![\"5](\"https:\/\/cdn.cienradios.com\/wp-content\/uploads\/sites\/14\/2015\/11\/oscar-wilde-green.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
| \n L’est\u00e0tua del Pr\u00edncep Feli\u00e7 s’al\u00e7ava sobre una columna molt alta, des d’ on es dominava tota la ciutat. Era daurada i estava recoberta per fines l\u00e0mines d’or; els seus ulls eren dos brillants safirs i al puny de l’espasa llu\u00efa un enorme rob\u00ed porpra.<\/p>\n La llu\u00efssor de l’or i les pedres precioses feien que els habitants de la ciutat admiressin el Pr\u00edncep Feli\u00e7 m\u00e9s que a qualsevol altra cosa.<\/p>\n -\u00c9s tan bonic com un penell -comentava un dels regidors de la ciutat, a qui li interessava guanyar reputaci\u00f3 d’home de gustos art\u00edstics-; es clar que en realitat no \u00e9s tan pr\u00e0ctic -afegia, perqu\u00e8 al mateix temps temia que el consideressin massa idealista, el que per descomptat no era.<\/p>\n -Per qu\u00e8 no ets com el Pr\u00edncep Feli\u00e7 -li deia una mare afligida al seu fillet, que plorava perqu\u00e8 volia tenir la lluna-. El Pr\u00edncep Feli\u00e7 no plora per res.<\/p>\n -Em consola molt veure que alg\u00fa en el m\u00f3n \u00e9s completament feli\u00e7 -murmurava un home infortunat en contemplar la bella est\u00e0tua.<\/p>\n -De veritat sembla un \u00e0ngel -comentaven entre ells els nens de l’orfenat en sortir de la catedral, vestits amb brillants capes vermelles i blancs davantalets.<\/p>\n -I com saben quin aspecte t\u00e9 un \u00e0ngel? -els refutava el professor de matem\u00e0tiques- Quan han vist un \u00e0ngel?<\/p>\n -Els hem vist, senyor.Es clar que els hem vist, en somnis! -li responien els vailets, i el professor de matem\u00e0tiques arrufava el front i adoptava el seu aire m\u00e9s sever.<\/p>\n Li semblava molt reprovable que els nois somiessin. Una nit va arribar volant a la ciutat una petita oreneta. Les seves companyes havien anat cap a Egipte sis setmanes abans, per\u00f2 ella s’havia quedat enrrere, perqu\u00e8 estava enamorada d’un jonc, el m\u00e9s bell de tots els joncs de la vora del riu.<\/p>\n El va trobar al comen\u00e7ament de la primavera, quan voletejava sobre el riu darrere d’una gran colometa groga, i la cintura esvelta del jonc la va captivar de tal manera, que es va deturar per a donar-li conversa.<\/p>\n -Em deixes estimar-te? -li va preguntar l’oreneta, a qui no li agradava donar voltes. El jonc li va fer una \u00e0mplia rever\u00e8ncia. L’oreneta llavors va voletejar al voltant, fregant l’aigua amb les ales i tra\u00e7ant solcs de plata sobre la superf\u00edcie. Era la seva manera de demostrar el seu amor. I aix\u00ed va passar tot l’estiu.<\/p>\n -\u00c9s un enamorament rid\u00edcul-comentaven les altres orenetes-; aquell jonc \u00e9s desoladorament buit, no t\u00e9 un c\u00e8ntim i la seva fam\u00edlia \u00e9s terriblement nombrosa-.<\/p>\n Efectivament tota la ribera del riu estava coberta de joncs. A l’arribada de la tardor, les altres orenetes van emprendre el vol, i llavors l’enamorada del jonc es va sentir molt sola i va comen\u00e7ar a cansar-se del seu amant.<\/p>\n -No diu mai res -es va dir-, i ha de ser prou infidel, perqu\u00e8 sempre coqueteja amb la brisa. I realment, cada vegada que corria una mica de vent, el jonc realitzava les seves rever\u00e8ncies m\u00e9s gracioses.<\/p>\n -A m\u00e9s \u00e9s massa sedentari -va pensar tamb\u00e9 l’oreneta-; i a mi m’agrada viatjar. Per aix\u00f2 el que m’estimi hauria d’estimar tamb\u00e9 els viatges.<\/p>\n -Vols venir amb mi? -li va preguntar a la fi un dia. Per\u00f2 el jonc va negar amb el cap, li tenia molta estima a la seva llar.-Aix\u00f2 vol dir que nom\u00e9s has estat jugant amb els meus sentiments! -es va queixar l’oreneta-. Jo me’n vaig a les pir\u00e0mides d’Egipte. Ad\u00e9u!<\/p>\n I dient aix\u00f2, es va posa a volar. Va volar durant tot el dia i, quan ja queia la nit, va arribar fins a la ciutat.<\/p>\n -On podr\u00e9 dormir? -es va preguntar-. Espero que en aquesta ciutat hi ha algun alberg on pugui passar la nit.<\/p>\n En aquell mateix instant va descobrir l’est\u00e0tua del Pr\u00edncep Feli\u00e7 sobre la seva columna.<\/p>\n -Em refugiar\u00e9 aqu\u00ed -es va dir-. El lloc \u00e9s bonic i ben ventilat. I dit aix\u00f2, es va posar entre els peus del Pr\u00edncep Feli\u00e7.<\/p>\n -Tinc un refugi d’or -es va dir suaument l’oreneta mirant al voltant. De seguida es va preparar per a dormir. Per\u00f2 quan encara no posava el caparr\u00f3 sota la seva ala, li va caure damunt una gran gota.<\/p>\n -Quina cosa m\u00e9s curiosa! -va exclamar-. No hi ha ni un n\u00favol al cel, les estrelles llueixen clares i brillants, i no obstant plou. En realitat aquest clima del nord d’Europa \u00e9s espant\u00f3s. Al jonc li encantava la pluja, per\u00f2 era de pur egoisme.<\/p>\n En aquell mateix moment va caure una altra gota.<\/p>\n -Per\u00f2 per a qu\u00e8 serveix aquest monument si ni tan sols pot protegir-me de la pluja? -va dir-. Millor vaig a buscar una bona xemeneia.<\/p>\n I es va preparar novament per al\u00e7ar el vol.<\/p>\n No obstant, abans que aconsegu\u00eds obrir les ales, una tercera gota li va caure damunt, i en mirar cap amunt l’oreneta va veure… Ah, el que va veure!<\/p>\n Els ulls del Pr\u00edncep Feli\u00e7 estaven plens de ll\u00e0grimes, i les ll\u00e0grimes li corrien per les galtes daurades. I tan bell es veia el rostre del Pr\u00edncep a la llum de la lluna, que l’oroneta es va omplir de compassi\u00f3.<\/p>\n -Qui ets? -va preguntar.<\/p>\n -S\u00f3c el Pr\u00edncep Feli\u00e7.<\/p>\n -Per\u00f2 si ets el Pr\u00edncep Feli\u00e7, per qu\u00e8 plores?<\/p>\n M’has deixat tota xopa!.<\/p>\n -Quan vivia, tenia un cor hum\u00e0 -va contestar l’est\u00e0tua-, per\u00f2 no sabia el que eren les ll\u00e0grimes, perqu\u00e8 vivia a la Mansi\u00f3 de la Despreocupaci\u00f3, on no est\u00e0 permesa l’entrada del dolor.<\/p>\n Aix\u00ed, tots els dies jugava al jard\u00ed amb els meus companys, i per les nits ball\u00e0vem en el gran sal\u00f3. Al voltant del jard\u00ed del Palau s’elevava un mur molt alt, per\u00f2 mai em vaig tenir curiositat alguna per con\u00e8ixer el que hi havia m\u00e9s enll\u00e0.Era tan bell tot el que em rodejava! Els meus cortesans em deien el Pr\u00edncep Feli\u00e7, i de veritat que era feli\u00e7, si \u00e9s que el plaer \u00e9s el mateix que la sort. Vaig viure aix\u00ed, i aix\u00ed vaig morir. I ara que estic mort, m’han posat aqu\u00ed dalt, tan alt que puc veure tota la lletjor i tota la mis\u00e8ria de la meva ciutat, i, encara que ara el meu cor \u00e9s de plom, l’\u00fanica cosa que faig \u00e9s plorar.<\/p>\n -Com? -es va preguntar per a si l’oreneta-, no \u00e9s or de llei?<\/p>\n Era una au molt ben educada i mai feia cap comentari en veu alta sobre la gent.<\/p>\n -All\u00e0 baix -va seguir parlant l’est\u00e0tua amb veu baixa i musical-… all\u00e0 baix, en un carrer\u00f3, hi ha una casa miserable, per\u00f2 una de les seves finestres est\u00e0 oberta i dins de l’habitaci\u00f3 hi ha una dona asseguda darrere la taula. T\u00e9 el rostre demacrat i ple d’arrugues, i les seves mans, aspres i roges, estan clivellades de punxades, perqu\u00e8 \u00e9s costurera.<\/p>\n En aquest moment est\u00e0 brodant flors de la passi\u00f3 en un vestit de seda que vestir\u00e0 la m\u00e9s bella de les dames de la reina en el pr\u00f2xim ball del Palau. En un rac\u00f3 de l’habitaci\u00f3, estirat al llit, est\u00e0 el seu fill malalt.<\/p>\n El nen t\u00e9 febre i demana taronges. Per\u00f2 la dona nom\u00e9s pot donar-li aigua del riu, i el nen plora. Oreneta, oreneta, petita oreneta… fes-me un favor! Porta-li a la dona el rob\u00ed del puny de la meva espasa, vols?<\/p>\n Jo no puc moure’m, el veus?… tinc els peus clavats en aquest pedestal.<\/p>\n -Els meus estan esperant-me a Egipte -va contestar l’oroneta-. Les meves amigues ja han d’estar voletejant sobre el Nil, i estaran xarrant amb els grans lotus nubians. I aviat aniran a adormir la tomba del gran Rei, on es troba el propi fara\u00f3, en el seu ta\u00fct pintat, embolicat en benes grogues, i embalsamat amb esp\u00e8cies oloroses. Al voltant del coll porta una cadena de jade verd, i les seves mans s\u00f3n com fulls secs.<\/p>\n -Oroneta, oroneta, petita oroneta -va dir el Pr\u00edncep-, per qu\u00e8 no et quedes una nit amb mi i ets la meva missatgera? El nen t\u00e9 tanta set, i sa mare, la costurera, est\u00e0 tan trista!<\/p>\n -\u00c9s que no m’agraden molt els nens-va contestar- l’oroneta-. L’estiu passat, quan est\u00e0vem vivint a la vora del riu, hi havia dos xicots, fills del moliner, i eren tan mal educats que no es cansaven de tirar-me pedres. Clar que no encertaven mai! Les oronetes vam volar massa b\u00e9, i a m\u00e9s jo pertanyo a una fam\u00edlia c\u00e8lebre per la seva rapidesa; per\u00f2, de totes les maneres, era una impertin\u00e8ncia i una grosseria.<\/p>\n Per\u00f2 la mirada del Pr\u00edncep Feli\u00e7 era tan trista, que finalment l’oroneta es va entendrir.<\/p>\n -Ja fa molt de fred -va dir-, per\u00f2 em quedar\u00e9 una nit amb tu i ser\u00e9 la teva missatgera.<\/p>\n -Gr\u00e0cies, oroneteta -va dir el Pr\u00edncep.<\/p>\n L’oroneta va arrancar llavors el gran rob\u00ed de l’espasa del Pr\u00edncep i, agafant-lo pel bec, va volar per sobre les teulades. Va passar al costat de la torre de la catedral, que tenia \u00e0ngels de marbre blanc.<\/p>\n Va passar al costat del Palau, on se sentia m\u00fasica de ball i una bella noia va eixir al balc\u00f3 amb el seu pretendent. -Que boniques s\u00f3n les estrelles -va dir el nuvi- i qu\u00e8 meravell\u00f3s \u00e9s el poder de l’amor!<\/p>\n -Tant de bo que el meu vestit estigui preparat per al ball de gala -va contestar ella-. Vaig manar a brodar en la tela unes flors de la passi\u00f3. Per\u00f2 les costureres s\u00f3n tan fluixes!<\/p>\n L’oroneta va volar sobre el riu i va veure les llums penjades en els pals dels vaixells. Va passar sobre el barri dels jueus, on va veure als vells mercaders fer els seus negocis i pesar monedes d’or en balances de coure. Al final va arribar a la pobra casa, i va mirar per la finestra. El nen, al seu llit, s’agitava de febre, i la mare s’havia dormit de cansament.<\/p>\n Llavors, l’oroneta va entrar a l’habitaci\u00f3 i va deixar l’enorme rob\u00ed damunt de la taula, al costat del didal de la costurera. Despr\u00e9s va voletejar dol\u00e7ament al voltant del nen malalt, ventant-li el front amb les ales.<\/p>\n -Quina brisa tan deliciosa! -va murmurar el xiquet-. He d’estar millor. I es va quedar dormit caient en un son meravell\u00f3s. Llavors l’oroneta va tornar fins on el Pr\u00edncep Feli\u00e7 i li va explicar el que havia fet.<\/p>\n -Que estrany! -va afegir-, per\u00f2 ara quasi tinc calor; i no obstant la veritat \u00e9s que fa molt\u00edssim fred.<\/p>\n -\u00c9s perqu\u00e8 has fet una obra d’amor -li va explicar el Pr\u00edncep.<\/p>\n L’oroneta es va posar a pensar en aqueixes paraules i prompte es va quedar dormida. Sempre que pensava molt es quedava dormida.A l’alba va volar cap al riu per a banyar-se.<\/p>\n -Quin fenomen extraordinari! -va exclamar un professor d’ornitologia que passava pel pont-. Una oroneta en ple hivern!<\/p>\n I va escriure sobre l’assumpte una llarga carta al peri\u00f2dic de la ciutat. Tothom va parlar del comentari, tal vegada perqu\u00e8 contenia moltes paraules que no s’entenien.<\/p>\n -Aquesta nit partir\u00e9 cap a Egipte -es deia l’oroneta i la idea la feia sentir-se molt contenta.<\/p>\n Despr\u00e9s va visitar tots els monuments p\u00fablics de la ciutat va descansar llarga estona al campanar de l’esgl\u00e9sia. Els teulats que la veien passar comentaven entre ells: \u201cQuina estrangera tan distingida!\u201c. Cosa que feia feli\u00e7 a l’oreneta.<\/p>\n Quan va sortir la lluna va tornar on estava a l’est\u00e0tua del Pr\u00edncep.<\/p>\n -Tens alguns enc\u00e0rrecs que donar-me a Egipte? -li va cridar-. Me n’anir\u00e9 ara.<\/p>\n -Oroneta, oroneta, petita oroneta -va dir el Pr\u00edncep-, no et quedaries amb mi una nit m\u00e9s?<\/p>\n -Els meus m’estan esperant a Egipte -va contestar l’oroneta-. Dem\u00e0, les meves amigues volaran segurament fins a la segona cascada del Nil.<\/p>\n All\u00ed, entre les canyes, dorm l’hipop\u00f2tam, i sobre una gran roca de granit s’al\u00e7a el D\u00e9u Memn\u00f3n. Durant totes les nits, ell mira les estrelles tota la nit, i quan brilla l’estel del mat\u00ed, llan\u00e7a un crit d’alegria. Despr\u00e9s es queda en silenci. Al migdia, els lleons baixen a beure a la vora del riu. Tenen els ulls verds, i els seus rugits s\u00f3n m\u00e9s forts que el soroll de la cascada.<\/p>\n -Oroneta, oroneta, petita oroneta -va dir el Pr\u00edncep-, all\u00e0 baix just a l’altre costat de la ciutat, hi ha un xicot en un porxo. Est\u00e0 inclinat sobre una taula plena de papers, i a la seva dreta, en un got, unes violetes estan marcint-se. T\u00e9 el p\u00e8l llarg, castany i arrissat, i els seus llavis s\u00f3n rojos com a grans de granada, i t\u00e9 els ulls amples i somiadors. Est\u00e0 encabotat a acabar d’escriure una obra per al director del teatre, per\u00f2 t\u00e9 massa fred. No hi ha foc ala xemeneia i el fam el t\u00e9 extenuat.<\/p>\n -B\u00e9, em quedar\u00e9 una altra nit aqu\u00ed amb tu -va dir l’oroneta que de veritat tenia bon cor-. Cal portar-li un altre rob\u00ed?<\/p>\n -Ai, no tinc m\u00e9s robins! -es va lamentar el Pr\u00edncep-. No obstant encara em queden els meus ulls. S\u00f3n dos rar\u00edssims safirs, portats de l’\u00cdndia fa mil anys. Treu-me’n un i porta-li. El vendr\u00e0 a un joier, comprar\u00e0 pa i llenya i podr\u00e0 acabar d’escriure la seva obra.<\/p>\n -Per\u00f2 estimat Pr\u00edncep meu -va dir l’oroneta-, aix\u00f2 jo no ho puc fer. I es va posar a plorar.<\/p>\n -Oroneta, oroneta, petita oroneta -li va pregar el Pr\u00edncep-, per favor, fes el que et demano.<\/p>\n Llavors l’oroneta va arrancar un dels ulls del Pr\u00edncep i va volar fins al porxo de l’escriptor. No era dif\u00edcil entrar all\u00ed, perqu\u00e8 hi havia un forat al sostre i per aqu\u00ed va entrar l’oroneta com una fletxa.<\/p>\n El jove tenia el cap amagat entre les mans, aix\u00ed que no va sentir el rumor de les ales, i quan per fi va al\u00e7ar els ulls, va veure el bell safir damunt de les violetes marcides.<\/p>\n -Ser\u00e0 que el p\u00fablic em comen\u00e7a a recon\u00e8ixer? -es va dir- Perqu\u00e8 aquesta pedra preciosa ha d’haver enviat algun ric admirador. Ara podr\u00e9 acabar la meva obra! I se’l notava molt content.<\/p>\n L’endem\u00e0 l’oroneta va volar cap al port, es va posar sobre el pal d’una gran nau i es va distreure mirant els mariners que hissaven amb maromes unes enormes caixes de la bodega del vaixell.<\/p>\n -Me’n vaig a Egipte! -els va cridar l’oroneta. Per\u00f2 ning\u00fa li va fer cas.<\/p>\n Va sortir la lluna, l’oroneta va tornar cap al Pr\u00edncep Feli\u00e7.<\/p>\n -Vinc a dir-te ad\u00e9u-li va dir.<\/p>\n -Oreneta, oreneta, petita oreneta -li va dir el Pr\u00edncep-. No et quedar\u00e0s amb mi una altra nit?<\/p>\n -Ja \u00e9s ple hivern -va respondre l’oroneta-, i molt aviat caur\u00e0 la neu gelada. A Egipte, en canvi, el sol escalfa les palmeres verdes i els cocodrils, mig amagats al fang, miren indolents al voltant. Per aquests dies les meves companyes estan construint els seus nius en el temple de Baalbeck, i els coloms rosats i blancs les miren mentre s’acaronen entre ells. Volgut Pr\u00edncep, he de deixar-te, per\u00f2 mai t’oblidar\u00e9. La pr\u00f2xima primavera et portar\u00e9 d’Egipte dues pedres bell\u00edssimes per a reempla\u00e7ar el que vas regalar. El rob\u00ed ser\u00e0 m\u00e9s roig que una rosa roja, i el safir ser\u00e0 blau com el mar profund.<\/p>\n -All\u00e0 baix a la pla\u00e7a -va dir el Pr\u00edncep Feli\u00e7-, hi ha una nena que ven f\u00f2sfors i mistos.\u00a0 Li han caigut els f\u00f2sfors al fang i s’han fet malb\u00e9. El seu pare la pegar\u00e0 si no porta diners a casa seva i per aix\u00f2 ara est\u00e0 plorant. No t\u00e9 sabates ni mitges, i el seu caparr\u00f3 va sense barret.<\/p>\n Arranca el meu altre ull i porta-li, aix\u00ed el seu pare no la picar\u00e0.<\/p>\n -Passar\u00e9 una altra nit amb tu -va dir l’oroneta-, per\u00f2 no puc arrancar-te l’altre ull. Et quedar\u00e0s cec!.<\/p>\n -Oreneta, oreneta, petita oreneta -li va pregar el Pr\u00edncep-, fes el que et demano, t’ho suplico.<\/p>\n L’oreneta llavors va extreure l’altre ull del Pr\u00edncep i es va posar a volar. Es va posar sobre la cama de la nena i va deixar caure la joia a les seves mans.<\/p>\n -Quin tros de vidre m\u00e9s bonic! -va exclamar la nena, i va c\u00f3rrer rient cap a casa seva.<\/p>\n Despr\u00e9s l’oreneta va tornar fins on estava el Pr\u00edncep.-Ara que est\u00e0s cec -li va dir-, em quedar\u00e9 al teu costat per sempre.<\/p>\n -No, oreneteta -va dir el pobre Pr\u00edncep-. Ara has d’anar-te’n a Egipte.<\/p>\n -Em quedar\u00e9 al teu costat per a sempre -va repetir l’oreneta, adormint-se entre els peus de l’est\u00e0tua.<\/p>\n L’endem\u00e0 es va posar a l’espatlla del Pr\u00edncep per a explicar-li les coses que havia vist en els estranys pa\u00efsos que visitava durant les seves migracions.<\/p>\n L’hi va descriure els ibis rojos, que es situen en llargues files a vores del Nil i pesquen peixos daurats amb els seus becs; li va parlar de l’esfinx, que \u00e9s tan vella com el m\u00f3n, i viu en el desert, i ho sap tot; li va parlar dels mercaders que caminen lentament al costat dels seus camells i porten a les seves mans rosaris d’ambre; li va explicar del Rei de les Muntanyes de la Lluna, que \u00e9s negre com el ban\u00fas i adora un gran vidre; li va parlar sobre la gran serp verda que dorm en una palmera i vint sacerdots l’alimenten amb pastissos de mel; i li va contar tamb\u00e9 dels pigmeus que naveguen sobre un gran llac en amples fulls llisos i que sempre estan en guerra amb els ocells.<\/p>\n -Estimada oreneta -va dir el Pr\u00edncep-, m’expliques coses meravelloses, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s meravell\u00f3s encara el que poden sofrir els homes. No hi ha misteri m\u00e9s gran que la mis\u00e8ria. Vola sobre la meva ciutat, i torna a explicar-me tot el que vegis.<\/p>\n Llavors l’oroneta va volar sobre la gran ciutat, i va veure als rics que s’alegraven en els seus superbs palaus, mentre els captaires s’asseien a les seves portes. Va volar pels carrerons ombrius, i va veure els rostres p\u00e0l\u00b7lids dels nens que moren de fam, mentre miren amb indifer\u00e8ncia els carrers foscos.<\/p>\n Sota els arcs d’un pont hi havia dos xicots arrupits, un en els bra\u00e7os de l’altre per a fer-se calor.<\/p>\n -Quina gana tenim! -deien.<\/p>\n -Fora d’aqu\u00ed! els va cridar un gu\u00e0rdia, i els xicots van haver d’al\u00e7ar-se, i allunyar-se caminant sota la pluja.<\/p>\n Llavors l’oroneta va tornar on era el Pr\u00edncep, i li va explicar el que havia vist.<\/p>\n -La meva est\u00e0tua est\u00e0 recoberta d’or fi -li va indicar el Pr\u00edncep; treu-lo l\u00e0mina per l\u00e0mina, i porta’l als pobres.Els homes sempre creuen que l’or podr\u00e0 donar-los la felicitat. Aix\u00ed, l\u00e0mina a l\u00e0mina, l’oreneta va anar traient l’or, fins que el Pr\u00edncep va quedar fosc. I l\u00e0mina a l\u00e0mina va anar distribuint l’or fi entre els pobres, i els rostres d’alguns xiquets van agafar color, i rient van jugar pels carrers de la ciutat.<\/p>\n -Ara tenim pa! -cridaven. Va arribar la neu, i despr\u00e9s de la neu va arribar el gel. Els carrers brillaven de rosada blanca i semblaven rius de plata. Els caramells, com a punyals, penjaven de les cases.Tothom es cobria amb pells i els xiquets portaven gorres roges i patinaven sobre el riu. La petita oreneta tenia cada vegada m\u00e9s fred per\u00f2 no volia abandonar el Pr\u00edncep, l’estimava massa.<\/p>\n Vivia de les molles del forner, i tractava d’abrigar-se batent les seves ales sense parar.<\/p>\n Una tarda va comprendre que anava a morir, per\u00f2 encara va trobar forces per a volar fins a l’espatlla del Pr\u00edncep.<\/p>\n -Ad\u00e9u, el meu volgut Pr\u00edncep! -li va murmurar a l’orella-. Em deixes que et besi la m\u00e0?<\/p>\n -Me n’alegro que per fi te’n vagis a Egipte, oreneteta -li va dir el Pr\u00edncep-. Has passat aqu\u00ed massa temps. Per\u00f2 no em besis a la m\u00e0, besa’m als llavis perqu\u00e8 t’estimo molt.<\/p>\n -No \u00e9s a Egipte on vaig -va respondre l’oreneta-. Vaig a la casa de la mort. La mort \u00e9s germana del son, veritat?<\/p>\n L’aueta va besar el Pr\u00edncep Feli\u00e7 als llavis i va caure morta als seus peus. En aquell mateix instant es va escoltar un cruixit ronc a l’interior de l’est\u00e0tua, va ser un soroll singular com si quelcom s’hagu\u00e9s fet esmicolat. El cas \u00e9s que el cor de plom s’havia partit en dos. Certament feia un fred terrible.<\/p>\n Al mat\u00ed seg\u00fcent, l’alcalde es passejava per la pla\u00e7a amb alguns dels regidors de la ciutat. En passar al costat de la columna va al\u00e7ar els ulls per a admirar l’est\u00e0tua.<\/p>\n -Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2! -va dir- El Pr\u00edncep Feli\u00e7 sembla ara un esparracat!<\/p>\n -Completament esparracat! -van reiterar els regidors; i van pujar tots a examinar-lo.<\/p>\n -El rob\u00ed de l’espasa li ha caigut, els ulls van desapar\u00e8ixer i ja no \u00e9s daurat -va dir l’alcalde-. En una paraula s’ha transformat en un veritable captaire.<\/p>\n -Un veritable captaire! -van repetir els regidors. -I hi ha un pardal mort entre els seus peus -va seguir l’alcalde-. Ser\u00e0 necessari promulgar un decret municipal que prohibeixi als pardals venir a morir aqu\u00ed.<\/p>\n El secretari municipal va prendre nota deixant const\u00e0ncia de la idea. Llavors van manar enderrocar l’est\u00e0tua del Pr\u00edncep Feli\u00e7. -Com ja no \u00e9s bell, no serveix per a res -va explicar el professor d’Est\u00e8tica de la Universitat.<\/p>\n Llavors van fondre l’est\u00e0tua, i l’Alcalde va reunir al Municipi per a decidir que farien amb el metall.<\/p>\n -Podem -va proposar- fer una altra est\u00e0tua. La meva, per exemple.<\/p>\n -Clar, la meva -van dir els regidors cadascun al seu torn.<\/p>\n I es van posar a discutir. L’\u00faltima vegada que vaig saber d’ells seguien discutint.<\/p>\n -Quina cosa m\u00e9s rara! -va dir l’encarregat de la fosa-. Aquest cor de plom no vol fondre’s; caldr\u00e0 llan\u00e7ar-lo al femer.<\/p>\n I el van tirar al femer on tamb\u00e9 jeia el cos de l’oreneta morta.<\/p>\n -Porta’m les dues coses m\u00e9s belles que trobis a aquesta ciutat -va dir D\u00e9u a un dels seus \u00e0ngels. I l’\u00e0ngel li va portar el cor de plom i el pardal mort.<\/p>\n -Has elegit b\u00e9 -va somriure D\u00e9u-. Perqu\u00e8 al meu jard\u00ed del Parad\u00eds aquesta au cantar\u00e0 eternament, i el Pr\u00edncep Feli\u00e7 em lloar\u00e0 per a sempre en la meva \u00c0uria Ciutat.<\/p>\n<\/article>\n <\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n |