{"id":1694,"date":"2015-02-26T13:13:00","date_gmt":"2015-02-26T12:13:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/general\/"},"modified":"2019-02-12T23:28:59","modified_gmt":"2019-02-12T22:28:59","slug":"1694","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/general\/1694\/","title":{"rendered":"La llegenda del drac dolent"},"content":{"rendered":"


\n<\/p>\n

<\/div>\n
\u00a0\u00a0 <\/span><\/i><\/b>Aquesta \u00e9s la llegenda que hem fet entre varies escoles de Barcelona. Cadasc\u00fa ha escrit una part en un color diferent. Esperem que us agradi, a nosaltres ens ha entusiasmat fer-la! <\/span><\/i>
\n<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
LA LLEGENDA DEL DRAC DOLENT<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
Fa <\/span><\/i><\/b>molt<\/span><\/i><\/b> de temps hi havia dos pobles ve\u00cfns: Drago i Montserrat. A Montserrat vivien persones i a Drago vivien … dracs.<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
Els habitants dels dos pobles eren bons ve\u00efns, i s’ajudaven entre ells. Els dracs encenien el foc de les persones, I les persones els donaven algunes coses que cuinaven. Tots eren feli\u00e7os.<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
Per\u00f2… un dia va arribar un drac dolent d’un poble lluny\u00e0 i …<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0Volia ser l’amo de tot el poble de Drago, per aix\u00f2 va reunir a tots els dracs a la pla\u00e7a del poble i els hi va dir: ” A PARTIR D’ARA JO SER\u00c8 QUI DONAR\u00c0 LES ORDRES AQUEST POBLE, S’ACABAT SER AMICS DELS HUMANS, ELS HUMANS ENS HAURAN DE DONAR MENJAR I NOSALTRES DESCANSAREM I VIUREM SENSE TREBALLAR QUE TREBALLIN ELS HUMANS PER NOSALTRES”. Els dracs del poble de Drag\u00f3 no ho vam veure gaire clar, sempre haviem estat amics dels humans i van comen\u00e7ar a parlar fluixet entre ells….<\/span><\/b>.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0<\/span>I parlaven de que no els agrada gens\u00a0 la idea del Drac Dolent \u00a0i \u00a0deien: <\/span><\/b><\/b><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

– Trobeu normal que vingui un drac desconegut i ens digui el que hem de fer? \u2013 Deien uns.<\/span><\/b><\/b><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

– Quan sempre hem sigut amics i no hem tingut cap problema! \u2013 Contestaven els altres.<\/span><\/b><\/b><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\u00a0I despr\u00e9s de parlar i parlar\u2026 van decidir no fer cas del al drac dolent i continuar sent amics com sempre….<\/span><\/span><\/b><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n


\n<\/span><\/b><\/b><\/div>\n
\u00a0Al drac dolent no li va agradar que no el fessin cas…aix\u00ed que va pensar quina cosa podria fer per fer-los canviar d’opini\u00f3….<\/span><\/span><\/div>\n
Com cada dia va arribar el menjar que cuinaven les persones pels dracs: aquell dia era sopa, amanida, pollastre i un past\u00eds per postres. El drac dolent va tenir la idea de posar ver\u00ed al menjar per despr\u00e9s dir que la culpa era de les persones.<\/span><\/div>\n
Els dracs van menjar molt, molt i molt…..per\u00f2 de cop i volta els va comen\u00e7ar a fer mal tot el cos: tenien mal de panxa i mal de cap. Els dracs de Drago van pensar que la culpa era de les persones que havien posat alguna cosa al menjar perqu\u00e8 es posessin malalts.<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/b><\/div>\n
\u00a0Els dracs de Drago van anar a parlar amb els humans i quan van arribar tamb\u00e9 van veure que estaven malalts com ells. Tots van parlar i van entendre que era el Drac Dolent qui havia enverinat el menjar.<\/span><\/span><\/div>\n
Van decidir que havien de fer el mateix amb el Drac Dolent, per\u00f2 no sabien com fer-ho. Tenien clar que el volien fer fora del poble, per\u00f2 no el volien matar.\u00a0<\/span><\/div>\n
Els dracs i els humans van intentar arribar a la cova del Drac Dolent, i pel cam\u00ed es van trobar … <\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0<\/span><\/b><\/span><\/div>\n
A una velleta que va preguntar :- On aneu?, els dracs i els humans li van explicar tota la hist\u00f2ria i llavors la velleta els hi va dir: – Fa molts anys quan jo era jove \u00a0tenia un enamorat molt guapo per\u00f2 les nostres families no volien que ens casesim i van contractar una bruixa per que ens fes un encanteri, a mi em va fer velleta i a ell un drac ferotge i que sembla dolent, per\u00f2 no \u00e9s dolent en el fons del seu cor \u00e9s molt bo , per desfer l’encanteri hem de veure sortir la lluna junts, fa anys que busco la seva cova per\u00f2 al ser tant velleta vaig molt apoc apoc ……<\/span><\/b><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0Els dracs i els humans li van dir a la velleta que l’ajudarien. Despr\u00e9s de molt de temps van trobar la cova. El drac els va preguntar perqu\u00e8 el buscaven. El van explicar que la velleta i ell havien de veure la lluna junts per desfer la m\u00e0gia que els havia separat feia molt de temps….<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 el drac no s’ho acabava de creure i\u00a0 pensava que era una venjan\u00e7a per haver posat\u00a0\u00a0 ver\u00ed \u00a0<\/span>al menjar.<\/span><\/div>\n
Nom\u00e9s faltava una hora per fer-se de nit i\u00a0 de que sort\u00eds la lluna plena.<\/span><\/div>\n
Llavors… la velleta va comen\u00e7ar a cantar la can\u00e7\u00f3 que van sentir el dia que es van con\u00e8ixer i es va enamorar…..<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
Al sentir la can\u00e7\u00f3 el drac va quedar bocabadat, li recordava alguna cosa, per\u00f2 no sabia el que. \u00a0Aleshores es va adonar \u00a0que el seu cor bategava molt fort i va sentir molta alegria. llavors va dir a tothom:- d’acord mirar\u00e8 la lluna amb la velleta potser teniu ra\u00f3 . En aquell moment va sortir la lluna i la velleta es va convetir en una noia molt bonica amb uns cabells molt llargs i el drac va dir:- Ohhh! estimada meva, si ets tu. Mentres el drac deia aix\u00f2 ell tamb\u00e9 es comvertia en un noi molt guapo. Tothom es va ficar molt content i el drac convertit en noi \u00a0va demanar perd\u00f2 a tothom. El noi i la noia van tornar al poble dels humans i all\u00e0 van viure durant molts anys amb els dracs com a bons ve\u00efns.\u00a0…..<\/span><\/b><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Catacrac-catacric, conte finit. <\/span><\/b><\/div>\n
I catacric-catacrac, la llegenda s\u00b4ha acabat.<\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Aquesta \u00e9s la llegenda que hem fet entre varies escoles de Barcelona. Cadasc\u00fa ha escrit una part en un color diferent. Esperem que us agradi, a nosaltres ens ha entusiasmat fer-la! LA LLEGENDA DEL DRAC DOLENT   \u00a0 Fa molt de temps hi havia dos pobles ve\u00cfns: Drago i Montserrat. A Montserrat vivien persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[91,100],"class_list":["post-1694","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-antic-blog-aula-acollida","tag-voltem"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1694"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1694\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceiplacarpa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}