mestra-tutor de l\u2019aula ordin\u00e0ria: Responsable de tot el grup-classe.<\/li>\n<li>Logopeda-cotutor de l\u2019agrupament: Intervenia a l\u2019aula ordin\u00e0ria durant tot l\u2019horari lectiu que l\u2019agrupament compartia amb els companys o\u00efdors. Havia de ser competent en llengua de signes amb les funcions de traduir, interpretar i adaptar tot el que succe\u00efa a l\u2019aula ordin\u00e0ria i actuava de professor de suport per als alumnes sords. Coordinava la seva intervenci\u00f3 amb el mestre tutor.<\/li>\n<li>Logopeda-professor sord de LSC: Intervenia \u00fanicament en grup espec\u00edfic, que podia ser flexible-internivell, i la seva funci\u00f3 era la de promoure l\u2019adquisici\u00f3 de la LSC.Logopeda de treball oral: Responsable del treball espec\u00edfic del desenvolupament de la llengua oral (parla i audici\u00f3). Actuava amb el nen individualment i en petit grup.<\/li>\n<li>Amb aquest disseny organitzatiu inicial, el setembre de 1994 es van crear dos agrupaments de 4 alumnes sords cada un, un a la classe de Parvulari 3 anys i l\u2019altre a la classe de 1r de prim\u00e0ria.En els seg\u00fcents anys van augmentar els agrupaments i van ampliar-se els ja existents. Era el comen\u00e7ament d\u2019un nou per\u00edode en la hist\u00f2ria de l\u2019escola municipal Tres Pins i del CREDAC Pere Barnils, caracteritzat per la recerca de respostes did\u00e0ctiques i organitzatives en el cam\u00ed de consolidar i millorar l\u2019oferta pedag\u00f2gica de l\u2019escola biling\u00fce (Projecte Biling\u00fce 1998).\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HIST\u00d2RIA DE L\u2019ESCOLA<br \/>\nL\u2019escola Municipal Tres Pins va n\u00e0ixer el curs 1984-85, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un llarg proc\u00e9s pedag\u00f2gic que va tenir per fil conductor la normalitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament de l\u2019alumnat sord. L\u2019obertura de l\u2019escola es va produir dins del proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de l\u2019anomenat Centre&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/lescola\/historia\/\" title=\"Read Hist\u00f2ria\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":827,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/827"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipmtrespins\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}