El sentiment de pertinença

Durant aquestes dues últimes setmanes a l’escola hem estat treballant el Sentiment de pertinença. El sentiment de pertinença és un dels tres ordres de l’amor de Bert Hellinger.

Segons Bert Hellinger, quan un sistema està ordenat els que formen part del sistema ho manifesten actuant de manera tranquil·la, relaxada, en equilibri emocional, pau mental… Perquè el sistema estigui ordenat, cal tenir presents els tres ordres de l’amor i que aquests es manifestin en ordre. Si això no passa el sistema ho pateix i ho manifesta amb conflictes amb el sistema, en un mateix…

Els tres ordres de l’amor són; Sentiment de pertinença, equilibri entre donar i rebre (l’adult sempre dóna al petit, entre iguals parella, amics…. Hi ha d’haver un equilibri) i jerarquia (cadascú ha d’ocupar al lloc que li correspon per edat, responsabilitat…).

A l’escola hem començat a treballar el Sentiment de Pertinença. I aquest diu;

“Tot membre d’un sistema té dret a la pertinença. Cada persona necessita sentir-se vinculada al sistema que pertany. El primer sistema al que pertanyem és la família, és l’únic sistema al que és segur que sempre pertanyem.

Quan anem creixent, anem formant part d’altres sistemes com el sistema dels amics, de l’escola,  de l’equip de futbol… Aquests sistemes, alguns, tenen una durada i formen part d’una etapa de vida. I, d’altres, potser i pertanys sempre com el de la família. I durant l’època o etapa que formem part d’un sistema tenim el dret a pertànyer. 

El no reconeixement del lloc que ocupa un membre (exclusió, oblit, menyspreu, rebuig) té conseqüències que afecten al conjunt del sistema i es manifesten en conflictes, malalties…”

Després de treballar amb dinàmiques el sentiment de pertinença i la importància que té i tot el que comporta quan algú no té un lloc. Vam començar a crear el nostre sociograma. Qui forma part del sistema de la nostra escola? A gràcies a qui existim?

 Les normes del sociograma són:

• Cada part del sistema (nenes, nens, mestres, monitores del menjador… ) escull un clic del monopoli que el representi i el deixa damunt de la taula en un lloc que senti que està a gust.
• Un cop escollit el clic, no el podem canviar però sí que podem canviar de lloc, si en el que estem ja no ens sentim a gust.

Primer el sociograma només hi havia infants i mestres, però al cap de pocs dies ens vam adonar que el sistema existeix i té vida perquè hi ha els nens i nenes, les mestres, les itinerants, les persones que netegen l’escola, les monitores de menjador, les famílies, la ZER… i tots i totes hem de tenir el nostre lloc, i tots i totes hem de poder reconèixer el nostre lloc i el de totes les altres parts que formen el sistema, i aquesta és l’única manera que els sistema no pateixi una exclusió.

Clicant la següent imatge podeu observar com ha anat creixent el sociograma.

Una abraçada ben forta famílies!!