L’escola Folch i Torres es troba al barri de la Pau en Badalona, just en el límit amb Santa Coloma de Gramanet. Per aquest motiu acull alumnes de les dues poblacions.
Aquest barri es va formar a principis dels anys 5O i els seus habitants eren principalment immigrants d’Andalusia, Múrcia i Extremadura. Aquests immigrants llogaven habitacions o barraques on vivien fins a quinze persones.
El nostre barri va rebre diferents denominacions al llarg del temps. Primerament es va dir BARRIADA DEL BAURET després IMMACULADA O PUIGFRED, posteriorment es va identificar amb el BARRI DEL FONDO, per trobar-se justament en el mateix límit d’aquest barri de Santa Coloma; però l’associació de veïns i després de bastants assemblees van decidir donar-li el nom de BARRI DE LA PAU, la qual cosa es va legalitzar davant de l’Ajuntament de Badalona amb data 29 – 11 – 1989 i la seva publicació en el Butlletí Oficial va ésser amb data 6 – 2 – 1990.
Els terrenys on es va edificar aquest barri provenien de quatre grans parcel·les denominades PARCELAS DE LAS HERMANAS BAURET, TORRE DEL REGENTE, EL CHURRERO i una quarta desconeguda que pertanyia a immobiliàries.
El barri es va construir en tres fases:
1ª FASE: És una fase d’autoconstrucció, amb barraques sense control urbanístic, de forma anàrquica i sense cap infrastructura.
2 ª FASE: Aquesta fou una fase d’especulació urbanística que no va respectar cap norma urbanística.
3 ª FASE: Aquesta més controlada, que continua activa actualment i on es mira de donar solució als errors comesos en les fases anteriors.
Els serveis d’aigua i llum no van arribar fins els anys 1955 /56. El telèfon, els serveis de recollida d’escombraries i l’adequació del clavegueram es van arribar a aconseguir amb certes dificultats.
Els carrers del nostre barri reben el nom de compositors famosos com ara: WAGNER, MOZART MENDELSSOHN, LISTZ, AMADEU VIVES, RUPERTO CHAPÍ I LA PLAÇA ILLA DELS MÚSICS, per trobar-se envoltada pels anteriors. També hi ha altres carrers que recorden principalment l’origen dels seus habitants, com ara: JAÉN, SEVILLA, MIGUEL HERNÀNDEZ, CARITG I LEPANTO.
Un altre servei que també mancava en aquest barri era L’ESCOLA i per aquest motiu i amb moltes lluites es construeixen les tres escoles del barri: JOAN MIRÓ, al setembre de 1979, MIGUEL HERNÁNDEZ, al setembre del 1979 i FOLCH I TORRES que va començar a funcionar el 17 – 11 – 81 el record de la qual ens ho expliquen diferents professors fundadors ara ja jubilats:
” La instal·lació d’aquest col·legi es va aconseguir gràcies a una forta lluita (talls de tràfic, manifestacions,…….), ja que anteriorment el barri només disposava d’un petit “Col·legi Popular”. El motiu de la lluita va ser degut a la manca de places, donat que aquest barri, en aquella època, va suportar un fort desenvolupament demogràfic.
L’escola es va inaugurar el 17 de novembre de 1981. Fins aquest dia el Claustre de professors estava repartit per diferents escoles.
L’edifici estava acabat, però el pati, no. En aquest hi havia forats, ferros, totxanes, excavadores i els nens contínuament es feien mal, i malgrat la constant vigilància havíem d’anar a urgències sovint.
Per altra part, l’edifici annex de preescolar no estava fet (construcció acabada l’any 87) i els alumnes de preescolar estaven repartits la meitat al Folch i Torres i l’altra meitat al Joan Coret.
Els primers dos anys d’escola no hi havia prou alumnes de segona etapa i el setè i vuitè es van ajuntar.
Des d’un principi l’escola estava dotada de tot el necessari per poder oferir servei de menjador als alumnes; però després d’una enquesta als pares, degut al poc nombre d’alumnes interessats, es va decidir convertir el menjador en gimnàs, molt necessari aquest ja que l’escola no disposava d’aquesta instal·lació.
Fins l’any 1983 no hi va haver ni colònies ni viatge de final de curs.
Com a fet curiós cal remarcar que l’escola fins l’any 1996 no va disposar de rètol amb el seu nom.”
Quant l’assoliment del barri com a tal i de les seves estructures hem de recordar també que amb motiu de les Olimpíades de Barcelona, l’any 1992, a la vora del nostre barri, en el polígon MONTIGALÀ BATLLORIA, que tenia una extensió equivalent a 20 vegades el nostre barri, es van construir unes vivendes per donar habitatge als membres de la premsa i les comunicacionsi es van crear més serveis i instal·lacions municipals que van millorar el barri existent.
