![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-content\/uploads\/usu2038\/2024\/12\/Joan-Rebull-i-Torroja.jpg\")
<\/a><\/p>\nEscultor<\/b><\/p>\n
Els anys de formaci\u00f3 com a artista: Reus, Barcelona i Par\u00eds (1899-1930)<\/b><\/p>\n
Joan Rebull \u00e9s recordat com l’escultor catal\u00e0 m\u00e9s destacat de mitjans del segle XX i un enlla\u00e7 imprescindible entre la cultura catalana d’abans i de despr\u00e9s de la guerra civil. Fill del granger Pere Rebull i d’Elvira Torroja, trenadora de boga per a cadires, va n\u00e9ixer a Reus amb el nou segle. La seva formaci\u00f3 la va iniciar a la seva ciutat natal, i entr\u00e0 d’aprenent al taller de Pau Figueras. El 1910, amb onze anys, ja va guanyar un premi local d’art. Posteriorment, un cop va morir el seu pare, es va traslladar a Barcelona per a continuar estudiant, on s’hi instal\u00b7l\u00e0 el 1915 i on va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis del carrer d’Aribau i a La Llotja. El 1916 i el 1917 va exposar al Centre de Lectura de Reus, de la m\u00e0 del seu director, Pere Cavall\u00e9, i de Conrad Felip, encarregat de la secci\u00f3 art\u00edstica. Entre altres obres, va exposar el retrat del periodista i diputat G\u00fcell i Mercader. A partir d’aquest treball, va aconseguir una petita ajuda de l’Ajuntament de Reus i del mecenes Evarist F\u00e0bregas per instal\u00b7lar-se a Barcelona, on va muntar el seu primer taller al carrer de Laforja n\u00famero 16. A la ciutat comtal, va fer algunes exposicions m\u00e9s, va freq\u00fcentar el Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc i es va vincular al grup d’Els evolucionistes, amb qui exposaria des del 1923.<\/p>\n
Pensionat al Cercle Art\u00edstic despr\u00e9s de guanyar un concurs, va visitar Londres i va viure uns mesos a Par\u00eds. Va retornar a Barcelona i va visitar Madrid. De nou a la capital francesa, va fer una llarga estada entre el 1926 i el 1930, tot i que amb viatges constants a Catalunya, sense deixar de participar en concursos i exposicions. Va pert\u00e0nyer tamb\u00e9 a Les Arts i els Artistes, amb qui va participar en diverses mostres (1927, 1928, 1930, 1935). El 1929, amb 30 anys, va exposar els seus dibuixos en una gran exposici\u00f3 a Madrid i a Barcelona. L’any seg\u00fcent, es va establir temporalment a Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n
Diputat a la Diputaci\u00f3 Provisional de la Generalitat i gestor cultural durant la Rep\u00fablica (1931-1939)
\n<\/b>
\nA partir d’aqu\u00ed, sense deixar de banda els seus treballs art\u00edstics, com el relleu de l’homenatge de Vilanova a Francesc Maci\u00e0 el 1931, es va mostrar tamb\u00e9 actiu pol\u00edticament: aquell mateix any va ser elegit diputat a la Diputaci\u00f3 Provisional de la Generalitat amb l’Esquerra Republicana de Catalunya pel districte de Vilanova amb 57 vots. Durant els anys de govern republic\u00e0, va ocupar diversos c\u00e0rrecs: entre el 1931 i el 1934 fou vocal t\u00e8cnic de la Generalitat a la Junta de Museus, el 1932 fou president del nou Sal\u00f3 de Montju\u00efc i el 1934 acad\u00e8mic de Sant Jordi. A la ciutat de Tarragona va desenvolupar tamb\u00e9 part de les seves activitats: va crear l’Escola-Taller d’escultura i pintura amb Ignasi Mallol Casanovas, amb un projecte per renovar i fer m\u00e9s pedag\u00f2gics els sistemes d’ensenyament art\u00edstics, amb un sistema basat en l’autocontrol dels propis alumnes, tot prioritzant la funci\u00f3 c\u00edvica de l’escola.<\/p>\n
Durant la guerra civil va ser vocal del Comit\u00e8 d’Incautacions d’Obres Culturals a la mateixa ciutat. Juntament amb el treball de l’altre vocal, Ignasi Mallol, va vetllar per salvar el patrimoni cultural eclesi\u00e0stic, els monuments romans, el patrimoni bibliogr\u00e0fic o el documental, al mateix temps que impulsaven excavacions arqueol\u00f2giques. El 1938 va aconseguir el Premi Dami\u00e0 Campeny d’escultura per una Gitana.<\/p>\n
L’exili, de nou Par\u00eds (1939-1948)
\n<\/b>
\nJa abans que s’acab\u00e9s la guerra, va viatjar novament a Par\u00eds per fer un relleu per a la fa\u00e7ana del Pavell\u00f3 espanyol a l’Exposici\u00f3 de Nova York. Amb tot, no va poder acabar-lo i, a m\u00e9s, el conflicte b\u00e8l\u00b7lic el va obligar a exiliar-se i ha viure de nou a la capital francesa fins al 1948, amb alguna estada de nou a Londres. Va participar en diverses exposicions. La seva activitat es podia seguir des de publicacions com Foc Nou, que narrava amb atenci\u00f3 l’activitat cultural dels catalans a l’exili. Va presid\u00ed la Secci\u00f3 d’Arts de l’Associaci\u00f3 cultural i d’estudis Cultura Catalana, composta pels intel\u00b7lectuals catalans exiliats a Fran\u00e7a, constitu\u00efda el maig del 1945. Amb aquesta entitat va organitz\u00e0 exposicions de pintors catalans o el Primer Sal\u00f3 d’Art Catal\u00e0, presentat a Par\u00eds. Particip\u00e0 tamb\u00e9 en diverses exposicions, com la de Montpeller el juliol del 1946 amb diversos pintors catalans contemporanis, o en diverses col\u00b7laboracions, com les 14 puntes seques a l’obra XIV Can\u00e7ons populars catalanes el 1946, de l’Editorial Albor. Un any abans, havia rebut un homenatge dels seus col\u00b7legues a Nova York. Entre ells, Salvador Dal\u00ed, que va enviar el seg\u00fcent telegrama: “Cuidado que rebull, diem a Catalunya. Al nostre pa\u00eds hi ha, en efecte, la superstici\u00f3 que les coses rebullides perden el gust i les qualitats aliment\u00e0ries. Doncs, b\u00e9: des que Rebull ha fet la rebullida, des d’aquelles exposicions de Barcelona, s’ha convertit en el m\u00e9s gran escultor del m\u00f3n.”<\/p>\n
El retorn a Catalunya (1948-1981)
\n<\/b>
\nSense una activitat pol\u00edtica remarcable, va retornar a Catalunya, instal\u00b7lant-se al barri de Vallcarca de Barcelona amb la seva esposa Conxa Farr\u00e9 i els seus fills, i va continuar treballant intensament com a escultor. Va fer l’Abat Marcet per al Monestir de Montserrat i el fris per a la fa\u00e7ana. El 1951 havia obtingut el gran Premi d’Escultura de la Bienal Hispano-americana a Madrid amb Isabel Besora. 9 anys m\u00e9s tard, a principis de 1960, va realitzar una gran exposici\u00f3 a Barcelona. Durant aquella d\u00e8cada va comen\u00e7ar a treballar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. La seva producci\u00f3 fou molt abundant, i en van destacar obres molt importants, com Venus mediterr\u00e0nia per a S’Agar\u00f3 (1969). El 1979, quan va fer 80 anys, va ser homenatjar amb unes exposicions a Reus i a Barcelona, i el 1981 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat, pocs dies abans de morir.<\/p>\n
Actualment un Col\u00b7legi d’Ensenyament Infantil i Primari porta el seu nom a Reus en honor a la seva mem\u00f2ria.<\/strong><\/em><\/p>\n Autoria:<\/strong><\/b>\u00a0Josep Sancho i Sancho<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Joan Rebull i Torroja Escultor Els anys de formaci\u00f3 com a artista: Reus, Barcelona i Par\u00eds (1899-1930) Joan Rebull \u00e9s recordat com l’escultor catal\u00e0 m\u00e9s destacat de mitjans del segle XX i un enlla\u00e7 imprescindible entre la cultura catalana d’abans i de despr\u00e9s de la guerra civil. Fill del granger Pere Rebull i d’Elvira Torroja, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":555,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/555"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjoanrebull\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}