{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T11:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipgarciacabanes\/?page_id=26"},"modified":"2020-03-16T22:24:02","modified_gmt":"2020-03-16T21:24:02","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipgarciacabanes\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

HIST\u00d2RIA DE L\u2019ESCOLA MARIA GARCIA CABANES<\/b><\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>El<\/span><\/i> petit Joan Arasa Rodr\u00edguez va aprendre a llegir i escriure gr\u00e0cies a Moss\u00e8n Josep Suny\u00e9, titular de la Parr\u00f2quia de l\u2019Aldea des de 1878 fins al 1898.\u201d <\/span><\/i><\/p>\n

Aquest fet relatat per<\/span> Moss\u00e8n Alfonso Monfort ens permet \u00a0constatar que a finals del segle XIX no hi havia encara escola a l\u2019Aldea.<\/span><\/p>\n

La primera refer\u00e8ncia a una escola data de principis del segle XX i ens l\u2019aporta la senyoreta M\u00aa Teresa Bartual Figueras que basant-se en els records de la seva mare, la senyora Figueras Vidal, escriu un article a la revista del 25\u00e8 aniversari de l\u2019escola titulat \u201c<\/span>Retalls de la vida de donya M\u00aa Garcia Cabanes\u201d <\/span><\/i>on<\/span> subratlla el seg\u00fcent: <\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>La senyora M\u00aa Garcia Cabanes, \u201cdonya Maria\u201d per a la gent de l\u2019Aldea, va n\u00e9ixer a La Galera a finals del segle XIX. Fou una dona estimada, respectada i molt alegre, malgrat que l\u2019ombra del dolor i la mort la va acompanyar des de ben petita. Als 4 anys va perdre els seus pares i va anar a viure amb el seu padr\u00ed, un important notari de Reus de principis de segle. Fou aquest senyor qui la va criar, donar estudis i encarrilar el seu futur, per\u00f2 tamb\u00e9 qui pos\u00e0 entrebancs al seu amor, Pepet, un jove carter de Reus. Amb 18 anys visqueren un amor prohibit ja que el seu padr\u00ed no aprovava ni desitjava aquesta relaci\u00f3. Desobeint la seva voluntat van decidir casar-se i a principis del segle XX es van traslladar a l\u2019Aldea, ella com a mestra i ell com a agutzil.<\/span><\/i><\/p>\n

Van tenir dos fills: Eduardo i Pepito i la seva vida transcorregu\u00e9 tranquil\u00b7la a l\u2019Aldea fins que arrib\u00e0 la guerra civil. En poc temps va perdre els seus fills i poc m\u00e9s tard al seu marit. Sola amb 45 anys va continuar vivint a l\u2019Aldea, all\u00ed tenia bones amigues (Teresa la del Vinader, Pasquala i Enriqueta del Manet i Teresina la Figues) que l\u2019estimaven i la integraven en els seus \u00e0mbits familiars, on compartia el seu temps, la seva tristesa i el seu art de mestra. El seu \u00a0magisteri fou sever, la disciplina impregnava la seva aula, tasca dif\u00edcil d\u2019una mestra per a molts de nens, m\u00e9s de 100. Durant anys va vetllar per la formaci\u00f3 de moltes generacions d\u2019aldeans, els quals li deuen els principis i la base de la seva formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Va morir molt velleta, m\u00e9s de 90 anys, passant els seus \u00faltims dies a La Galera, el poble que la va veure n\u00e9ixer.\u201d<\/span><\/i><\/p>\n

El document \u00a0gr\u00e0fic m\u00e9s antic que hem pogut localitzar a l\u2019Aldea ens porta a l\u2019any 1925, es tracta d\u2019una fotografia d\u2019uns 95 alumnes i la seva mestra donya Maria Garcia Cabanes.<\/span><\/p>\n

La Guerra Civil, 1936-1939, amb la seva brutalitat, va esborrar qualsevol tipus de documentaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Amb data 7 de febrer de 1944, trobem al <\/span>\u201cCuaderno de Informes de Visitas de Inspecci\u00f3n\u201d<\/span><\/i> una acta on consta que per OM del 2\/06\/1943 va ser creada \u201c<\/span>La Escuela Nacional Unitaria de Ni\u00f1os n\u00ba 2\u201d<\/span><\/i> para el <\/span>Caser\u00edo de la Estaci\u00f3n de la Aldea<\/span><\/i>, signada per l\u2019inspector Andr\u00e9s Castill\u00f3n. A la mateixa acta explica que aquesta E<\/span>scuela<\/span><\/i> s\u2019ha ubicat al <\/span>Caser\u00edo <\/span><\/i>de l\u2019Hostal dels Alls, perqu\u00e8 no s\u2019ha trobat lloc adient al <\/span>Caser\u00edo de la Estaci\u00f3n<\/span><\/i> essent dirigida en aquell temps per don Santiago Miranda Gonz\u00e1lez. <\/span><\/p>\n

Una altra \u201cVisita Ordinaria\u201d amb data 5 de desembre de 1946 recull la seg\u00fcent acta: \u201c<\/span>La Escuela Nacional Unitaria de Ni\u00f1os de Aldea Estaci\u00f3n sigue funcionando fuera de su lugar propio en el pr\u00f3ximo barrio de l\u2019Hostal dels Alls, pese a todas las gestiones realizadas para situarla donde fue creada\u201d. <\/span><\/i><\/p>\n

Amb data 2 de desembre de 1947, el mateix inspector fa constar que s\u2019ha trobat un local adient al <\/span>Caser\u00edo de la Estaci\u00f3n <\/span><\/i>i textualment diu: <\/span>\u201cAgradablemente nos ha impresionado poder visitar en su propia localidad de Aldea Estaci\u00f3n, la Escuela Unitaria de Ni\u00f1os que para este barrio fue creada el a\u00f1o 1943\u201d.<\/span><\/i> El mestre que consta en aquell moment \u00e9s don <\/span>\u00a0<\/span><\/i>Juan Armengol Domingo.<\/span><\/p>\n

Un altre document gr\u00e0fic trobat ens mostra a donya Guillermina (parvulista) i donya Teresa amb un grup d\u2019alumnes el curs 1949-1950.<\/span><\/p>\n

Seguint el <\/span>\u201cCuaderno de Visitas\u201d <\/span><\/i>l\u2019any 1956 hi ha una matr\u00edcula de 80 alumnes i un 80% d\u2019assist\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

L\u2019any 1959 hi ha una davallada de matr\u00edcula passant a 44 alumnes degut, segons el <\/span>Cuaderno, <\/span><\/i>a: <\/span>\u201cLam\u00e9ntase la Inspecci\u00f3n al tener que hacer constar en esta visita a la Escuela de Ni\u00f1os Aldea Estaci\u00f3n (Tortosa) el lamentable estado del local, no desconocido por el Ayuntamiento de Tortosa, con un techo ya apuntalado y se\u00f1ales nuevas de peligro de hundimiento que no han sido salvadas. Muchos padres han llegado a dar de baja a sus hijos de la escuela por miedo a una desgracia hasta el punto de quedar reducida la matr\u00edcula a un 50 %\u201d.<\/span><\/i><\/p>\n

Durant aquest per\u00edode consta com a responsable i m\u00e9s tard director don Juan Armengol que tutela la classe dels nois; donya Pepita Celma, la de noies i donya Guillermina Celma, parvulista.<\/span><\/p>\n

El curs 1967-1968 el centre s\u2019anomenava <\/span>\u201cAgrupaci\u00f3n escolar mixta de l\u2019Aldea\u201d<\/span><\/i>. Estava formada per una unitat de preescolar i quatre unitats de prim\u00e0ria. La poblaci\u00f3 escolar estava escampada per tot el poble en quatre aules i diversos magatzems sense cap tipus de garantia sanit\u00e0ria o de salubritat, sense material pedag\u00f2gic, sense llocs adients on poder desenvolupar les classes, amb dificultats evidents per part de la direcci\u00f3 del centre per comunicar-se o coordinar el professorat. En aquestes condicions l\u2019absentisme era normal, sobretot en \u00e8poca de recollida d\u2019avellanes, olives, ra\u00efm… <\/span><\/p>\n

El claustre durant el curs 1967-1968 estava format per: <\/span><\/p>\n