{"id":479,"date":"2017-03-21T20:37:07","date_gmt":"2017-03-21T19:37:07","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/?page_id=479"},"modified":"2017-03-21T22:03:29","modified_gmt":"2017-03-21T21:03:29","slug":"el-nostre-nom","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/lescola\/el-nostre-nom\/","title":{"rendered":"El nostre nom"},"content":{"rendered":"

PETITA HIST\u00d2RIA D’EN JOSEP GUINOVART\"fotopep\"<\/a>\u00a0\u00a0 <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Josep Guinovart i Bertran<\/a><\/span> va n\u00e9ixer a Barcelona el 20 de mar\u00e7 de 1927 i mor\u00ed el 12 de desembre de 2007.
\nDes de sempre es va veure molt influenciat per la feina del seu pare, que era pintor de parets. Durant la guerra civil la seva fam\u00edlia es va veure obligada a traslladar-se al poble d’Agramunt, on el petit Guinovart va con\u00e8ixer els secrets de la naturalesa.
\nAls 14 anys va comen\u00e7ar a treballar d’aprenent de pintor de parets amb el seu pare i els seus oncles. Va estudiar a l’Escola de Mestres Pintors i a l’Escola d’Arts i Oficis.Durant les vacances d’estiu que passa a Agramunt pinta quadres amb elements del camp, que presenta en la seva primera exposici\u00f3 a una galeria de Barcelona.<\/p>\n

L’any 51 es dedica del tot a la pintura, sense deixar de realitzar treballs d’aproximaci\u00f3 com decorats de teatre, de ballet, murals i il\u00b7lustracions de revistes.<\/p>\n

L’any 53 passa nou mesos a Par\u00eds amb una beca i coneix directament la pintura del segle XX. Participa en diversos salons europeus i torna a exposar a Barcelona. Des d’aleshores Josep Guinovart no ha parat d’exposar arreu del m\u00f3n i les seves obres formen part de nombroses col\u00b7leccions p\u00fabliques i privades.<\/p>\n

Al 1955 va fund\u00e0 el grup Ta\u00fcll, junt amb altres artistes com Cuixart, Jordi Muxart i T\u00e0pies.<\/p>\n

LA SEVA OBRA<\/span><\/strong><\/p>\n

MEM\u00d2RIA DEL BLAU<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

“La meva primera mem\u00f2ria del blau \u00e9s el blauet d’en\u00e7\u00e0 que tenia m\u00e9s o menys 5 anys”.
\nEl taller de pintor de parets de l’avi, pares i oncles, era l’espai dels meus jocs, els colors, les terres, les escales i els taulons, eren c\u00f2mplices de totes les sensacions i all\u00ed aparegu\u00e9 el foc del blau ultramar, del blauet.
\nM\u00e9s tard arribarien els blaus del mar. Primer, de Tarragona, de Castelldefels, m\u00e9s tard, el del
\nMaresme, el de la Costa Brava, el de Cadaqu\u00e9s, el del Cap de Creu, all\u00e0 on comencen o acaben els Pirineus.
\nLa pell del mar de Portlligat, la costa francesa amb els blaus de Matyisse, la costa italiana, Venecia, els seus blaus descompostos, pudents i fant\u00e0stics, plens de plata i de temps.
\nEls mars de Sic\u00edlia, amb el blau i vermell de Stromboli.
\nEls blaus de les ru\u00efnes dels temples d’Agrigent. Des del Parten\u00f3, el blau ansi\u00f3s del Pireu.
\nTamb\u00e9 els blaus bizantins d’Alexandria i del delta del Nil.
\nTunis, les ones blanques acariciant les ru\u00efnes de Cartago. Argel, tota la ciutat submergida de cara al mar. Tamb\u00e9 Mallorca, el Nord amb el seu inquiet blau profund i rom\u00e0ntic i . Al Sud Santany\u00ed el celeste i el mar\u00e8s.
\nMenorca, el blanc i el blau d’Alaior, els blaus foscos profunds del port de Ma\u00f3. Ciutadella, el blau i la pedra de Punta Nati.
\nI els blaus quiets, filtrats d’Eivissa, la intimitat del misteri de la llum dels seus fars…<\/p>\n

Aquest recorregut pel cam\u00ed de la mem\u00f2ria amb les seves viv\u00e8ncies \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, el que alimenta l’exposici\u00f3 de LA MEM\u00d2RIA DEL BLAU.
\n“Aquesta mem\u00f2ria no \u00e9s un espai nost\u00e0lgic sin\u00f3 un cam\u00ed que a cada moment es fa present, perseguint el blau que encara no he trobat i que sortosament mai trobar\u00e9”
\n(Josep Guinovart – Matar\u00f3, juny de 2002)<\/p>\n

COLORS TERRA… <\/span>COLORS BLAUS…<\/span> PER QU\u00c8?<\/em><\/strong><\/p>\n

\"guinovart\"<\/a>Guinovart \u00e9s un pintor espontani, que parla a trav\u00e9s de la seva obra de coses senzilles, de l’home i de la natura, de viv\u00e8ncies i records personals amb un llenguatge extremadament personal, directe, sense artificis ni convencionalismes.
\nEl mar i la terra, constitueixen la base del cicle vital de Guinovart, per\u00f2 com veurem estan lligats a experi\u00e8ncies visuals i vivencials molt diferents.
\nSemblava que els tons de la terra, els ocres, sienes, vermellosos, acompanyats de la nota dram\u00e0tica del negre, eren un element invariable de la seva obra.
\nPer\u00f2, com per demostrar un cop m\u00e9s que el seu quefer \u00e9s lliure i no s’engabia en cap “estil” es produ\u00ed a mitjan de la d\u00e8cada dels 80 la irrupci\u00f3 imprevista del blau.
\nAl principi nom\u00e9s era un indici, nom\u00e9s una taca envoltada d’un entorn ocre, per\u00f2 una taca determinant en el quadre segura de la seva for\u00e7a. Una taca de color blau, d’un blau gens t\u00edmid, intens, saturat, que aviat va guanyar terreny fins envair tota la superf\u00edcie.
\nEl Guinovart d’aquesta etapa ha reempla\u00e7at la seva devoci\u00f3 per la terra i per la realitat, per un nou plantejament m\u00e9s interessat en cercar sensacions.
\nDarrera d’aquesta transformaci\u00f3 hi ha quelcom ben profund, un color, el blau, de refer\u00e8ncia de coses importants en la vida de l’artista que es trobaven en segon pla, com esperant el moment oport\u00fa per aflorar amb for\u00e7a inusitada.<\/p>\n

En efecte el blau amb el que implica d’eteri i inmaterial \u00e9s en certa manera l’ant\u00edtesi de la immediatesa mat\u00e8rica, per\u00f2 cal remarcar que continua tenint una inimitable pot\u00e8ncia expressiva i \u00e9s que aquest Guinovart pot ser m\u00e9s irreal, m\u00e9s l\u00edric, per\u00f2 s’expressa amb la mateixa rotunditat de sempre, amb la mateixa capacitat de convicci\u00f3.<\/p>\n

\"art1\"<\/a>L’experi\u00e8ncia de la terra va unida a uns records colpidors.
\nAls 10 anys en plena Guerra Civil, fugint de la fam i dels bombardeigs es troba a Agramunt, el poble de la mare i els avis materns, un lloc agrest, \u00e0rid, de clima extrem, on descobr\u00ed les pr\u00f2pies arrels des de la duresa i la superviv\u00e8ncia, un paisatge natural i un mode de vida dur i dependent de la terra, per\u00f2 que tamb\u00e9 tenia el seu costat meravell\u00f3s: l’hort, la palla i el gra, els animals, les tempestes i els llamps…un refugi en un entorn sorprenent i revelador per a un nen de ciutat en una edat en que els esdeveniments produeixen una indiscutible empremta.
\nNaturalment la plasmaci\u00f3 pl\u00e0stica de tot aix\u00f2 anys despr\u00e9s havia de transmetre aquell testimoniatge de primera m\u00e0, v\u00edvid i emotiu i havia de ser un homenatge \u00e8tic, combatiu, expl\u00edcit, impregnat d’immediatesa mat\u00e8rica com el que veiem en tantes obres i que assoleix la m\u00e0xima expressi\u00f3 en l’entorn \u00fanic de l’Espai Guinovart d’Agramunt.<\/p>\n

L’aproximaci\u00f3 al mar, en canvi, ja en una fase vital de maduresa, sorgeix com un record de la inf\u00e0ncia, la mem\u00f2ria del blau, un blau transparent d’una aigua cristal\u00b7lina.
\nAquest record s’associava a dos indrets: Tarragona, cap als 5 anys, ciutat de l’avi del pare, el descobriment de la platja i la impressionant visi\u00f3 del mar des del balc\u00f3 del Mediterrani, tot seguit a Castelldefels amb 6 anys, amb l’oncle, on descobr\u00ed aquella platja immensa, gaireb\u00e9 deserta, un inacabable espai de llibertat.
\nPer tant, contr\u00e0riament al cas de la terra, l’evocaci\u00f3 del mar \u00e9s la d’un infant petit que percep la platja com a escenari de sensacions plaents, de diversi\u00f3 i llibertat. Visi\u00f3 per tant idealitzada, imaginativa amb un toc d’ingenu\u00eftat que s’enriqueix en l’adolesc\u00e8ncia amb les aventures de pirates i exploradors intr\u00e8pits.<\/p>\n

\"art2\"<\/a>Diverses circumst\u00e0ncies de la vida poden haver propiciat l’arraconament en l’oblit d’aquelles imatges plaents de la primera infantesa.
\nPotser en 1r lloc el fet de que el primer bombardeig de Barcelona, que tant el devia esgarrifar procedia del mar i provoc\u00e0 la fugida a Agramunt amb tot un seguit d’experi\u00e8ncies m\u00e9s imminents i m\u00e9s intenses.
\nEn segon lloc, el fet de ser testimoni des del seu estudi, des que s’hi instal\u00b7l\u00e0 en els seixanta, de la tremenda transformaci\u00f3 d’aquella platja de la infantesa i de l’entorn paisatg\u00edstic fins al punt que ja no hi podia recon\u00e8ixer aquell espai f\u00edsic i mental.
\nMalgrat tot, sense cap av\u00eds, en un per\u00edode de la vida propici per a la reflexi\u00f3 serena i el record, el mar sembla haver reclamat la seva atenci\u00f3, sorgint de la mem\u00f2ria, mitjan\u00e7ant aquella sensaci\u00f3 oblidada d’aquell blau transparent, per impregnar els seus pensaments i la seva pintura.<\/p>\n

EL MAR COM A MOTIVACI\u00d3<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

El primitiu temor envers un mar imprevisible, que proporcionava aliment i riquesa per\u00f2 tamb\u00e9 origen i la cat\u00e0strofe. Milers d’anys despr\u00e9s, aix\u00f2 a penes ha canviat, les trag\u00e8dies continuen succeint, el mar continua sent incontrolable. Malgrat l’enorme avan\u00e7 de la tecnologia enfrontar-se al mar continua sent un repte, un repte de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

L’home davant el mar es troba perdut, se sent extremadament vulnerable, per\u00f2 per damunt de tot se sent sol amb si mateix, despullat davant la seva veritat. \u00c9s aquesta sensaci\u00f3 indescriptible de llibertat, nuesa, solitud i descobriment de la pr\u00f2pia identitat el que sedueix al navegants solitaris.<\/p>\n

Tamb\u00e9 dins de la mem\u00f2ria del blau hi ha una mena de record a les nostres arrels, a la nostra cultura mediterr\u00e0nia en la qual estem immersos, tots el els qui vivim al voltant al seu ampl\u00edssim \u00e0mbit d’influ\u00e8ncia. Aquest referent es particularment intens en Guinovart: El Mar Mediterrani font d’aventures, per\u00f2 tamb\u00e9 de coneixement i de saviesa. Els personatges viatgers, els navegants aventurers, tornen de les seves aventures pel Mediterrani, plens de saviesa despr\u00e9s de con\u00e8ixer diferents civilitzacions i cultures<\/p>\n

En les seves pintures sobre el mar, tamb\u00e9 hi ha un espai rom\u00e0ntic, s\u00f3n els naufragis, la potencia i la trag\u00e8dia del mar, el mar embravit i la impot\u00e8ncia de l’home i dels seus vaixells a merc\u00e8 de les ones..<\/p>\n

Guinovart fuig de l’estandarditzaci\u00f3 de la pintura de “marines” i vol recuperar el mar des del sentiment i la poesia, tenint. sempre una actitud basada en la llibertat i la independ\u00e8ncia a l’hora de realitzar les seves obres.<\/p>\n

Aquesta independ\u00e8ncia tan caracter\u00edstica \u00e9s la que sempre ha dificultat classificar la seva obra…
\n, va abandonar la “figuraci\u00f3” , per\u00f2 no es pot classificar la seva obra dins de cap corrent definit d’abstracci\u00f3, i \u00e9s que Guinovart no \u00e9s un pintor d’abstraccions, sin\u00f3 de realitats, els seus referents es troben sempre al m\u00f3n real, el seu llenguatge, malgrat no ser figuratiu, expressa idees molt concretes i amb claretat, no s\u00f3n doncs abstraccions, sin\u00f3 m\u00e9s aviat concrecions.<\/p>\n

GUINOVART AFIRMA SOVINT QUE ABSORBEIX DEL SEU ENTORN, COM UNA ESPONJA, SENSACIONS, EMOCIONS I SENTIMENTS.<\/p>\n

Motivat per algun element extern, l’interioritza i en un proc\u00e9s previ o simultani a la manipulaci\u00f3 f\u00edsica dels components materials escollits, el “subjectivitza”. Per aquesta ra\u00f3, encara que el motiu pertany al m\u00f3n real el resultat obtingut ja no expressa la realitat objectiva, sin\u00f2 la seva manera particular de veure-la, de sentir-la. \u00cbs aix\u00ed com la realitat, interioritzada, deixa de ser quelcom objectiu i extern i esdev\u00e9 realitat existencial.<\/p>\n

La utilitzaci\u00f3 de la mat\u00e8ria, aquesta mat\u00e8ria subjectivada i la capacitat d’involucrar-la amb l’espai, constitueixen, juntament amb el color i el gest en\u00e8rgic de la pinzellada, els pilars fonamentals de la seva pl\u00e0stica.
\nPer\u00f2 quan parlem de l’espai en Guinovart no ens referim a un “fons”, ni a efectes de perspectiva. Simplement el fet que la realitat sigui tridimensional es tradueix en la projecci\u00f3 espacial de la seva pintura que sempre ha fugit de l’estricta bidimensionalitat per a aventurar-se en tota mena de configuracions espacials, m\u00e9s enll\u00e0 del collage.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3: http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Guinovart<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/object><\/p>\n

<\/object><\/p>\n

<\/object><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PETITA HIST\u00d2RIA D’EN JOSEP GUINOVART<\/a>\u00a0\u00a0
\nJosep Guinovart i Bertran<\/a> va n\u00e9ixer a Barcelona el 20 de mar\u00e7 de 1927 i mor\u00ed el 12 de desembre de 2007.
\nDes de sempre es va veure molt influenciat per la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":25,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-479","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=479"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":507,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/479\/revisions\/507"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjosepguinovart\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}