Morris Lessmore estimava les paraules.<\/p>\n
Estimava les hist\u00f2ries.<\/p>\n
Estimava els llibres.<\/p>\n
La seva vida era un llibre escrit per ell mateix,<\/p>\n
p\u00e0gina a p\u00e0gina.<\/p>\n
L\u2019obria cada mat\u00ed i escrivia sobre les seves<\/p>\n
alegries i tristeses,<\/p>\n
sobre tot el que havia apr\u00e8s i tot el que havia desitjat.<\/p>\n
Molts de vosaltres tamb\u00e9 esteu escrivint la vostra llibreta cada dia,oi?<\/em><\/span><\/p>\n L’autor \u00e9s William Joyce i la m\u00fasica \u00e9s de John Hunter i a i em sembla que li escau molt b\u00e9!<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n https:\/\/youtu.be\/G_Slr_-mO_w?t=5<\/p>\n Espero que us hagi agradat tant com a mi!<\/p>\n <\/p>\n 2- Podeu llegir aquest conte curtet. Es titula EL JOVE CRANC.<\/strong><\/span><\/p>\n La propera vegada parlarem del seu autor, per\u00f2 us dono una pista per si alg\u00fa l’encerta:<\/p>\n El conte diu aix\u00ed:<\/p>\n Va comen\u00e7ar a entrenar-se d’amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els primers dies acabava esgotat per l’esfor\u00e7. Topava a tot arreu, es macava la cuirassa i s\u2019entortolligava una pota amb l\u2019altra. Per\u00f2 de mica en mica les coses van anar millor, perqu\u00e8 tot es pot aprendre, si es vol.<\/p>\n Quan va estar segur d’ell mateix, es va presentar a la seva fam\u00edlia i els va dir:<\/p>\n \u2014Fixeu-vos-hi b\u00e9.<\/p>\n I va fer una magn\u00edfica cursa endavant.<\/p>\n \u2014Fill meu! \u2013 va esclafir en plors la mare\u2014, que se t’ha girat l\u2019enteniment? Torna en el teu seny, camina tal com t’han ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tant t’estimen.<\/p>\n Els seus germans, no obstant aix\u00f2, es petaven de riure.<\/p>\n El pare se’l va mirar severament i despr\u00e9s va dir:<\/p>\n \u2014Ja n\u2019hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si vols anar a la teva, el riu \u00e9s prou gros: v\u00e9s-te’n i no tornis m\u00e9s!<\/p>\n El bon cranc s’estimava els seus familiars, per\u00f2 estava massa segur d’anar pel bon cam\u00ed com per tenir dubtes: va abra\u00e7ar la mare, va saludar el pare i els germans i se’n va anar a c\u00f3rrer m\u00f3n.<\/p>\n El seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d\u2019un grup de granotes que com a bones tafaneres s’havien reunit al voltant d\u2019una fulla de nen\u00fafar per fer petar la xerrada.<\/p>\n \u2014El m\u00f3n va al rev\u00e9s\u2014 va dir una granota<\/p>\n \u2014Mireu aquell cranc i digueu-me que m\u2019equivoco, si podeu.<\/p>\n \u2014Ja no hi ha respecte!\u2014va dir una altra granota.<\/p>\n \u2014I ara! I ara!\u2014va dir una tercera.<\/p>\n Era un vell cranc d\u2019expressi\u00f3 melangiosa que s\u2019estava tot sol al costat d\u2019un roc.<\/p>\n \u2014Bon dia\u2014va dir el jove cranc.<\/p>\n El vell el va observar llargament, i li va preguntar:<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 et penses que fas? Tamb\u00e9 jo, quan era jove, em pensava que ensenyaria als crancs a caminar endavant. I vet aqu\u00ed qu\u00e8 hi he guanyat: visc tot sol, i la gent es mossegaria la llengua abans de dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis a temps, fes-me cas: acontenta\u2019t a fer com els altres i un dia m\u2019agrair\u00e0s el bon consell.<\/p>\n El jove cranc no sabia qu\u00e8 contestar i no va dir ni piu. Per\u00f2 per dintre pensava: \u201cTinc ra\u00f3 jo\u201d.<\/p>\n I tot saludant gentilment el vell, va reprendre orgullosament el seu cam\u00ed.<\/p>\n Anir\u00e0 molt lluny? Far\u00e0 fortuna? Redre\u00e7ar\u00e0 totes les coses tortes d’aquest m\u00f3n? Nosaltres no ho sabem, perqu\u00e8 ell continua caminant encara amb el mateix coratge i decisi\u00f3 del primer dia. Nom\u00e9s podem desitjar-li de tot cor:<\/p>\n \u2014Bon viatge!<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Espero que us agradi i si no l’heu endevinat, la propera us dir\u00e9 qui \u00e9s aquest escriptor?<\/p>\nCap el final del curt hi surt una nena que entra a la biblioteca, em sabr\u00edeu dir qu\u00e8 us sembla que hi va a fer?<\/strong><\/span><\/h3>\n
\n
\n\n
\n Un jove cranc va pensar: \u201cPer qu\u00e8 a la meva fam\u00edlia tots caminen endarrere? Vull aprendre a caminar endavant com les granotes, i aix\u00ed em caigui la cua si no me’n surto!\u201d<\/p>\n ![\"Dibujos](\"https:\/\/image.freepik.com\/vector-gratis\/dibujos-animados-cangrejo_119631-101.jpg\")
Per\u00f2 el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu cam\u00ed. Al cap d\u2019una estona, va sentir que el cridaven.<\/p>\n