{"id":1504,"date":"2021-05-21T16:34:36","date_gmt":"2021-05-21T14:34:36","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/?p=1504"},"modified":"2021-05-21T16:34:36","modified_gmt":"2021-05-21T14:34:36","slug":"la-llegenda-de-la-casa-dels-ulls","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/escola\/general\/la-llegenda-de-la-casa-dels-ulls\/","title":{"rendered":"La llegenda de la casa dels ulls"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Els alumnes de sis\u00e8 hem estat treballant el text narratiu durant aquest curs. Fent una cerca de llegendes, ens vam adonar que la S\u00e9nia no en t\u00e9 cap de pr\u00f2pia i hem de buscar la m\u00e9s propera en termes del nostre voltant.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, vam pensar que la nostra localitat mereixia tenir una llegenda de refer\u00e8ncia, de manera que vam decidir recollir certes caracter\u00edstiques de la nostra poblaci\u00f3 i donar-li una explicaci\u00f3 de caire fant\u00e0stic. I vam trobar l\u2019empla\u00e7ament ideal de la nostra llegenda en un lloc que ha despertat pors i\u00a0 fantasies a qualsevol persona que hagi viscut a la S\u00e9nia: la casa dels ulls.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

Conta la llegenda que, a la S\u00e9nia, la casa dels ulls es va construir sobre un antic observatori astron\u00f2mic de l\u2019\u00e8poca dels templers. Potser aquest empla\u00e7ament dona peu a tots els fets que hi han ocorregut al llarg de la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

El senyor Peralta era un home humil i amable, sempre atent amb els ve\u00efns. A Cuba va con\u00e8ixer una noia de fam\u00edlia asturiana, amb qui va decidir compartir la seva vida. Es deia Juana. Aquella dona, que va venir de Cuba, portava enyoran\u00e7a als cabells i se\u2019ls recollia amb una diadema daurada. Era amable i estava bojament enamorada del senyor Peralta. I tots dos van decidir anar a viure a la S\u00e9nia i construir una casa, la casa dels ulls, amb una forma concreta perqu\u00e8 ella no s\u2019enyor\u00e9s del seu pa\u00eds d\u2019origen. A difer\u00e8ncia del se\u00f1or Peralta, la Juana estava molt arrelada a la seva terra, aix\u00ed que la seva adaptaci\u00f3 sempre va resultar m\u00e9s dif\u00edcil. Aquella casa, situada dalt del tur\u00f3, era la guardiana del cam\u00ed del Fosar.\u00a0<\/span><\/p>\n

La casa estava formada per tres plantes: la primera planta i la segona no eren gaire especials, per\u00f2 la tercera tenia unes finestres peculiars. Es tractava de deu finestres rodones com el sol que envoltaven la casa. Es comentava entre la gent del poble que eren ulls sense parpelles. El senyor Peralta i la senyora Juana van trobar una felicitat immensa en aquella casa que van convertir en la seva llar. Per\u00f2, un dia, de sobte, el senyor Peralta va emmalaltir i va morir. A causa de la mort del seu marit, Juana va embogir i va comen\u00e7ar a tenir m\u00e9s mal car\u00e0cter.\u00a0<\/span><\/p>\n

La Juana encara era jove i encastava els ulls en les finestres de la casa. Els nens i les nenes del poble sempre tenien ganes de visitar la casa, ja que aquelles finestres que semblaven ulls humans els despertaven la seva curiositat. Per\u00f2 les mares no els deixaven anar perqu\u00e8 deien que l\u2019ama havia embogit\u00a0 tant que s\u2019havia tornat bruixa i segrestava tots els nens i nenes que s\u2019aproximaven a la casa. Es deia que, a partir d\u2019aquests successos, va comen\u00e7ar a bufar un fort vent a la S\u00e9nia. Aquell vent reflexava la tristor de la Juana, qui va jurar que a la S\u00e9nia sempre bufaria el vent per recordar el seu marit. D\u2019aquesta manera tothom el recordaria i sentiria, perqu\u00e8 sabrien que provenia de la casa dels ulls. Juana sempre estava darrere d\u2019aquells ulls, amb una mirada desafiant. No es va adaptar mai a aquell nou clima de la S\u00e9nia perqu\u00e8 el vent la feia estar dins de casa sense poder sortir. D\u2019altra banda, la gent no podia conrear els camps de cultiu. L’\u00fanic que li quedava a Juana eren els records viscuts a l\u2019illa de Cuba. Per a ella, els ulls no eren per observar l\u2019exterior, sin\u00f3 per evitar que marx\u00e9s res del que hi havia dins, \u00e9s a dir, l\u2019enyoran\u00e7a i l\u2019amor del seu marit.<\/span><\/p>\n

Davant d\u2019aquests esdeveniments, els habitants\u00a0 de la S\u00e9nia es van reunir per veure com afrontaven aquesta dif\u00edcil situaci\u00f3. No van tenir m\u00e9s opcions que demanar ajut al virrei de Madagascar, ve\u00ed del poble, ja que, com era una persona que havia estat a diferents llocs del m\u00f3n, potser coneixia alg\u00fa que pogu\u00e9s aturar aquell indesitjat i molest vent.<\/span><\/p>\n

Aquell fort vent empenyia cap enrere a tots els qui s\u2019aproximaven a aquella casa que et mirava fixament. Tots provaven d\u2019aproximar-s\u2019hi, per\u00f2 ning\u00fa ho aconsegu\u00ed. Al virrei de Madagascar se li va oc\u00f3rrer una manera d\u2019accedir-hi: va enviar una carta a les poblacions ve\u00efnes informant de la desgr\u00e0cia que enva\u00efa el seu poble i demanant que tots aquells valents i valentes que poguessin, s\u2019hi adrecessin per ajudar-los.\u00a0<\/span><\/p>\n

Es van oferir dues noies, Milana i Bardissa. Es tractava de dues germanes de la mateixa edat que vivien als Ports. Elles van aconseguir entrar a l\u2019interior de la casa agafades de les mans per juntar les seves forces. Les dues hero\u00efnes lluitant unides contra el vent van aconseguir accedir-hi. Una vegada dintre, se sentien uns sorolls que cada vegada s’intensificaven m\u00e9s. Resultava ser el fort vent que provenia dels diferents ulls de la casa. Poc a poc, van anar pujant les escales, molt unides, i esquivant tots els trossos de paret que anaven caient amb molta viol\u00e8ncia. Finalment van poder accedir a les golfes per veure els ulls sense parpelles des del seu interior.\u00a0<\/span><\/p>\n

De sobte, Juana, que seguia dempeus darrere les finestres, va desapar\u00e8ixer. Semblava com si esper\u00e9s que la visita d\u2019alg\u00fa l\u2019alliber\u00e9s. I aix\u00ed va ser com, un cop alliberada, el seu esperit va buscar, m\u00e9s enll\u00e0 de les oliveres, una altra pell. De sobte, el vent es va aturar. Tots els habitants del poble van sortir al carrer amb l\u2019esperan\u00e7a que aquell mal que envoltava\u00a0 el poble ja hagu\u00e9s passat.<\/span><\/p>\n

Fruit de la calma que tornava a regnar, les persones de la vila van tornar a la seva normalitat: els pagesos van poder anar a treballar al camp, els nens sortien a jugar, les places estaven plenes de gent reunida\u2026 Aix\u00ed doncs, tothom era feli\u00e7 perqu\u00e8 ja tot havia acabat.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Els habitants de la vila van fer una festa per agrair a Milana i Bardissa el que havien fet. Hi havia menjar, una orquestra i focs artificials. Finalment, van decidir que posarien el seu nom als n\u00favols que sovint es veien sobre els Ports. Les hero\u00efnes estaven molt orgulloses d\u2019elles mateixes. Va ser una celebraci\u00f3 molt especial i molt bonica.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un cop la senyora Juana era morta, el poble era m\u00e9s tranquil i segur d\u2019anar-hi, ja que no hi havia perill que pogu\u00e9s fer mal als habitants de la S\u00e9nia. El vent no era tan fort i el clima estava m\u00e9s relaxat. Per\u00f2 tot i aix\u00f2, les mares igualment aconsellaven els seus fills i filles no aproximar-se a la casa. Encara ara aquella casa est\u00e0 relacionada amb quelcom proper a la mort i la gent m\u00e9s gran del poble li processa un respecte molt gran. Malgrat aix\u00f2, encara avui bufa sovint un fort vent a la localitat que recorda qui fou i qui va viure a la casa dels ulls.<\/span><\/p>\n

Callen els ulls. El cers que es va endur i el record del que fou es custodia sota deu claus del silenci. La mirada dels ulls \u00e9s l\u2019habitacle buit d\u2019aquest silenci.\u00a0<\/span><\/p>\n

Actualment \u00e9s dif\u00edcil accedir-hi. Hi ha arbres dintre i envoltant la casa, tot i que encara es poden veure els ulls des dels quals mirava fixament la senyora Juana. A dia d\u2019avui encara hi ha qui anomena la S\u00e9nia com el poble del vent.<\/span><\/p>\n

Alumnes de 6\u00e8 de l\u2019Escola Jaume I<\/span><\/p>\n

K\u201909<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de sis\u00e8 hem estat treballant el text narratiu durant aquest curs. Fent una cerca de llegendes, ens vam adonar que la S\u00e9nia no en t\u00e9 cap de pr\u00f2pia i hem de buscar la m\u00e9s propera en termes del nostre voltant. Aix\u00ed doncs, vam pensar que la nostra localitat mereixia tenir una llegenda de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1506,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1504","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1504"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1507,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1504\/revisions\/1507"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipjaumeilasenia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}