Escenaris d’aprenentatge

Els últims anys l’equip de mestres hem pensat i repensat conjuntament el sentit de les nostres actuacions, la coherència de les propostes que oferim als infants de l’etapa d’Educació Infantil i l’adequació de les metodologies emprades. Hem reflexionat a partir de la nostra pràctica, quins aprenentatges són realment valuosos per als nostres infants. Com aprenen, juguen, investiguen, atorguen significat a allò que fan, com ho relacionen, descobreixen, comparteixen i es desenvolupen…tot pensat per impulsar la millor manera d’oferir oportunitats pel desenvolupament i l’aprenentatge que necessiten els nostres infants.

Arribem a la conclusió que cal desvetllar en l’infant el seu interès per aprendre, l’hàbit de fer-se preguntes sobre el món que l’envolta, l’habilitat de trobar respostes als reptes que se li plantegen, la capacitat per relacionar-se, comunicar-se i aprendre de forma conjunta.

Després de reflexionar i definir aquests aspectes de l’educació vàrem decidir iniciar un nou projecte metodològic i organitzatiu: ELS ESCENARIS D’APRENENTATGE.

Per aquest nou projecte cal tenir molt present el joc. El joc permet aprendre i créixer a través de l’experiència d’una forma natural i lúdica. Dóna als infants la possibilitat d’imaginar, descobrir, experimentar, resoldre problemes o situacions amb creativitat. A través del joc els infants es relacionen, es comuniquen, es coneixen i estableixen vincles entre ells i, en conseqüència, es socialitzen. En el joc es fan molt presents les emocions, i els infants aprenen a autoregular-se.

L’escola propicia estones per al joc espontani, un joc que permet als infants decidir i actuar amb total llibertat sense les directrius de l’adult.

Jugant es potencia el desenvolupament motriu i sensorial. Mitjançant el joc, els infants es mouen, experimenten sensacions, toquen i també desenvolupen el pensament abstracte.

A través del joc simbòlic es recreen i es van interioritzant la complexitat de les relacions humanes: l’amistat, els conflictes, la mediació, l’ajuda…

L’espai esdevé un element clau. Un espai ben organitzat contribueix en la millora del procés d’aprenentatge dels infants. Uns espais agradables, familiars i estèticament pensats esdevindran un factor clau en el procés educatiu.  Els materials són també la principal estratègia d’intervenció. Utilitzar tota mena de materials (naturals, reals, durs, tous, continus i discontinus) afavoreix l’adquisició dels aprenentatges i el desenvolupament de les seves capacitats.

QUÈ SÓN ELS ESCENARIS D’APRENENTATGE? 

Són diferents espais d’aprenentatge que faciliten la relació, la comunicació i el joc a partir de diferents propostes on els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se i interactuar amb els altres generant aprenentatges significatius i potenciant la seva autonomia. Tanmateix és una manera de poder donar resposta als seus interessos i necessitats així com respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.

OBJECTIUS: QUÈ PRETENEM ACONSEGUIR ? 

– Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

– Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.

– Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

– Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

– Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

– Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

– Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal i plàstic.

CAPACITATS A DESENVOLUPAR 

– Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

– Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

– Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

– Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

– Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència.

– Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

– Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

PRINCIPIS METODOLÒGICS

L’infant és el constructor del seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa, imagina…

– L’organització de grups naturals, no constituïts per edats, sinó per interessos, afavoreixen la interacció, col·laboració i cooperació entre infants de diferents edats, i es produeixen relacions d’ajuda.

La funció dels docents és fer de guia, d’organitzadors, de mediadors que faciliten el procés d’aprenentatge. Per aconseguir-ho cal:

– Parar atenció, mirant i escoltant el procés i el desenvolupament de la sessió en els infants per cuidar el treball que van fent i com el van fent.

– Observar, guiar, ajudar i induir plantejant nous reptes per fer-los qüestionar-se.

– Afavorir la conversa i el llenguatge fent servir el vocabulari adequat a la situació.

– Cuidar en tot moment el com ens adrecem als infants, parlant del que fan, per ajudar-los en el que necessiten, per animar-los…

– Ajudar a fer possible en els infants l’actitud d’atenció, de treball, d’aprendre, d’iniciativa, la curiositat i la creativitat.

– Ajudar als infants a aprendre entre ells valorant i reconeixent les propostes i les idees dels altres infants.

– Respectar els ritmes de treball dels infants.

L’AVALUACIÓ

L’avaluació segueix un procés basat en l’observació i la documentació pedagògica.

– Observar implica saber “escoltar”, “llegir entre línies”, “mirar”, per captar tots els indicis, tots els senyals, totes les alertes que els infants ens mostren i els missatges que ens transmeten amb la seva actitud, amb les seves reaccions, amb la forma com interactuen i expressen les seves emocions.

– A través de la documentació deixem constància del procés d’aprenentatge, recopilant evidències, interessos i emocions valorats a través d’uns criteris. Aquesta avaluació permet reflexionar també sobre la pràctica docent i fer propostes de millora.

FUNCIONAMENT DELS ESCENARIS

Tres tardes a la setmana els nens i nenes de l’Educació Infantil van a fer escenaris. Els infants són qui trien on volen anar cada setmana. A les classes hi ha una cartolina on es representa cada escenari amb el símbol i un color identificatiu. Allà els infants posen la seva fotografia cada inici de setmana. Quan arriba la tarda, un encarregat/da agafa la cartolina i van a l’aula on els hi toca acompanyats de l’adult. Els infants durant tot el curs passen per cada un dels escenaris en tres ocasions.

Els escenaris d’aprenentatge són 5:  teatre, filem prim, joc simbòlic, natura i artístic. A cada espai hi ha entre 15/16 infants, així que la ràtio és més baixa i els podem atendre d’una manera més individualitzada. La dinàmica és sempre la mateixa:

– Per iniciar l’activitat es fa una petita conversa per parlar sobre quines són les consignes que cal seguir, allò a què pensen jugar, quins rols es poden desenvolupar i les diferents propostes que hi ha plantejades.

– Per finalitzar, es torna a fer una conversa per explicar les seves opinions sobre l’actitud de treball, les preferències, el moment de recollir,…

QUINS ESCENARIS FEM?


Teatre: És l’espai ideal per a desenvolupar la imaginació i creativitat dels nens/es. A més, es crea un clima idoni per afavorir el llenguatge verbal tot impulsant l’expressió d’emocions, sentiments i desitjos. La transformació de la pròpia identitat és una font de plaer i riquesa personal pels infants que es troben en un moment de construcció d’aquesta identitat. És també, una experiència molt positiva per tal d’enfortir la pròpia autoestima. Aquest espai disposa d’una ambientació que convida a disfressar-se amb robes, màscares, barrets, sabates, maquillatge… També disposa d’un escenari, de titelles i de teatres per representar situacions, contes o petites històries que fomenten l’expressió corporal i oral. Fan també d’espectadors/es escoltant allò que expliquen els seus companys/es. Aquests moments també permeten fomentar la participació en grup, ja que han d’arribar a acords, organitzar-se, compartir els titelles, disfresses, complements…

Filem Prim: La motricitat fina és la capacitat d’agafar amb les mans objectes petits de manera precisa i amb coordinació ocular (coordinació entre mà i ull). Pel desenvolupament de la  motricitat fina es requereix precisió, un alt nivell de coordinació visio-manual, una força controlada i una bona concentració; és a dir, que es treballen els moviments amb precisió realitzades per la mà, els dits, el canell, l’avantbraç i el braç. La pinça digital o capacitat d’agafar els objectes amb dos dits (índex i polze) contribueix a desenvolupar les habilitats d’escriptura.

Joc simbòlic: Aquest escenari fomenta el joc en el qual l’infant imita accions de la vida quotidiana  del món dels adults. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, desitjos afectius, sentiments. És a més, un aprenentatge que ajuda a l’infant a conèixer-se a si mateix i  l’entorn social que l’envolta.

Aquest escenari fomenta l’ús i el desenvolupament del llenguatge que li possibilita arribar a acords amb els infants amb qui comparteix el joc. Aquesta col·laboració implica un objectiu comú i l’acceptació de normes de joc, d’uns rols. A l’espai hi troben:

– La caseta, la qual consta de diferents espais: la cuineta i menjador i el safareig.

– L’ambulatori: recepció, sala d’espera i consulta.

– La botiga

Natura: Aquest escenari pretén aconseguir que els infants coneguin l’entorn més pròxim, l’escola, prenent consciència dels elements naturals i dels artificials.

Fomenta la cura del medi ambient, coneixent algunes plantes i animals a partir de la seva observació. Desenvolupant també la curiositat i l’interès per l’entorn. A més, pretén donar a conèixer el material de l’hort i de l’aula de ciències fent un bon ús.

L’ús del llenguatge torna a ser un element clau per tal de compartir les descobertes amb el grup, treure conclusions i hipòtesis dels experiments i dels processos.

A més, descobriran les qualitats de la llum i l’ombra.

Artístic: És un espai en el qual els infants tenen l’oportunitat de descobrir, experimentar, manipular, gaudir, expressar i crear mitjançant una varietat de materials i tècniques. Desenvolupen les seves capacitats expressives, representatives i artístiques. Un cop més, a més del llenguatge plàstic, es desenvolupa el llenguatge verbal per expressar el que senten i interpreten, sense que ningú pugui jutjar el resultat final de la seva obra d’art.