![](\"http:\/\/cavallfort.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/escena1llegenda.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/cavallfort.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/escena1llegenda-183x300.jpg\")
<\/p>\n
El drac, amb el seu al\u00e8 f\u00e8tid i verin\u00f3s, matava i engolia els ramats i amena\u00e7ava la vila. Els cavallers m\u00e9s valents van intentar donar-li mort, per\u00f2 el drac els vencia amb facilitat.<\/p>\n
Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la b\u00e8stia un parell de bens cada dia, cosa que va calmar el drac i va deixar tranquils els montblanquins. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants de la vila, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l\u2019encarregada de fer el sorteig. Enmig de la pla\u00e7a, voltada de tot el poble, la m\u00e0 innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanqu\u00ed destinat al sacrifici. Era el seu! Tothom va esclatar en plors, per\u00f2 la princesa va sortir a complir la seva sort. Es va acomiadar dels seus pares, de la gent de la cort i del poble, i se\u2019n va anar cap al bosc, al cau del drac.<\/p>\n
El bosc era bell i flair\u00f3s, per\u00f2 la donzella no feia altra cosa que encomanar-se a D\u00e9u, tenint per ben arribada la seva hora. Per\u00f2 de cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.<\/p>\n
La princesa va pregar al cavaller que no s\u2019expos\u00e9s per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d\u2019altres terres per salvar-la.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/cavallfort.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/escena2llegenda-197x300.jpg\")
\n![](\"http:\/\/cavallfort.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/escena2llegenda.jpg\")
En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La b\u00e8stia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, per\u00f2 el cavaller a la fi el va ferir sota l\u2019ala esquerra, a l\u2019indret on tenia el cor.<\/p>\n
Llavors el cavaller va demanar a la princesa el seu cenyidor. El va agafar i amb aquella cinta va fermar el drac pel coll i va dir a la princesa:<\/p>\n
\u2013Preneu aquest lligam, el drac est\u00e0 ven\u00e7ut i us seguir\u00e0 com un anyell.<\/p>\n
Enmig de la pla\u00e7a de Montblanc els esperava tot el poble. Amb un altre cop de llan\u00e7a, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, all\u00ed on el drac s\u2019havia fos, va n\u00e9ixer a l\u2019acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la m\u00e9s bonica i la va oferir a la princesa. I entre els crits de joia de tot el poble de Montblanc va sortir per la porta de la muralla, que encara avui \u00e9s coneguda pel nom de portal de sant Jordi.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n